Patricia Canet Triguero, presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementeri de Paterna, ha presentat una querella per crims contra la humanitat durant el franquisme arran de l’afusellament del seu besoncle Juan Canet Bou, el 13 d’octubre del 1941. Amb aquesta acció legal, que compta amb el suport de l’equip jurídic d’El Rogle, Canet se suma a l’onada de denúncies que reclamen veritat, justícia i reparació per les víctimes de la dictadura.
“Vull afegir el meu granet de sorra i que, a poc a poc, cada vegada es faça un pas més per aconseguir justícia”, ha declarat Canet, que defensa el reconeixement d’aquests fets com a crims de lesa humanitat. El seu besoncle, natural de Cullera (la Ribera Baixa), era un jove agricultor de 24 anys, sense afiliació política ni sindical. Segons relata, va ser detingut i afusellat com a represàlia per la militància d’altres membres de la família: “El meu avi estava en la guerra i l’altre germà havia fugit a França. Algú l’havia de pagar a casa”.
Durant el judici sumaríssim, Juan Canet Bou va ser acusat d’adhesió a la rebel·lió i de participar en l’assassinat d’un retor. Canet assegura que aquestes acusacions eren falses i habituals: “En tots els expedients dels familiars amb qui he parlat, s’acusa els afusellats d’assassinar un retor. Sabem que els judicis no tenien cap garantia”.
El procés d’exhumació de la Fossa 146 es va iniciar el desembre de 2023. Segons Canet, de les tretze persones que hi haurien d’estar enterrades, només s’han trobat els cossos de tres. Un d’ells podria correspondre’s amb Juan Canet Bou, però caldrà esperar almenys un any per confirmar-ho amb proves genètiques. En una de les restes trobades, els arqueòlegs van descobrir una ampolla de vidre amb un paper perfectament conservat amb el nom de ‘Germán Pérez Sánchez’, un calderer de 50 anys i regidor republicà d’Utiel.
La fossa conté, segons els registres històrics, les restes de víctimes de diversos pobles del País Valencià, com Francisco Arbos Salas, cuiner de Vila-real; Miguel Forner Latorre, barber d’Utiel; Francisco Cuenca Ferrando, espardenyer de Simat de la Valldigna; o Juan Ochea Aparicio, forner de València, entre altres. També hi hauria Agustín Fontecha Perulero, un agricultor de Toledo de només 21 anys.
Canet veu una possibilitat perquè la querella prospere gràcies a l’existència d’una fiscal de Memòria Democràtica que podria donar-hi suport. Tot i això, alerta que la decisió final recau en la interpretació del jutge o la jutgessa: “Solen recolzar-se en la llei d’amnistia del 77 o en la prescripció penal per desestimar les querelles. Però els crims de lesa humanitat no prescriuen”.
En aquest context, la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme (CEAQUA) ha mostrat el seu suport a l’acció i ha demanat a la judicatura espanyola que pose fi a la política d’impunitat que encara impera cinquanta anys després de la mort del dictador Franco. “Obrir la investigació judicial dels crims franquistes és necessari per a expulsar de les institucions les xacres heretades de la dictadura i fer possibles polítiques de regeneració democràtica”, han expressat.
“És una qüestió de drets humans, no només de memòria”, ha insistit Canet, que defensa el dret de les famílies a la tutela judicial efectiva, reconeguda per organismes internacionals com les Nacions Unides. “Recuperar els nostres morts és recuperar la dignitat col·lectiva”, conclou. “No ens podem permetre oblidar. El silenci mai no pot ser la resposta”.
