La notícia de l’aprovació de l’informe d’Avaluació Ambiental del PAI de Benimaclet per part de la Generalitat, no per esperada, ha estat menys difosa. El projecte va fer-se públic al gener i ningú comptava que el Consell li posaria pegues, una volta l’Ajuntament de València li donava ple suport.
Així doncs, perquè l’aprovació d’aquest simple tràmit ha estat tan noticiable? Des del mateix consistori s’ha intentat tornar a vendre la idea que aquest és un pla «consensuat» amb el veïnat i que «reduïx la superfície d’ús privatiu augmentant de manera significativa els espais públics», «concentra l’edificació en els extrems», per tal de reduir l’impacte visual i «crea en el centre de l’àrea un gran pulmó verd de 30.000 m²».
El projecte, però, ja va ser rebutjat unànimement per les entitats del barri al gener, ja que consideraven que no mantenia cap de les promeses que promotora i equip municipal van fer al veïnat per tal de reduir l’impacte paisatgístic i visual, així com la insostenibilitat de les noves construccions
De fet l’associació veïnal de Benimaclet denunciava que s’incomplia la promesa de concentrar l’edificabilitat als dos extrems, en dos grans torres, per tal que els nous edificis facen ombra i eliminen la visibilitat a les cases històriques de dos alçades del que havia estat el poble de Benimaclet. «En lloc d’açò es presenten quatre torres de gran altura, fins a 20 plantes, que converteixen en lletra morta la idea bàsica de concentrar l’edificació en els extrems dels terrenys del PAI per a anar reduint gradualment les altures a mesura que ens acostem a l’espai verd central. Això suposa un greu impacte visual sobre la zona més delicada en termes paisatgístics del PAI», expliquen des de l’entitat veïnal.
De fet, el pla manté totes les aspiracions de Metrovacesa, l’empresa promotora, al permetre la construcció de 1.345 habitatges, una xifra que en els diferents processos participatius s’havia proposat reduir notablement i que, finalment es manté intacta, amb una reserva d’habitatges protegits de menys del 30%
«El projecte de Metrovacesa alineat amb els criteris del Pla Especial de l’arquitecte José María Ezquiagaja va rebre el rebuig del veïnat de Benimaclet en la seua presentació al barri el 19 d’abril del 2023», han especificat, per la seua banda, des de la plataforma cuidem Benimaclet, desmuntant així l¡argument del consens. De fet, des de Cuidem van més enllà i recorden que «en aquell moment, les diferents associacions i plataformes del barri van denunciar que no s’ajustava a les conclusions dels diferents processos de participació previs, ni que tampoc s’havia comptat amb el veïnat organitzat en el procés de disseny del pla, així que l’equip d’arquitectes i els representants de l’Ajuntament es van comprometre a incorporar les reivindicacions en el pla i a tornar al barri a exposar-los abans de continuar amb la tramitació. I això no ha ocorregut».
Període d’al·legacions
Ara, Metrovacesa té un termini de tres mesos per lliurar tota la informació a l’Ajuntament de València i després s’obrirà un procés d’exposició pública on es podran presentar al·legacions. Des de Cuidem Benimaclet ja han anunciat que estan preparant-les i que iniciaran una campanya per tal que tots els veïns que vulguen oposar-se al PAI puguen signar-les. «La lluita no acaba ara, si no que acaba de començar…», han avançat des de les seues xarxes socials.
Des de Cuidem Benimaclet han defensat una alternativa de recuperació dels terrenys sense necessitat d’edificar, per tal d’adaptar el barri a l’emergència climàtica i millorar la qualitat de vida del veïnat. Les mobilitzacions d’aquesta plataforma ja van obligar l’Ajuntament –llavors dirigit per Joan Ribó- a aturar el primer projecte. «Mantindrem la nostra defensa d’un barri i una ciutat sostenibles i tornarem a tenir una resposta massiva per a tombar el PAI», han assegurat.
