Arriba l’agost a un poble de l’Horta Sud i vols comprar el diari de paper -manies que no curen els metges-. Els quioscos que encara sobreviuen venent premsa diària han tancat per vacances tots al mateix temps. Proves als pobles del costat, fent memòria i utilitzant «sant Google Maps», que sembla que ho sap tot, i arribes a altres quioscos tancats o reconvertits en botigues de llepolies i snacks de colorins, o en administracions de loteria, que deixen molts més diners que la lectura -on vas a parar!-.
Fins i tot han tancat els quioscos de les estacions de tren de València ciutat: ni l’Estació del Nord ni l’Estació Joaquim Sorolla en tenen. N’hi ha algun lloc més adient per a llegir – premsa diària o qualsevol altra- que una estació de tren? Especialment, si tenim en compte el funcionament irregular dels ferrocarrils, tant de rodalia com de llarga distància.
La lectura de la premsa diària en paper s’ha reduït moltíssim en els últims temps. El recurs de les webs de premsa, les xarxes socials o els canals de notificacions s’han imposat. A més, amb la pandèmia de la covid-19, i les seues mesures d’higiene extraordinària, algunes biblioteques i alguns bars deixaren de tindre diaris. Avui en dia costa Déu i ajuda trobar on comprar o on llegir el diari en paper, especialment perquè per als quiosquers és una feinada diària fer els tràmits de rebre la premsa en paper, vendre’n la meitat -si arriba!- i fer els tràmits de devolució. Alguns quioscos continuen venent premsa no diària, que és més descansat.
Descric una situació que passa a l’àrea metropolitana de València, on, per la concentració de gent, n’hi ha més oportunitats de trobar de tot. Evidentment, en pobles menuts o distant de les rutes de distribució l’absència de premsa escrita fa anys que es pateix i no sempre es pot suplir amb bones connexions a Internet.
En contradicció amb aquesta situació, una neboda -jove d’eixes que han tocat pocs diaris en paper i que s’informa pels algoritmes de les xarxes socials- m’envia l’enllaç web d’una notícia on és part implicada. És a dir, no llegim diaris en paper ni ens subscrivim a webs, però quan eixim en una notícia sí que la transmetem. Es continua valorant la premsa, però no prou per a pagar per ella. Quin futur ens espera respecte al dret a la informació? La premsa és una mostra de la mudança dels temps. Un altre dia parlarem del problema de la premsa valenciana i en valencià al País Valencià, que d’eixe patró tots tenim un trage.
