Les generacions valencianes dels anys 80 i 90 tenen un record entranyable de TV3 durant la seua infantesa. Qui no va créixer amb Bola de Drac, Dr. Slump o Doraemon a la tele catalana? Són els mateixos que, a mesura que anaren fent-se majors, passaren a veure altres programes de contingut més adult com La Cosa Nostra, Una Altra Cosa o Polònia. Fins que el 17 de febrer del 2011 la cadena va deixar d’emetre al País Valencià, allà on estava present des de feia 28 anys, per decisió de la Generalitat de Francisco Camps (PP). Així van tancar els tres canals de Televisió Digital Terrestre de TVC: TV3, 3/24 i Canal 33.
Qui estiga llegint això, en l’any 2023, potser pense que moltes persones poden veure «la catalana» -com s’acostuma a dir a les llars valencianes- a través de la televisió per cable o per streaming, amb internet. Cal recordar que el moment que es tancaren els repetidors per mandat del Govern valencià, el context audiovisual no era l’actual i que eixa acció va tallar, de sobte, uns costums televisius; a més, hui no tot el món té contractada una televisió de pagament ni connexió a internet a l’aparell.
La promesa política mai complerta de la reciprocitat
En aquest context, les cadenes catalanes encara no es veuen a les televisions de sempre del País Valencià. Han passat 12 anys des del tancament dels repetidors, període durant el qual han governat, en bona part, les esquerres. El Botànic del PSPV, Compromís i Unides Podem farà prompte 8 anys sense haver complert la seua reiterada promesa electoral d’establir la reciprocitat entre les televisions de l’àmbit lingüístic comú i recuperar, no només TV3, sinó que també es puga veure IB3 al País Valencià. Tot apunta que es presentaran a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals amb el mateix panorama: sense reciprocitat. Què ha passat?
L’any 2013, el Govern valencià d’Alberto Fabra (PP) va signar un conveni de reciprocitat amb l’Executiu català d’Artur Mas (CiU), que va ser ratificat a les Corts Valencianes i, després, al Senat. El tancament de Canal 9, pocs mesos després, va paralitzar l’acord. Amb l’arribada de les esquerres al Govern valencià, amb Ximo Puig a Presidència – de qui depén directament la qüestió-, PSPV, Compromís i Podem manifestaren que la reciprocitat arribaria amb l’inici de les emissions de la nova televisió pública valenciana, À Punt. Començaren el 10 de juny del 2018. Han passat quasi cinc anys i encara no se sap res.
En març del 2021, el Congrés dels Diputats va aprovar donar suport a la reciprocitat d’emissions de televisió i ràdio d’À Punt, TV3 i IB3 entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, dins d’una PNL (proposició no de llei) impulsada per diferents entitats culturals en defensa de la igualtat lingüística i presentada al parlament per Unides Podem, Compromís, ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu, BNG i Más País i que va comptar amb el vot favorable del PSOE; dies després es va aprovar el mateix a la comissió de radiotelevisió valenciana i espai audiovisual de les Corts Valencianes, una PNL presentada per Compromís i que va tindre el suport de PSPV i Unides Podem.
Des de Presidència descarten TV3 i IB3 sense un segon múltiplex
Malgrat l’aparent voluntat política, de moment, els acords continuen sent paper mullat i no existeix la reciprocitat. Per què? Actualment la Generalitat Valenciana gestiona un múltiplex. Per entendre’ns, és per ací per on «entren» els canals. N’hi cabrien quatre amb bona qualitat: ara l’ocupen À Punt, un reservat per llei per a un hipotètic segon canal d’À Punt -que ni existeix, ni se sap quan arribarà- i, en règim de concessió, hi ha dues privades, Mediterráneo TV -de la Conferència Episcopal- i Bom TV -llogat per Las Provincias TV, de Vocento-. Aquestes concessions acaben en 2026.
Des de Presidència de la Generalitat Valenciana expliquen que tenen informes que diuen que «no és viable» i necessiten un segon múltiplex que s’ha demanat de manera reiterada al Ministeri d’Indústria espanyol; l’última vegada, l’any passat. Sempre han denegat la petició. Aquestes fonts diuen que estan «disposats» a aconseguir la reciprocitat amb TV3 i IB3, «però sense deteriorar la qualitat del servei públic valencià», que ara «és la prioritat» i encara està en procés «d’estabilització», després del tancament de Canal 9. En tot cas, consideren que «és una reparació moral» que no creuen que «siga necessari»: «Hi ha una bretxa digital, però hui qui vol TV3, se la posa a internet i la veu».
