Xavier Pérez / València.
La llei d’Amnistia de la transició (1977) o llei de “punt i final” no va tancar, ni molt menys les ferides de la Guerra Civil i l’atrocitat del Franquisme amb milers de torturats i assassinats que encara es troben en fosses comunes, tot amb el vistiplau de les autoritats judicials espanyoles i la posada de perfil d’alguns governs dels últims 40 anys.
Una interlocutòria del jutge Baltasar Garzón sobre l’inici de la investigació dels crims del Franquisme, que després li va costar la seua carrera judicial, explicava de forma contundent les raons per les quals s’havia d’investigar aquestos crims: “Els vencedors de la Guerra Civil van aplicar el seu dret als vençuts i van desplegar tota l’acció de l’Estat per a la localització, identificació i reparació de les víctimes caigudes de la part vencedora, no va esdevenir el mateix respecte dels vençuts, que a més van ser perseguits, empresonats, desapareguts i torturats pels qui havien infringit la legalitat vigent en alçar-se en armes contra l’Estat”.
Al País Valencià, des de fa temps, diverses associacions demanen la reparació de les víctimes i per això la consellera Gabriela Bravo i el director general de Reformes Democràtiques, José García Añón, han mantingut una reunió de treball amb representants d’una trentena d’entitats memorialistes per a intercanviar idees i recaptar la seua col·laboració en el procés d’elaboració de la futura Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència del País Valencià.
Entre les preocupacions que han manifestat els representants de les organitzacions memorialistes destaca la necessitat de protocolitzar mitjançant un manual les exhumacions de restes, així com la creació d’un banc d’ADN que facilite el procés d’identificació dels mateixos. També han insistit en la necessitat de millorar la gestió dels arxius públics i privats que conserven documentació sobre aquells successos, així com l’accés a aquests registres.
Les entitats memorialistes han plantejat altres preocupacions que excedeixen el marc competencial de la Conselleria, com l’anul·lació dels processos judicials oberts durant la dictadura judicial i les seues conseqüències o la creació d’una Fiscalia Estatal de la Memòria.
La consellera Bravo ha informat els assistents sobre les línies mestres de l’esborrany de la norma en què ja s’està treballant, l’objectiu últim de la qual és establir el règim jurídic que empare les iniciatives, actuacions i òrgans dedicats a la recuperació de la memòria democràtica de la comunitat.
“La norma servirà per a garantir el dret de la societat a conèixer tota la veritat dels fets esdevinguts des de l’inici de l’aixecament militar contra la República, i canalitzar les diferents mesures i actuacions a realitzar per a reconèixer les víctimes de la guerra civil i la dictadura i reparar l’oblit a què van ser condemnats”, ha explicat la consellera.
“Les vostres opinions, suggeriments i crítiques són un primer pas imprescindible en la nostra obstinació per aconseguir que aquest esborrany es convertisca en una llei de tots i per a tots i siga un instrument útil per a defensar els drets humans i els valors democràtics de concòrdia, convivència i pluralisme polític a la Comunitat Valenciana, la qual cosa es tradueix a avançar cap a la consolidació de la convivència democràtica en la societat valenciana”, ha conclòs Bravo.
Al final de la trobada, la consellera Bravo ha destacat la labor i esforç que aquestes entitats han dut a terme durant tots aquests anys i la necessitat de comptar amb les seues experiències i coneixements per a poder dur a terme aquest projecte.
