La falta d’interés dels joves per treballar en la indústria ceràmica ha sigut el tema central de la jornada “Es pot atraure talent al sector?”, celebrada aquest dimecres a l’Escola Superior de Ceràmica de l’Alcora (ESCAL). L’acte, organitzat per l’Associació Espanyola de Tècnics Ceràmics (ATC), l’Ajuntament de l’Alcora i la mateixa ESCAL, ha reunit representants d’empreses, centres formatius i administracions públiques per analitzar un repte que el sector considera ja estructural: la manca de relleu generacional.
L’objectiu ha sigut abordar el “desinterés” creixent de la joventut per una indústria clau a les comarques del nord del País Valencià i explorar possibles solucions. Els assistents s’han compromés a impulsar un calendari de trobades per a continuar treballant conjuntament sobre aquest problema.
Durant la inauguració, el president de l’ATC, Juan José Montoro, ha advertit que la situació actual “suposa un repte crucial per a la ceràmica”. “Entre tots hem de garantir el relleu amb joves, qualificats i compromesos“, ja que, “malgrat el potencial i el pes econòmic que té la indústria” per al País Valencià, “cada vegada és més difícil atraure nou talent”, ha afirmat.
L’alcalde de l’Alcora, Samuel Falomir, ha reconegut que aquest desinterés preocupa l’Ajuntament. “Tenim els mitjans i estem preparats, però no sempre veiem com la gent camina cap a la ceràmica”. Falomir ha subratllat també que “el sector ix d’una crisi per a entrar en una altra”, en referència a la crisi del 2008, la pandèmia i l’escalada de costos energètics.
Desconnexió entre realitat i percepció
Les dades exposades pel director de l’ESCAL, Isaac Nebot-Díaz, confirmen la magnitud del problema. Tot i que la ceràmica genera més de 20.400 llocs de treball directes i representa el 58% de l’ocupació industrial en aquestes comarques, només hi ha 64 matriculats en l’ESCAL per al curs 2024/2025. “El desinterés dels joves en la ceràmica és notable”, ha sentenciat.
Nebot-Díaz ha denunciat que “hi ha un problema de base, que és la falta de comunicació i de fer valdre aquest sector”. Segons una enquesta feta a estudiants de batxiller, el 83,9% reconeix la importància del sector, però el 90,5% rebutja treballar-hi, encara que hi haja garanties d’ocupació. “Ni ens estem venent bé, ni els mitjans de difusió estan funcionant en absolut”, ha lamentat.
Diagnòstic empresarial i propostes
Els representants de diverses empreses ceràmiques han coincidit en la necessitat d’actuar. Alfredo García, de Pamesa Cerámica, ha reconegut que “el que és complicat potser és que aquestes respostes s’adeqüen al lloc de treball”. Per la seua banda, Javier Gasch, de Torrecid, ha proposat “organitzar formacions amb alumnes abans de Batxiller, fins i tot en l’ESO”, per despertar vocacions des d’edats primerenques.
Des del Grup Altadia, Carmen Agut ha destacat que “els joves no són conscients de tot el que pot aportar el sector ceràmic en desenvolupament professional”. Ha demanat més implicació dels instituts i de la Generalitat per a combatre el desconeixement.
També s’ha posat damunt la taula la bretxa de gènere invertida: “El sexe femení predomina i són les dones les que es presenten a més ofertes en llocs d’operaris”, ha apuntat Javier Rodríguez, d’Arciblansa.
El CEO d’Asitec Group, Juanjo Barreda, ha defensat que les empreses han de promoure la formació des de dins, i el prospector de Formació Ceràmica, Manuel Collado, ha sigut clar: “La indústria ceràmica no resulta atractiva per als estudiants. Les empreses han de canviar aquesta tendència”.
El consens final ha sigut unànime: la situació requereix un pla coordinat entre empreses, centres educatius i institucions per revertir el desinterés juvenil i garantir el futur d’un sector estratègic per al territori.
