L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat una caminada per l’Alt Maestrat i l’Alcalatén, dins del paratge natural de Penyagolosa, el diumenge 24 de novembre. La ruta partirà de Sant Joan de Penyagolosa i recorrerà el barranc de la font de la Pegunta i el pla de la Creu fins a Xodos, on es farà una visita guiada. A continuació, els participants dinaran en un restaurant del poble.
El recorregut té una distància de 10 km, amb una dificultat moderada de 312 metres de desnivell positiu i 544 metres de desnivell negatiu.
Les persones interessades trobaran més informació a la fitxa de la caminada. Per a participar-hi cal omplir el full d’inscripció.
Sant Joan de Penyagolosa
El santuari de Sant Joan de Penyagolosa està situat a nou quilòmetres de Vistabella del Maestrat en un emplaçament privilegiat, envoltat de boscos espessos i cims elevats, al costat del barranc de la Teixera.
La construcció, d’origen medieval, amb posteriors ampliacions neoclàssiques i barroques, concentra gran part de la màgia i misticitat de Penyagolosa, ja que és el focus d’atracció religiosa més important de la comarca i rep any rere any els pelegrinatges ancestrals de bona part dels pobles del voltant, com ara els Pelegrins de les Useres, que també passen per Xodos.
Orígens i evolució
El santuari va poder ser fundat pels monjos que assistien les tropes del rei Jaume I en la conquesta de València. Al segle XIII ja era un lloc de peregrinació i atracció religiosa, cosa que fa pensar en l’existència de ritus més antics. Abans de la construcció de l’ermitori, el centre de devoció era la font de Sant Joan de la Font Coberta, on s’acudia en peregrinació -almenys des del 1336- des de diferents viles. Probablement, en aquesta època ja existia una comunitat de cenobites al voltant de la qual es va anar construint un petit monestir. Sobre aquest cenobi primitiu es va bastir a partir del segle XVI l’actual ermitori, que prompte va créixer en acollir nombroses peregrinacions: el 1653 es va crear la Confraria de Sant Joan per butlla del papa Innocenci X, i entre finals del segle XVII i principis del XVIII es va alçar la nova església, sobre les ruïnes de l’anterior.
La part més antiga del conjunt arquitectònic és la formada pel pati interior i les dependències que hi recauen. En aquestes els salons estan coberts amb rústics sostres de fusta.
Al segle XVIII l’ermitori va prendre la configuració en forma de «U» al voltant d’una plaça que coneixem hui dia, quan es van construir dos cossos amb arqueries de mig punt a la planta baixa formant pòrtics, sobre els quals es van edificar habitacions per ampliar l’hostatgeria. El de la dreta va desaparéixer i actualment s’hi troben dues grans xemeneies.
L’església també es va ampliar a finals del segle XVIII. És d’una nau, amb voltes de llunetes i una capella lateral, dedicada a Santa Bàrbara. La seua façana és interessant, amb dos cossos adovellats entre pilastres amb fornícula al superior, albergant una imatge del sant. La sagristia presenta una finestra renaixentista amb volutes i altres elements de gran qualitat.
La imatge romànica de Sant Joan de Penyagolosa és una escultura de fusta policromada, que fins i tot va patir algun incendi durant la Guerra Civil. La desproporció que mostren el cap i el coll de la figura respecte a la resta del cos s’interpreta com un intent de ressaltar el fet que Sant Joan va morir degollat.
Festes i tradicions
Les festes en honor al sant se celebren a les dates tradicionals del seu naixement, el 24 de juny, i de la seua mort, el 25 d’agost. Aquests dos dies hi ha romeria des de Vistabella, i també el Diumenge de Pasqua de Pentecosta. Els fidels de Culla pelegrinen divendres i dissabte de la setmana del Corpus Christi, i els de Xodos, el dilluns següent a la Santíssima Trinitat. Puertomingalvo ho fa el dissabte següent al primer divendres de maig. Els veïns de Castell de Vilamalefa i Lludient, llocs més allunyats, hi van pujar fins al 1913, quan les seues romeries van ser suprimides per picabaralles entre les autoritats.
Però sens dubte la data clau per al santuari és el darrer divendres d’abril, dia protagonitzat pels Pelegrins de les Useres, que des de temps immemorial recorren a peu el trajecte en romeria penitencial cada any.
