L’Associació Cívica El Camí al País Valencià organitza dissabte vinent, 24 de maig, una caminada entre la Plana Alta i la Plana Baixa que conclourà amb un homenatge al filòleg Vicent Pitarch.
Els participants es reuniran a les 9 hores a la plaça de l’Església d’Almassora (la Plana Alta) per a iniciar la ruta fins a l’ermita de Santa Quitèria, on es farà l’esmorzar. Després travessaran el riu Millars i, pel sender botànic de vora riu, continuaran fins a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real (la Plana Baixa). Allí, es farà una volta pel paratge del Termet.
En acabat, hi haurà un dinar al restaurant del Termet (24 euros el menú) i posteriorment, tindrà lloc l’acte d’homenatge a Vicent Pitarch, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i autor de multitud d’obres relacionades amb la llengua i l’excursionisme.
Les persones interessades a participar-hi, poden trobar la informació a la fitxa de la caminada i inscriure’s en aquest full.
El pont de Santa Quitèria
El Pont de Santa Quitèria, a Almassora, situat al costat de l’Ermita de Santa Quitèria, era el pas del Camí Reial sobre el riu Millars entre aquest municipi i Vila-real.
La construcció, de data incerta, és obra de Pere Dahera, veí de Vila-real, que comptava amb l’autorització atorgada per Jaume I el 18 d’abril del 1275, per a la fundació d’un hospital i la supervisió de les obres d’un pont de pedra que havia de fer-se sobre el riu.
Va ser destruït a conseqüència d’una forta riuada que va tindre lloc el 1581 i durant la reconstrucció es va col·locar una creu a la meitat del pont que va ser destruïda el 1652 per un llamp, un succés que recorda una inscripció.
Es pensa que l’origen va ser romà. De fet, encara es conserva alguna resta d’aquest període a la part baixa. Alguns autors consideren que la reconstrucció medieval es va dur a terme en època musulmana.
El pont presenta huit arcs paral·lels, amb diferents llums. La longitud total és de més de 125 metres i té una alçària d’uns 9 metres i una amplària de més de 3 metres. A la part d’aigües amunt, mostra tallamars amb torrassa, els quals es perllonguen fins a l’altura dels ampits, la qual cosa dona lloc a la formació a la calçada d’uns espais laterals de forma triangular anomenats arrambadors, que permeten el pas de vehicles i vianants simultàniament.Està construït amb carreus als tallamars, pilars i arcs, encara que els restants elements són de còdols amb morter.
Aquesta obra civil té gran importància no només perquè és contemporània del rei Jaume I, sinó perquè es tracta d’un exemplar de pont gòtic únic al País Valencià.
L’ermita de la Mare de Déu de Gràcia
L’ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real és un edifici representatiu de l’arquitectura popular mediterrània que allotja, a més d’una important mostra de rajoleria medieval, renaixentista i barroca, i d’un museu etnològic, un gabinet d’arqueologia. Es tracta d’un edifici d’arquitectura conventual, els orígens del qual es remunten al 1577, i està situat en un dels paratges més bells de la Plana, el Termet, un autèntic jardí botànic a la vora del Millars.
Les dades essencials sobre la devoció a la Mare de Déu de Gràcia (coneguda popularment com la Moreneta) en aquest santuari, crescut entorn de la xicoteta cova, estan documentades el 1672 quan el prevere Jeroni Cabrera va ser autoritzat a promocionar la devoció en la senzilla ermita allí existent, ja que l’única cosa que sobre els orígens d’aquest lloc de devoció cal admetre amb anterioritat és el fet que un frare eremita, anomenat Bernat Fabra, va establir-s’hi en una cova el 1375 els primers dies de la seua estada a la vila.
La construcció ha estat reformada nombroses vegades al llarg dels segles, i la segona meitat del XVII, la balma es va decorar al gust barroc. També les pintures al fresc de l’absis van ser fetes a mitjans del segle XVIII pel pintor valencià Lucià Calado.
El 1757 la vila va acordar la festa anual a la Mare de Déu de Gràcia en prova de gratitud després d’una epidèmia i cada any, en arribar setembre, la imatge és portada durant uns dies a la població.
A partir d’aquesta data, van augmentar les visites al santuari i va començar a registrar-se l’activitat com a hostal per a pelegrins, es van crear noves cambres, cuines i serveis per als visitants, així com dependències complementàries com ara les cotxeres o cavallerisses annexes. També els administradors nomenats a l’efecte per l’Ajuntament van portar llibres de registre de totes les actuacions en el conjunt de l’ermitori.
S’hi pot arribar baixant pel calvari o per una impressionant escalinata. Davant l’ermita es troba una font circular amb la figura del Pastoret al centre, obra de l’escultor local José Ortells.
La porta és un arc de mig punt que dona accés a una nau rectangular coberta amb volta de creueria. És interessant, per la decoració barroca, el xicotet oratori que guarda la imatge de la patrona.
El presbiteri s’adorna amb emblemes referits a la figura de Maria. Sobre l’Arc triomfal, hi ha un relleu del 1739 amb el tema de l’Anunciació, en estil barroc. Conserva rajoles de Manises, datades el 1780. L’ermita, juntament amb el paratge que l’envolta, el Termet, ha esdevingut un dels llocs més emblemàtics de Vila-real.
