La crisi del despoblament ha adquirit transcendència mediàtica els últims anys. La crisi generada per la pandèmia va anar acompanyada de la consolidació del teletreball, cosa que va fer pensar que els pobles que pateixen aquest risc podrien recuperar habitants si garantien una bona connexió a Internet i un mínim de serveis bàsics. El debat està obert i al País Valencià, com a la resta de l’Estat, aquest problema afecta de manera molt intensa determinades zones del territori.
Al sud valencià, en canvi, la situació és ben singular. Les comarques més meridionals del país que tenen municipis en situació de risc alt de despoblament són el Comtat –Alcoleja, Almudaina, Balones, Benasau, Beniarrés, Benilloba, Benimassot, Fageca, Famorca, L’Orxa, Planes, Quatretondeta, Benillup i Tollos–, la Marina Alta –Castell de Castells, la Vall d’Alcalà, la Vall d’Ebo i la Vall de Gallinera–, la Marina Baixa –Beniardà, Confrides i Sella–, la Vall d’Albaida –Carrícola i Sempere– i l’Alcoià amb dues localitats, Benifallim i Penàguila.
Hi ha sis paràmetres que serveixen per catalogar el risc de despoblament als municipis.
-En primer lloc hi ha la densitat de població, que ha de ser igual o inferior a 20 habitants per quilòmetre quadrat. Per a entendre-ho millor, Mislata, a l’Horta, és la ciutat de l’Estat amb més habitants per quilòmetre quadrat construït: més de 33.000.
-El segon paràmetre és la taxa de creixement demogràfic, que en els últims vint anys ha de ser menor o igual al 0%.
-També hi ha la taxa de creixement vegetatiu, la diferència entre naixements i defuncions sobre el total de la població en els últims vint anys, que ha de ser igual o menor a -10%.
-L’índex d’envelliment, el percentatge que representa la població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys, ha de ser igual o major al 250%.
-D’altra banda, l’índex de dependència, el quocient entre la suma de la població de menys de 16 anys i majors de 64 i la població de 16 a 64 anys multiplicat per cent ha de donar com a resultat igual o major al 60%.
-Per últim, la taxa migratòria representa en percentatge l’arribada de nouvinguts en els últims 10 anys a un municipi, i es compara amb la xifra de persones que se n’han anat. El resultat ha de ser igual o menor a zero.
L’Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT), Direcció General que depèn de Presidència de la Generalitat Valenciana, és l’entitat fixa aquests paràmetres. La seua directora, Jeanette Segarra, qui va ser alcaldessa de Llutxent (Vall d’Albaida) entre 1991 i 2003 i diputada socialista a les Corts, explica que qualsevol poble de 300 o menys habitants entra directament a formar part del fons de cooperació d’aquesta Direcció General. Alhora, els pobles que compleixen cinc dels sis paràmetres esmentats passen a ser considerats com a pobles amb alt risc de despoblament. L’envelliment i la densitat demogràfica són els paràmetres més comuns en aquestes localitats.
A diferència de les comarques del nord, a les del sud, segons explica Segarra, hi ha ciutats intermèdies entre els municipis més petits que contenen la crisi de despoblament. A tall d’exemple, localitats com el Camp de Mirra, a l’Alt Vinalopó; Bolulla, a la Marina Baixa; o Tormos, a la Marina Alta, es troben a tocar de Villena, Callosa d’en Sarrià i Pego, respectivament, cosa que les fa ser accessibles a pobles o ciutats amb més serveis. Aquesta proximitat evitaria el risc esmentat.
Més al sud és ben difícil trobar un municipi amb menys d’un miler d’habitants. A la comarca de l’Alacantí només n’hi ha dos: Aigües i la Torre de les Maçanes, poc per sota dels mil veïns. De les 27 localitats que integren el Baix Segura, només la Daia Vella està per davall de la xifra indicada. Al Vinalopó Mitjà la localitat amb menys veïns és el Fondó dels Frares, amb 1.200 habitants. Mentre que el Baix Vinalopó està format per tres grans ciutats: Elx, Santa Pola i Crevillent.
El sistema urbà dissenyat a les comarques del sud permet que hi haja ciutats intermèdies a tocar de les petites poblacions, cosa que conté l’amenaça del despoblament. Al seu torn, la proximitat amb el litoral d’aquestes comarques ha contribuït a la seua repoblació, en alguns casos massiva, de molts d’aquests territoris.
Per als pobles que més pateixen l’amenaça del despoblament, des d’AVANT indiquen que hi ha un fons de cooperació municipal que dona oxigen als ajuntaments afectats per aquest fenomen, que compten amb uns diners que poden gastar de la manera que més els convinga. «Els ajuntaments són grans i saben en què poden fer les despeses», defensa Jeanette Segarra. Des de distintes alcaldies d’aquestes localitats poc poblades com ara Famorca o Benasau reconeixen aquest avantatge, si bé, en declaracions a aquest mitjà, indiquen el gruix del finançament els arriba a través de les diputacions, en aquest cas de la d’Alacant.
