L’Associació Cívica El Camí al País Valencià va crear el febrer passat el Camijove, un espai d’activitats per a menors de trenta anys, sense excloure cap persona, i que, alhora, «sembre el relleu generacional» de l’associació. L’objectiu és donar a conéixer la nostra història, les nostres arrels i el nostre patrimoni «per a configurar la nostra identitat com a poble», «prendre consciència de País Valencià», «defensar la nostra terra» i «donar continuïtat en el futur» al col·lectiu.
Una línia de treball que, gràcies a l’ajuda de joves d’Acció Cultural del País Valencià, s’inicia amb una trobada al Comtat els cap de setmana del 29 i 30 de juny.
La primera jornada començarà a les 17 h a la plaça del Venerable Escuder de Cocentaina, davant del Palau Comtal, edifici al qual es farà una visita tot seguit. Després, a les 19.30 h serà el moment d’eixir cap a l’Alcúdia, on es berenarà, i Muro, on s’arribarà a les 20.30 h. A l’alberg juvenil tindrà lloc el sopar i, a continuació, hi haurà un trivial musical a càrrec del grup del voluntariat lingüístic de la Universitat d’Alacant. L’etapa és molt fàcil i adequada per a tots els públics, ja que té 5 quilòmetres de distància amb 14 metres de desnivell positiu i 64 metres de desnivell negatiu.
L’endemà, s’esmorzarà a les 7.30 h a l’Alberg i, a les 8.30 h, s’iniciarà la caminada fins a Agres. Posteriorment, es tornarà amb els cotxes a Muro, on es farà una visita al poble i un homenatge als murals literaris del carrer del Batà de Muro, actualment enderrocats. El dinar també serà a l’Alberg. Aquesta etapa requereix preparació física, atés que té 20 quilòmetres de distància i 525 m de desnivell positiu.
El preu de l’alberg de Muro és per la mitja pensió de 18,31€ i per la pensió completa de 21,54€. Les persones interessades poden trobar més informació en la fitxa de la caminada. Per a participar-hi, cal inscriure’s en aquest formulari.
El Palau Comtal de Cocentaina
El Palau Comtal de Cocentaina (el Comtat), una de les joies arquitectòniques del gòtic i el renaixement valencià, és una residència senyorial fortificada que es va començar a construir al segle XIII sota el domini del cavaller Roger de Llúria, almirall de la flota de la Corona d’Aragó i de Sicília. L’aspecte actual és el resultat de contínues reformes i ampliacions, tot i que la planta quadrangular original s’ha mantingut fins a hui dia.
El 1448 la compra de la vila per Ximén Pérez de Corella hi va causar un impacte directe, ja que el va transformar en palau. El 1654, els comtes van fundar un convent de monges clarisses al recinte del palau dedicat al culte de la Mare de Déu del Miracle, patrona de Cocentaina, que es va acabar cap al 1670. A l’església, barroca, hi destaquen els llenços del pintor Paolo de Matteis (amb escenes de la vida de la Mare de Déu i santa Clara d’Assís) i la taula original de la patrona de la vila.
Al palau es pot veure l’escut heràldic dels Corella, una peça de marbre de Carrara que, segons els indicis, es va esculpir per al primer comte de Cocentaina, Ximén Pérez de Corella, després de la presa de Nàpols el 1443. No obstant això, un estudi fet el 2015 va identificar, a l’anvers, part d’un entaulament romà, que possiblement formava part d’un temple a l’època de l’emperador August. Presenta una decoració amb una successió de bucranis (caps de bou) enllaçats per garlandes vegetals i, sens dubte, aquest marbre reaprofitat devia formar part d’un dels temples més importants de l’Imperi romà.
La Sala Daurada
Al tombant del segle XVI es va produir una gran reforma de l’edifici i, a la sala ubicada a la primera planta de la torre de l’Homenatge, es va bastir una volta de creueria que es va decorar amb el conjunt de pintura mural genealògica més rellevant del Regne de València: l’arbre genealògic dels Corella.
El IX comte de Cocentaina, Jeroni Roís de Corella, volia demostrar la importància del seu llinatge, que l’emparentava directament amb els reis de Navarra. Els Corella no només estaven vinculats familiarment a la monarquia, sinó que, a més, al llarg dels segles, van participar en alguns dels esdeveniments més importants de la cristiandat.
Les pintures van ser encarregades a Jeroni Rodríguez d’Espinosa, que entre 1613 i 1623 va dur a terme junt amb el seu fill, Jeroni Jacint d’Espinosa, un dels pintors barrocs més destacats del moment, aquesta obra.
Els nervis de la volta formen una estrella de quatre puntes i deixen dotze espais triangulars i un central en forma de rombe, a més de quatre llunetes. A banda de demostrar la puresa del seu llinatge, els Corella també volien deixar constància del seu valor, ja que a les llunetes, hi apareixen representats quatre esdeveniments històrics crucials per a ells.
Altres estances i obres
A més, al Palau hi ha un gran pati d’armes, amb una galeria inacabada de columnes toscanes de principis del segle XVII, i altres estances espectaculars, com ara la Sala de la Xemeneia, la Sala d’Ambaixadors i la Sala de la Biga o de les Finestres. Així mateix, s’hi poden admirar obres com ara el retaule de Santa Bàrbara, considerat un dels testimonis millor conservats de la pintura italogòtica de la baixa edat mitjana, i la bíblia sacra de Cocentaina, una de les peces més singulars, un còdex manuscrit de la versió llatina de les escriptures, coneguda amb el nom de Vulgata.
Els murals literaris de Muro
Els murals literaris de Muro són un conjunt d’obres de gran format creades a partir del 2016 per l’artista Antoni Espinar, que ocupen un mur sencer del carrer Batà de la localitat i s’han convertit en un referent del muralisme urbà i en un atractiu cultural de primer ordre, ja que hi estan representats els nostres escriptors clàssics, cronològicament: Ramon Llull, Bernat Metge, Ausiàs March, Sor Isabel de Villena… A més d’alguns del segle XX: Estellés, Joan Valls, Ovidi Montllor…
Tanmateix, el 2021 l’equip de govern de l’Ajuntament de Muro, integrat llavors per una coalició del PP, Ciudadanos i dos regidors no adscrits, entre ells l’alcalde (abans d’Esquerra Unida), van iniciar un procés participatiu per a decidir l’ús de l’àrea del Batà amb la intenció de construir un parc i una sèrie d’equipaments urbans.
L’anunci del procés participatiu, segons la Plataforma Salvem els Murals del Batà, «no era més que una maniobra de l’equip de govern de llançar un gran projecte de Parc diàfan i obert embolcallat amb l’additiu de la participació ciutadana. En l’enquesta participativa (un formulari de Google), es va votar a favor de conservar els murals, de forma majoritària i aclaparadora».
