Un any més, nombroses persones s’aplegaran a Nules (la Plana Baixa) aquest diumenge, 2 de febrer, per a dirigir-se a peu a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí, una tradició que es va perdre en la dècada del 1960 i que es va recuperar el 2023, gràcies a l’Associació Cultural la Corretjola amb la col·laboració de l’Associació Amics del Cavall del municipi. L’acte també compta amb el patrocini i suport de la regidoria de Tradicions de l’Ajuntament de Nules.
L’eixida serà a les 8.15 hores des de la plaça Major, on es repartiran les cintes commemoratives als participants. Durant el recorregut, la comitiva anirà acompanyada per la Colla de Dolçainers l’Horta de la Vilavella. A la muntanyeta es repartirà esmorzar als assistents i, posteriorment, es farà una demostració de cultura popular.
Després de la bona acollida de les edicions anteriors, el regidor de Tradicions, Ramón Martínez, ha assenyalat que l’Ajuntament dona continuïtat a aquesta amb l’objectiu «que es consolide al nostre municipi».
Les persones interessades a participar-hi cal que s’inscriguen abonant 2 euros fins al 30 de gener als comerços locals Alimentació El Gendre de Lolita, Karamba Sports, i a l’Herbolari Fernando Tel.
Lloc emblemàtic del valencianisme
La Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí es va convertir fa més d’un segle en un lloc de pelegrinatge polític per al valencianisme. El 26 d’agost del 1920 s’hi va celebrar el primer aplec gràcies a l’empenta de Vicent Tomàs i Martí (1890-1924). Nascut a Artana (la Plana Baixa), al bell mig de la serra d’Espadà, aquest literat va estudiar Medicina a Barcelona, on va despertar el seu interès pels moviments catalanistes. Tant va ser així que va ser nomenat delegat perpetu a València de la Unió Catalanista, un dels molts partits nacionalistes catalans de l’època que aspirava a una transversalitat que no es va assolir mai.
La trobada es va anar repetint fins al 1923, atés que l’any següent Tomàs i Martí va morir amb només 34 anys i l’Aplec de Betxí ja no comptava amb el seu principal impulsor. Alhora, l’amenaça del règim de Miguel Primo de Rivera, imposat a través del colp d’estat de setembre d’aquell any, atemoria uns valencianistes que defensaven un projecte polític ben antagònic al que aquell dictador havia establert per la força. I no només per les intencions descentralitzadores dels promotors de l’Aplec, sinó també perquè entre els seus objectius hi havia el de combatre el caciquisme rural que tant afectava aquelles comarques i que el primorriverisme protegia amb determinació. Tant era així que en l’Aplec del 1923, el quart consecutiu i l’últim de la primera etapa, es va llegir un «manifest als llauradors valencians» en què se’ls instava a protegir «la vostra pàtria natural, la vertadera Pàtria valenciana», i es feia una crida perquè els camperols s’alliberaren «de les nombroses sangoneres que fan impossible la nostra vida». El setmanari El Temps, en un article de Violeta Tena, va reproduir íntegrament aquest manifest.
Tomàs i Martí també va tindre temps de convertir-se en un articulista de referència en publicacions periodístiques com ara Nostra Parla, Pàtria Nova o La Correspondencia de Valencia. El 1922 fins i tot va fundar un periòdic mensual, El Crit de la Muntanya, autodefinit com «fulla mensual valencianista agrària [sic]», conceptes que encaixen amb la biografia política d’aquest gran inspirador artanenc.
Ell mateix, en una d’aquestes trobades, va impulsar també la fundació de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, amb la intenció d’absorbir el nacionalisme valencià en una mateixa entitat. Com apuntava Vicent Baydal a la revista Saó, aquella Lliga volia expandir el valencianisme en clau rural a través d’aquella convocatòria a Betxí i també mitjançant la implicació de personalitats d’aquestes localitats –metges, capellans, mestres– en la causa, que també havia de comptar amb una agenda lingüística desenvolupada, en aquest cas, per l’històric Carles Salvador.
El 12 de novembre del 2022 es va rememorar el primer Aplec Valencianista de la Muntanyeta de Sant Antoni, celebrat cent dos anys abans. La trobada va ser organitzada per l’Ajuntament de Betxí, Decidim i Acció Cultural del País Valencià.
