L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat una caminada per l’Alcoià, de Benifallim a Alcoi, el diumenge 19 de maig.
La trobada serà a les 9 h a Benifallim. L’esmorzar es farà a mig camí i a les 12 h es visitaran les pintures rupestres de la Sarga, una activitat gratuïta i que dura aproximadament una hora.
Cap a la una es reprendrà la marxa en direcció al poblat ibèric del Puig, on es dinarà de pa-i-porta. Després, es continuarà fins a Alcoi, on acabarà el recorregut davant de l’estàtua de l’Ovidi Montllor. En arribar-hi, es recuperaran els cotxes.
En aquesta ocasió, hi ha tres opcions per a participar-hi:
- Opció A: Visita a les 12 h de les pintures rupestres de la Sarga.
- Opció B: Visita a les 12 h de les pintures rupestres de la Sarga, dinar al poblat ibèric del Puig i caminada fins a Alcoi. Aquesta opció té una distància aproximada de 9,12 quilòmetres amb 321 metres de desnivell i 421 metres de desnivell negatiu.
- Opció C: Activitat completa, amb eixida a les 9 h de Benifallim. Aquesta etapa té una distància d’uns 20 quilòmetres, un desnivell positiu de 476 metres i un desnivell negatiu de 524 metres.
Les persones que desitgen fer la caminada poden consultar la fitxa i inscriure’s al formulari.
La Sarga
L’abric de la Sarga és una localització fonamental considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 1998. Situada entre Xixona i Alcoi, hi conviuen tres estils pictòrics diferents. D’una banda, tenim el macroesquemàtic. Es caracteritza per siluetes esquemàtiques de molta grandària i mancats de narrativa. Pràcticament tots tracten d’orants o ídols.
També hi ha símbols serpentiformes verticals i horitzontals que estan associats a la fertilitat i altres representacions de virilitat mitjançant antropomorfs amb un tocat de banyes al cap. Els van pintar els primers agricultors i ramaders arribats fa uns 7.000 anys. Aquesta expressió d’art rupestre és exclusiva de les comarques de la Marina Alta i Baixa, l’Alcoià i el Comtat.
De l’altra banda, hi ha l’art llevantí. Aquest el duen a terme altres grups humans posteriors que obtenen els aliments de manera diferent, amb la caça i la recol·lecció. Aleshores, aquests sí que creen escenes interconnectades de caça d’animals com cabres munteses o cérvols. També hi ha representacions on es veu una persona amb vares colpejant un arbre per a obtenir els seus fruits.
Se sap que aquest estil és posterior al macroesquemàtic perquè els motius estan superposats als del primer. Per últim, l’art esquemàtic són figures petites i aïllades. Són ídols i antropomorfs formats per punts i barres i també hi ha alguns animals representats.
Fortificació del Puig
El jaciment iber del Puig és una de les fortificacions més ben conservades de les comarques centrals i un molt bon exemple visible de com s’articulava tota la trama urbana ibèrica i com es concebien i distribuïen les seues llars.
Cal destacar que arriba un punt en què es passa del pràctic aïllament als primers contactes amb altres cultures mediterrànies com la fenícia, que aporten els seus coneixements sobre ceràmica, escriptura i les novetats tecnològiques pròpies de l’època de bronze. Els habitants del Puig mesclen aquestes aportacions amb les seues maneres de fer per a crear la cultura ibèrica local. És per això que ací podem trobar peces vingudes de Grècia o de Cadis.
