Arreu del món creix l’escepticisme pels suposats beneficis dels anomenats “grans esdeveniments”, que molt sovint són acusats de simples maniobres per capturar grans quantitats de diners públics que es transfereixen a mans privades, sovint en forma d’obscures organitzacions internacionals ubicades en paradisos fiscals i sense cap tipus de rendició de comptes.
Aquest podria ser el cas de la Copa Amèrica. Una competició de vela que, malgrat que suposa “una pluja de milions” cada volta trobe més dificultats per trobar una ciutat que vulga allotjar-la. L’organització i diversos lobbys turístics van pressionart molt l’Ajuntament de València -llavors amb l’alcalde Joan Ribó- per fer-hi l’edició del 2024, però les seues exigències econòmiques van frustrar l’operació. Finalment es va celebrar a Barcelona on, després de diversos escàndols per la forma de comptabilitzar els suposats visitants i cobertura mediàtica, es va acabar reconeixent que la despesa pública era molt superior als beneficis que generava l’esdeveniment i que molts d’aquests diners públics havien acabat en mans d’empreses estrangeres sense cap retorn al territori. Totes les previsions de beneficis milionaris per a la ciutat no eren més que fum i els càlculs estaven basats en criteris sense base real o directament inventats.
Potser per salvar-se d’aquest criticisme, la Fundació Trinidad Alfonso -vinculada a Juan Roig- i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) han publicat un extens estudi sobre l’impacte que té la marató de València en l’economia de la ciutat.
Salvant molt les distàncies amb la Copa Amèrica -els pressupostos de la Marató són molt més modestos i l’aportació de diners públics molt menor-, és interessant analitzar un document sobre impactes econòmics que com a mínim tinga certa relació amb la realitat. A diferència, de nou, amb el certamen de vela, la Marató té uns participants registrats i, per tant, se’n pot saber el número exacte. A través de 500 enquestes han acabat de perfilar quina és la despesa de cada participant, tenint en compte l’origen, persones acompanyants, dies que s’ha quedat a València, etc.
34.630 corredors i 45 milions de despesa
Segons les dades exposades a l’estudi publicat per l’IVIE i la Fundació Trinidad Alfonso, la despesa associada a la marató ha suposat un impacte econòmic total sobre l’economia valenciana de 95 milions d’euros en “termes de xifra de negoci” (vendes), 27,5 milions d’euros dels quals ho són “en termes de renda” (valor afegit, això és salaris i beneficis) i la creació/manteniment de 800 llocs de treball equivalents a temps complet a l’any. Com era fàcil imaginar, l’hostaleria i els serveis immobiliaris -es pot suposar que en referència als pisos turístics- s’emporten el gruix d’aquests ingressos.
L’informe detalla també l’origen i també el destí d’aquesta despesa. Així, cada un dels 22.667 participants estrangers va venir acompanyat de 2,3 persones i va estar-se 3,8 dies a València amb una despesa per càpita de 3,8 dies. Això suposa de 39.047.398,218 euros, encara que a l’informe puja la xifra a pràcticament un milió d’euros més, una diferència que podria ser deguda al redondeig. En els cas dels participants de l’estat espanyol, les xifres parlen de 5.843 corredors, acompanyats per 2,5 persones i durant 2,3 dies, amb una despesa per càpita de 151 euros, amb un total de 5.073.184,75 euros, de nou lleugerament inferior a la suma publicada a l’estudi. Els corredors valencians no estan inclosos ja que es considera que la despesa la farien igualment encara que no hi haguera marató.
D’aquests 45 milions n’ixen el gruix dels 27,5 milions en vendes i també els 15 milions en impostos que ha generat la competició, incloent impostos indirectes i també les cotitzacions en IRPF i seguretat social dels 800 llocs de treball creats.
Una xifra doncs, molt superior a l’aportació de 323.871 euros d’ajudes de les diferents administracions -encara que no s’explica si aquesta inclou només les aportacions en metàl·lic o també hi ha les que es fan en espècie, com el lloguer de la Fira de València, que va pagar l’Ajuntament, els reforços en seguretat i neteja, ocupació de l’espai públic etc.
800 llocs de treball
Ara bé, és precisament en la part fiscal on apareixen alguns dubtes sobre com es distribueixen aquests beneficis que genera l’esdeveniment.
Sempre segons les xifres que aporta l’estudi, la marató va “generar o contribuir a mantenir” 800 llocs de treball a temps complet. Un 90% de forma indirecta -s’entén que pels ingressos generats a negocis aliens a l’esdeveniment- i 81 directament per l’organització de la cursa.
Aquests llocs de treball van generar unes cotitzacions a la seguretat social de 3.339.317 euros, el que dividit per 800 treballadors suposa una cotització de 4.174,15 euros per contracte. Si la cotització de la seguretat social és aproximadament un 30% del salari, es pot aproximar -aquestes xifres ja no les ofereix l’estudi- que estem parlant d’una mitjana de 12.000 euros anuals de sou per treballador, una xifra inferior al salari mínim i, a més, recordem que és una mitjana, el que pressuposa que hi hauria d’haver sous més baixos.
A més, la massa salarial total d’aquests 800 treballadors sumaria uns 10 milions d’euros -de nou la xifra és aproximada- d’un total de 27,5 milions en valor afegit, això és salaris i beneficis. Açò pressuposa que d’aquests 27,5 milions, 10 són en salaris i 17,5 en beneficis, pràcticament el doble.
Aquesta ràtio entre salaris i beneficis no és, òbviament, causada per la marató ni la seua organització, però sí per l’aposta per una economia basada en el turisme a la qual contribueixen els grans esdeveniments i, sobretot, l’aposta pública per fomentar-los per davant de qualsevol altra alternativa.