El portaveu de la campanya «Reciprocitat ja!», Antoni Infante, valora que no s’ha dut a terme encara la reciprocitat per una pura «decisió política»: «Depén de Presidència, del PSPV, però la resta de partits tampoc s’han compromés. Podem no ha fet mai res i Compromís, presentar PNLs que són un brindis al sol. A l’hora de presentar els pressupostos, amb altres assumptes s’han plantat; amb aquest tema no, per a ells és molt secundari, per dir-ho suaument». Assegura que «en privat» membres del Consell «reconeixen» la inacció, «però públicament, no».
El secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, creu que per fer possible la reciprocitat «ha de canviar la correlació de forces al Consell». «Tècnicament, és possible, però depén de la secretaria autonòmica de Comunicació, que depén del president, el qual s’està negant a executar-ho en la pràctica des de fa set anys. Si Presidència [Ximo Puig] no vol, no es pot fer», afirma, i revela que algun membre de Compromís es va oferir a espentar des del seu departament, però no era possible perquè «només és competència de Presidència».
Per què no voldrien des d’un punt de vista polític? Gisbert ho té clar: «Consideren que TV3 és una televisió independentista i és un altre projecte polític». En tot cas, creu que «és una qüestió més política i simbòlica que real», perquè hui «qualsevol persona menor de 50 anys veu TV3 si vol».
Infante fa recompte de tot el que es podria fer, tant des del Govern estatal com des del Govern valencià: primer, l’aplicació del dividend digital per part del Ministeri d’Indústria espanyol va fer que el País Valencià passara de dos múltiplex a un, «però cada estat diu quin espai radioelèctric necessita per a les seues comunicacions i això són acords polítics» amb la Unió Europea i països del nord d’Àfrica amb els quals comparteixen espai.
Segon, recorda que l’espai que la Generalitat Valenciana té reservat «per a una suposada segona cadena que ni està ni se l’espera» es podria utilitzar, mentrestant, per donar cabuda a TV3 o IB3; sobre aquesta qüestió, des de Presidència no donen una resposta. Tercer, Infante assegura que «À Punt està emetent amb una qualitat d’imatge molt superior a la necessària i dobla a TV3, Antena 3 o Telecinco», cosa que creu que «es podria reduir» per donar espai a un altre senyal. A més, assenyala que «també és una decisió política que un espai públic estiga cobert per emissions privades».
Per tot això, creu que «si hi haguera voluntat política, es podria rebre el senyal d’almenys dues televisions menys»: «Es podria solucionar, encara que fora temporalment». De moment, només els han donat llargues: el passat mes de desembre, a una concentració a la porta del Palau de la Generalitat, els varen rebre i els digueren, per enèsima vegada, que els convocarien en una setmana perquè explicaren com seria tècnicament possible; encara estan esperant. «És evident que els nostres partits polítics tenen com a horitzó màxim un regionalisme més o menys fort i no contemplen la unitat cultural amb Catalunya i les Illes Balears», apunta Infante. Diu que sovint s’utilitza una argumentació que veu «perversa», que els usos televisius «estan canviant»: «Però estan deixant fora amplíssims sectors de la població. Així van guanyant temps, a veure si ja ningú ho reclama. Això implica no acceptar la normalitat de la nostra llengua».
Col·laboracions entre les televisions
A falta de la reciprocitat que depén de la política, de moment les tres televisions autonòmiques han potenciat la col·laboració entre elles. Per exemple, s’han fet estrenes de pel·lícules de manera simultània en les quals han participat totes – Federica Montseny, la dona que parla, La mort de Guillem o L’empremta de Joan Fuster– o programes i sèries creades de manera conjunta com Favorits, La fossa, Mòpies o Després de tu; a més, algunes catalanes d’èxit s’han vist a la cadena valenciana, com Merlí i Les de l’hoquei.
A això se suma la web Bon Dia TV, una plataforma de continguts audiovisuals amb programació de les televisions de les tres comunitats autònomes i amb una marca, disseny i imatge corporativa propis i independent de les entitats que la conformen. Aquest espai comú es va presentar al Teatre Rialto de València; hui en dia és, bàsicament, un web amb enllaços per veure la televisió i la ràdio en directe d’À Punt, IB3 i TV3, res que no es poguera fer fàcilment acudint a un buscador en línia. «Són coses de segon nivell. Si es fera potent, no dic que no tinguera un ús interessant. Però actualment és una pàgina web sense contingut», denuncia Infante. En canvi, Toni Gisbert, d’ACPV, valora que amb la direcció general d’Alfred Costa en À Punt, «s’ha avançat més que mai en les col·laboracions entre televisions» i observa que li «preocupa el treball de productes multimèdia i online en català pensant en els joves», per la qual cosa insta a avançar en un contingut més adreçat als que hui a penes miren la televisió.
