El grup ecologista Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant, AHSA per les sigles en castellà, s’ha tornat a oposar al projecte de dragat del llit vell de la desembocadura del riu Segura. En aquesta ocasió l’al·legació és contra l’expedient d’expropiació forçosa obert per la Direcció General de l’Aigua per a l’execució del projecte, que encara es troba en fase d’avaluació ambiental.
Segons AHSA, l’administració valenciana ha iniciat l’expedient d’expropiació sustentant-lo en una aprovació provisional del projecte realitzada amb anterioritat a l’obertura del preceptiu període d’informació pública, durant el qual els ecologistes van presentar fins a 14 al·legacions al projecte de dragat. Aquesta situació, segons AHSA, és com a mínim «irregular», i «vulnera el mateix sentit de procediment d’avaluació ambiental d’un projecte que comporta importants impactes sobre ecosistemes protegits per la legislació», tant la valenciana com l’europea, i que «formen part d’espais naturals protegits».
En aquest sentit, els ecologistes sostenen que el procediment d’expropiació no s’ha d’iniciar fins que s’aprove de manera definitiva el projecte, aprovació definitiva que no els consta que s’haja produït fins ara. Per això, demanen que s’anul·le la resolució i que se sotmeta a informació pública l’expedient d’expropiació.
Més al·legacions
Des d’AHSA informen també que el passat mes d’octubre la Direcció General de l’Aigua va remetre un escrit contestant les al·legacions presentades per aquest col·lectiu, acceptant-ne tres. Les dues primeres tenen relació amb el caràcter autòcton de l’espècie de vegetació palustre predominant en el llit vell de la desembocadura del Segura, el canyís Phragmites australis, que en l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte s’identificava de manera errònia com Arundo donax, una espècie catalogada com a invasora i positiva d’eliminar segons AHSA. La tercera al·legació és relativa a la biodiversitat ornitològica associada al canyís que es pretén destruir en la zona d’estudi.
Pel que fa a la resta d’al·legacions, el col·lectiu ecologista contempla amb especial preocupació «la lleugeresa» amb la qual es tracta, segons AHSA, en les respostes a les al·legacions, el «més que possible impacte per contaminació de mercuri en la desembocadura del Segura i el seu front marítim, restant-li importància a la dispersió marina d’aquest contaminant».
També es mostren preocupats per la resposta a l’al·legació en la qual es rebutja el punt del vessament d’aquests sediments contaminats, situat en aigües entre l’espai marí de Tabarca i el cap de Palos, a Cartagena. Per últim, AHSA torna a reiterar la inutilitat del projecte de dragat per a minimitzar l’impacte de les inundacions al Baix Segura, i aposta per mesures «verdaderament efectives i respectuoses amb els valors ambientals d’aquests espais naturals com la renaturalització i l’eixamplament del llit dels assarbs, la permeabilització de N-332 i la creació d’una àmplia zona de laminació d’avingudes entre aquest vial i la desembocadura del riu».
