La taxa turística s’acabarà aplicant. És un fet inevitable que caurà pel seu propi pes i més d’hora que tard s’aprovarà per molt que la dreta i l’extrema dreta bramen en contra, de la mateixa manera que van aprovar-se les lleis del divorci o el matrimoni igualitari i després ningú va atrevir-se a revocar. La prova està a les Balears, on un govern del PP amb el suport de Vox, calcat al valencià, no s’ha atrevit a llevar aquest impost, malgrat la retòrica i tenir una estructura econòmica on el lobby turístic encara té més força que al País Valencià.
I els motius són obvis. La presència del turisme obliga les administracions -especialment els ajuntaments, però no només- a realitzar un sobreesforç en una sèrie de serveis que van de la neteja a la seguretat, el transport públic o l’atenció sanitària. Un sobreesforç que té un cost econòmic que en moments o llocs amb gran massificació turística poden ser molt importants. I és llavors quan, amb tot el sentit, els veïns comencen a preguntar-se per què ells han de pagar els serveis que consumeix una població flotant que no paga impostos al territori.
L’exemple que més ha circulat després de les imatges del centre de València ple de brutícia per Falles és molt adequat. Tot aquest servei especial de neteja el paguen els veïns amb una de les taxes de recollida de fems més alta de l’estat espanyol.
De fet, l’escàndol de Falles ha estat tan gran -encara que té altres derivades, sobretot relacionades amb la incapacitat de gestió de l’equip de l’alcaldessa María José Catalá– que el debat sobre l’aplicació de la taxa turística ha reemergit amb força, amb la mateixa Catalá assegurant que ella “mai” s’havia oposat a aquesta taxa -molt mala memòria o molt de cinisme- i unes críptiques declaracions de l’empresari Juan Roig, propietari de Mercadona, que molta gent ha interpretat com un suport a la implementació de la taxa malgrat la seua habitual oposició als impostos en general.
I és normal que uns i altres recullen cable i on vaig dir pera ara dic pruna. El mosqueig ciutadà per l’excés turístic creix cada dia que passa i si no es poden evitar totes les molèsties associades a la turistificació, almenys que a més no ens toque pagar la festa.
El Consell, sempre amatent als desigs de l’Hosbec i el lobby turístic, s’ha apressat a tancar el debat i assegurar que “no s’aprovarà cap taxa turística“. Precisament, en una entrevista a Diari La Veu, el portaveu de l’Hosbec s’oposava a l’aprovació de la taxa turística argumentant que no resoldria el problema de la massificació i que perjudicaria els establiments reglats per sobre els il·legals. Per molt que aquests arguments siguen vàlids i que siguen imprescindibles altres mesures, com el tancament dels pisos turístics sense llicència, no invaliden que cal una taxa per fer front a les despeses generades pel turisme. No volem perjudicis per als establiments turístics reglats, i a més a més de la taxa, cal aplicar una política forta d’inspeccions i sancions exemplars per impedir la competència deslleial i anticívica dels titulars dels establiments il·legals que no paguen impostos.
El missatge d’uns i altres és clar: els valencians seguirem sent els pagafantes, fins i tot més que els balears. Ací, a diferència de les Illes, va aprovar-se amb temps de descompte del Botànic, amb un PSOE que ja va avisar que ho feia a desgrat i sense ganes d’aplicar-la. L’error, però, va ser de PP i Vox, la primera mesura dels quals a la Generalitat va ser eliminar-la. Si no ho hagueren fet, ara seria decisió de cada ajuntament si l’aplica o no. Ara, en canvi, hauran de patir el desgast que suposa negar-se a aprovar una mesura lògica, popular i fins i tot podríem dir que ineludible, ja que cada vegada més gent s’anirà preguntant per què li toca pagar per la brutícia i el fem que deixen els turistes. I, cal recordar que els turistes no voten?
