L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat per al pròxim dissabte, 23 de març, una caminada pel Camp de Túria: de Nàquera a Bétera, una etapa del tram brancal de l’Horta Nord i el Carraixet.
L’excursió començarà a Nàquera i l’esmorzar es farà a mig camí. A Bétera, es recuperaran els cotxes i es dinarà a l’Ateneu de Bétera. Aquesta etapa té una distància de 9,37 km, té una dificultat fàcil i un desnivell positiu de 0 metres i un desnivell negatiu de 124 metres.
A la vesprada, a l’Ateneu de Bétera, a les 16 hores en primera convocatòria, es portarà a terme l’assemblea ordinària del Camí al País Valencià del 2024.
Les persones que desitgen fer la caminada poden consultar la fitxa i inscriure’s al formulari.
L’alqueria i la torre Bofilla, a Bétera
L’alqueria i la torre Bofilla, a Bétera, és un despoblat medieval que prové de l’època islàmica situada en una zona agrícola d’abundants recursos hídrics.
Probablement, va nàixer en el context històric de fortificació del territori entorn de la ciutat de València. Aquesta alqueria encara va tindre vida durant unes dècades, fins a la conquesta de València el 1238 per Jaume I, durant la qual hi va haver una estratègia de fustigació i rendició dels assentaments que envoltaven la ciutat, més que l’atac directe a aquesta.
Apareix esmentada al Llibre del Repartiment i a la Crònica de Jaume I. Va ser donada pel monarca a l’Orde de Calatrava, que va exercir-ne la propietat fins a mitjan segle XIV, quan l’alqueria es va abandonar a causa de la carestia, les guerres contra Castella i la pesta negra. Pel que sembla, els habitants van ser absorbits pel nucli de Bétera i van continuar conreant les terres de Bofilla com a lloc privilegiat per a l’agricultura, però sense ocupar les construccions.
El recinte, totalment emmurallat, es dividia en dues parts. D’una banda, un sistema defensiu constituït per la torre principal, torres secundàries, l’albacar i la muralla defensiva. D’una altra, la zona d’habitatge configurat per les cases i els banys, els únics edificis públics, alimentats per un dels quatre pous que hi havia. Els habitatges s’agrupaven en illes i constaven de dependències principals, secundàries i pati. Aquest últim articulava la comunicació entre totes elles. Fora del tancat, hi havia dos pous més.
La torre, que conserva l’altura original, és l’únic element que resta dret d’aquest conjunt islàmic. Els anys previs a la recuperació, el recinte va ser utilitzat com a terreny de cultiu.
