Mazón, VOX i el PPCV: els responsables principals i directes de la mort de, de moment, 200 persones i 1.900 desapareguts. Desmantellaren la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE) principalment (posaria la mà al foc, vaja) perquè, malgrat totes les seues carències i problemes situava la Generalitat per damunt de les Diputacions provincials a l’hora de coordinar l’acció dels diferents cossos de salvaguarda en emergències. Mazón ausades que donà pel sac des de la Diputació d’Alacant a la Generalitat del Botànic, i la defensa a ultrança de les diputacions provincials sempre ha estat un cavall de batalla de l’espanyolisme al País Valencià. Diputacions on se senten còmodes, institucions que parasiten i on actuen de manera caciquil com mana la tradició de senyoret de mig pèl en què han estat criats. Per a la seua ment malalta de rojigualdisme, primer li lleves competències a les diputacions d’alicantevalenciacastellon i després te proclamen la República Valenciana i li expropien el Mercadona «al bueno de Juan». A este regal l’embolcallaven l’al·lèrgia que tenen a treballar mínimament que és el que feu que no activaren una alerta que es podia haver activat amb una trucada de mòbil. Afegim la guerreta cultural eixa de l’Agenda 2030 i «el cambio climático no existe» (copiant l’última moda que els ve dels meningítics americans) i ací se li afegeix la defensa d’Espanya contra el «pancatalanismo», afer en el qual Mazón sí que estava ràpid exigint retirades de pancartes de particulars a Catalunya, o que ací i allà ningú diguera País Valencià/País Valenciano. Defensors de «nuestras señas de identidad», que no de la nostra gent.
Españita: L’eterna sensació valenciana que «si açò haguera passat a Madrid, no estaríem aixina». Fins a les 0:00 al 24h de RTVE no parlaren del que ací estava passant, quan ja portàvem 12 hores d’inundacions i crides d’ajuda. Importava més la pataleta de Vinicius, Errejón i Begoña Gómez que el desastre natural més gros en molt de temps a l’estat. Que no a Espanya pel que es veu. L’endemà, les portades de les principals capçaleres de Madrid tenien les inundacions com a notícia menor, i si el País la posà com a principal tinc per segur que fou perquè ells no anaven a atacar el govern espanyol amb el bulo dretà de Begoña Gómez. Quan a la fi centraren la seua atenció en nosaltres fou per a preocupar-se molt per l’AVE i per com vindre a la playita ara que les infraestructures dificultaven que Pelayo i Piluca no pogueren anar a fer-se una paellita a l’Albufera i tornar eixe mateix dia a dormir al seu xalet de la Moraleja. Per sort, el ministre Puente ja ha assegurat a tots els madri…, dic espanyols, que l’AVE a València estarà reparat en unes setmanes, i així que els cayetanos puguen gaudir del Levante, i la nostra cort de llepons poden anar a fer-se vore a la capital del Reino al més prompte possible (i en menor mesura els obligats a anar a Madrid).
El Gobierno: I finalment Don Pedro Sánchez. Si Mazón és un inútil, responsable d’homicidi per negligència, amagant-se ell i el Consell durant hores, a l’estil del PP, quan veuen que se’ls venen morts al damunt; què és Pedro Sánchez? Pedro Sánchez el dimecres de matí no podia dir que açò li venia per sorpresa. La magnitud de la barrancada, les infraestructures que s’havien trencat, els pobles aïllats i sense subministraments… No cal ser el president del govern espanyol per a adonar-te’n que et trobes enfront d’una situació d’emergència potencialment perillosa per a desenes de milers de persones. Però en comptes d’organitzar l’ajuda, el Gobierno decidí que aprofitant-se de la inutilitat (i el fanatisme espanyolista-ayusista) del govern de la Generalitat, desgastar el PP de Feijoo. Quatre dies han tardat a mobilitzar 5.000 efectius de l’exèrcit Espanyol (un exèrcit espanyol que té una base al costat, a Bétera) tot escudant-se en el fet que ells no poden xafar les competències de la Generalitat i que ha de ser esta la que els done autorització per a actuar. Repetisc, el Gobierno de España negant-se a passar per damunt de les competències d’una autonomia. Obrim una ampolla de cava per a celebrar que després de 40 anys han decidit complir la seua pròpia llei, encara que ja posats, potser es podrien haver esperat a la següent vegada. Incapaços de fer un gest simbòlic i cancel·lar el plenari del Congrés dels Diputats d’aquell dimecres, incapaços de convocar un Consell de Ministres extraordinari i proclamar la zona catastròfica i dotar-se de les ferramentes legals per a afrontar la situació. El PSOE, amb el suport total del PSPV, s’ha posat de costat i ha decidit que els habitants de l’Horta Sud són material fungible en la seua guerra contra el PP, perquè total són valencianos i ben bé els valencians són espanyols, però només per a ofrenar. Si Carlos Mazón és un homicida, Pedro Sánchez és un torturador.
