Tornen les cassolades al barri d’Orriols. Demà n’hi ha una convocada a l’encreuament dels carrers de Pare Viñas i de Sant Joan de la Penya, coneguda com la «zona zero» de la conflictivitat i la delinqüència. Precisament, el lema «Amb delinqüència no hi ha convivència» és el que encapçala la convocatòria.
El barri ha vist com les darreres setmanes patien un agreujament dels problemes de seguretat, amb tres apunyalaments en pocs dies, fet que va obligar a una contundent intervenció policial i a una reunió de les entitats del barri amb la Delegació del Govern espanyol al País Valencià.
«La policia és necessària, però no suficient, ens cal un projecte de rehabilitació integral del barri i ací és on fallen el conjunt de les institucions», explica Mari Carmen Tarín, portaveu d’Orriols en Lucha, l’assemblea paraigua on apleguen la majoria d’entitats veïnals.
Entre la seua llarga llista de reivindicacions s’hi inclouen un centre cívic, una biblioteca digna, zones esportives, uns serveis socials eficaços, programes educatius complementaris per a famílies en situació de vulnerabilitat o un centre de dia per a majors, encara que, sobretot, el nucli central del problema és resoldre la qüestió de l’habitatge. A més del manteniment dels compromisos ja adquirits per l’anterior equip municipal, com la superilla a l’entorn de l’ermita, la plantació d’un centenar d’arbres, els horts urbans i un nou parc al carrer de Portaceli. A més de l’eliminació del pas conegut com «el forat de la vergonya».
Després de mesos de silenci administratiu i de demanar una reunió amb la mesa interegidories creada l’any passat, precisament per abordar la rehabilitació integral del barri, finalment van aconseguir trobar-se amb l’alcaldessa de València, María José Catalá. Una reunió a la qual assistiren diferents entitats, com l’associació de comerciants, Orriols Conviu o l’associació de dones, i que en general s’ha definit com a «la sensació de començar de zero», després d’uns anys d’intenses mobilitzacions que havien aconseguit importants avanços i compromisos per part de l’Ajuntament.
«És trist que hagen hagut d’haver tres apunyalaments perquè l’alcaldessa haja accedit a reunir-se amb nosaltres –apunta Tarín- però cal reconèixer que almenys portaven la reunió preparada i bona predisposició».
Ja sobre el contingut, un poc el mateix, per una banda, Catalá es va comprometre a mantenir els compromisos adquirits –amb canvis estètics com reanomenar la superilla com a «reurbanització de l’entorn de la plaça de l’Ermita»-, però per l’altre va demanar «paciència», ja que encara «s’estan assentant». «Catalá ens va assegurar que tots aquests projectes es troben als pressupostos i que aniran avant, però sense posar dates. Tampoc semblaven massa disposats a mantenir reunions periòdiques de la Mesa Interegidories, que creiem que ha estat la millor ferramenta que hem tingut fins ara per a impulsar millores», continuen des d’Orriols en Lucha.
Habitatge, punt clau
El nucli del problema de la degradació de la convivència als Orriols es troba ens el centenars de pisos propietat de fons voltors i mantinguts en estat d’abandonament, sense pagar les contribucions mínimes, i molts han estat ocupats. Les entitats del barri fa anys que alerten de l’existència de màfies que s’han apropiat de molts d’aquests habitatges per a usos il·legals, des de la revenda a famílies que necessiten casa fins al tràfic de drogues. «Nosaltres vam ser molt clars que calia diferenciar entre els delinqüents i les famílies que necessiten un habitatge i en açò, l’alcaldessa ens va dir que coincidia plenament», explica Tarín.
Fins ara, cap administració ha fet el pla de xoc necessari per resoldre el problema, que amb el temps s’ha anat enquistant i agreujant. «Alguna volta els han posat multes als fons voltors, però són ridícules i no serveixen de res, la nostra proposta és que l’ajuntament compre tots aquests pisos i els dedique a lloguer social per a famílies vulnerables i joves del barri». Una proposta que eliminaria dos problemes d’un sol colp: la manca d’habitatge per a la gent del barri i la degradació de finques senceres, tant en temes de convivència com de manteniment.
