L’exvicepresidenta del Consell i exconsellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha recorregut la decisió de l’instructor de la causa en la qual se la investiga per presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos per la seua exparella, educador social, sobre una menor que estava sota tutela de la Generalitat, de prorrogar per un període d’un mes el secret d’una peça separada.
Oltra considera, en l’escrit de reforma, que la decisió és «lesiva», no ajustada a dret i que s’està produint una vulneració del seu dret de defensa. Així mateix, argumenta que els sis mesos transcorreguts des de l’inici d’aquesta peça és «temps més que suficient perquè l’òrgan instructor haja pogut fer aquelles tasques d’investigació necessàries per a l’esclariment dels fets i que, al seu torn, no entorpisquen la finalitat de la investigació».
El passat 25 d’abril el jutge instructor va acordar prorrogar durant un mes més el secret de la peça separada que es va obrir l’octubre del 2022 arran de la petició de l’acusació Gobierna-TE, associació presidida per la ultradretana Cristina Seguí. El magistrat va adoptar aquesta decisió en entendre que, en cas de no acordar-se el secret, resultaria «compromés» el resultat de les diligències demanades, consistents en la captació de correus electrònics entre persones adscrites a la Generalitat i per a evitar eliminar uns correus i el requeriment relacionat amb preguntes parlamentàries.
La defensa d’Oltra considera que el motiu que va justificar la pròrroga, la naturalesa d’aquestes diligències i, especialment, el transcurs del temps, suposa una «variabilitat substancial» de les circumstàncies que concorren en aquest cas «que no és tinguda en compte ni valorada» per l’instructor i afegeix que, sis mesos després, els arguments pels quals es van adoptar «no té sentit mantindre’ls i no encaixen amb la previsió legalment establida».
«L’excepció que suposa un secret d’actuacions és cert que té empara legal, però no il·limitat o sense garanties per a la defensa», assenyala la defensa d’Oltra, que incideix que sis mesos per a practicar unes diligències són «més que suficients perquè l’instructor valore, sota un prisma de proporcionalitat i tenint en compte el dret fonamental de defensa, publicitat i contradicció que la utilitat del secret manca de sentit en aquest moment» i que «cap possibilitat potencial existeix en aquest moment per cap part per a “alterar greument el resultat de la investigació”».