Els Reis d’Espanya i el Glorioso: cinc dies després els reis d’Espanya han vingut a preocupar-se pels seus súbdits (fins ara el que ens mereixíem era haver vist a Felip vestit amb el mono dels pilots de l’exèrcit a la Top Gun), per a sorpresa de ningú, carrers nets i sense cotxes per les zones afectades que anaven a visitar. Tant de bo tothom a l’Horta Sud fora de la família reial perquè a hores d’ara ja ho tindrien tot arreglat. Com venien els reis, hui només han deixat passar uns 2.000 voluntaris, es veu que massa gent enfadada potser xiule a ses majestats i per la tele això queda fatal. Per cert, a molts les grues municipals de València els ha retirat el cotxe perquè venien els Reis. I perquè veiem que es preocupen, dijous, quan finalment decidiren que havia de vindre l’exèrcit i no només la UME, anunciaren que venia la Guàrdia Reial. Qualsevol moment és bo per a la propaganda! Però ací ve la resta la UME… La UME és propaganda pura, no és que no actuen, però no actuen tant com diuen i en esta crisi sobre el terreny la gent ho està veient. Estant mobilitzats des del principi, gairebé tothom a les zones afectades s’ha preguntat on estava la UME, perquè, per altra banda, ocupar espai a la televisió ausades que ho fan. Ahir es feu viral un vídeo on uns bombers francesos se sorprenien perquè eren el primer personal uniformat que veien els veïns de la zona on anaven, està tot dit. I pel que fa a l’exèrcit en general, doncs estem veiem denúncies que no fan res, es passegen per la zona i quan apareixen les càmeres munten el numeret i es posen a treballar… fins que acaba el reportatge; i la Patrulla Águila s’ha deixat un parell de milions d’euros per a pintar la Senyera sobre el cel de València. Moltes gràcies Glorioso.
Compromís: Compromís té una situació perfecta per a posar-se del costat dels valencians, per a dir a la vegada que el govern de la Generalitat del PPCV amb el suport de Vox és un govern de merda que li costa la vida a la gent, i que el Gobierno ens utilitza de moneda de canvi contra el PP mentre la gent ha de viure entre fang i aigua estancada sense gaire menjar, aigua i medicaments a la tercera àrea metropolitana d’un estat desenvolupat de l’Europa Occidental. Seria el moment d’eixir-se’n del grup de suport al govern i reprendre una línia pròpia… I malgrat que el dimecres la marcaren negant-se a anar al Plenari del Congrés dels Diputats, tot sembla indicar que, al contrari, pels tuits d’alguns pròcers del seu oficialisme, en comptes de dur esta línia crítica que és la seua natural, Compromís tancarà files amb el PSOE, centrarà l’atenció exclusivament en Carlos Mazón i una vegada este siga eliminat, Compromís se sacrificarà en l’altar de Sánchez, el Déu Emperador perquè si no guanya Vox, o alguna d’eixes favades que han anat dient estos últims anys mentre no paraven de perdre vots a tort i dret.
Els valencians: els valencians no hem de deixar que Mazón siga el cap de turc únic de tot açò. Espanya espera que amb la seua destitució (perquè ai, Carlos, no eres Ayuso, eres un mindundi i em tem que per als teus caps, malgrat totes les teues polseretes d’Espanya que portes al canell i que no saps dir un borrall en valencià de manera fluïda, no eres prou del Club Espanya com ho són ells) ens quedem calmats i que no qüestionem tot el corrent de fons les costures de la qual ha deixat a la llum esta situació. L’Emperador està nu, i hem de decidir, ofegar noves glòries a Espanya o vida, és així de senzill.
