Nombroses persones tornaran a aplegar-se a Nules (la Plana Baixa) aquest diumenge, 8 de febrer, per a dirigir-se a peu a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí, una tradició que es va perdre en la dècada del 1960 i que es va recuperar el 2023, gràcies a l’Associació Cultural la Corretjola amb la col·laboració de l’Associació Amics del Cavall del municipi. La caminada també compta amb el patrocini i suport de la regidoria de Tradicions de l’Ajuntament de Nules, la Caixa Rural i la Cooperativa Agrícola de Nules.

L’eixida serà a les 8.15 hores des de la plaça Major, on es repartiran les cintes commemoratives als participants. Durant el recorregut, la comitiva anirà acompanyada per la Colla de Dolçainers l’Horta de la Vilavella. A la muntanyeta es repartirà esmorzar als assistents i, posteriorment, es farà una demostració de cultura popular.

Pujada a peu a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí des de Nules

Les persones interessades a participar-hi cal que s’inscriguen abonant 2 euros fins al 30 de gener als comerços locals Alimentació El Gendre de Lolita, Karamba Sports, i a l’Herbolari Fernando Tel. L’organització espera una participació d’unes 350 persones.

El regidor de Tradicions, Ramón Martínez, ha destacat que “en les passades edicions l’acte va tindre molt bona acollida, enguany seguim donant continuïtat a aquesta iniciativa que en poc temps s’ha consolidat ja al nostre municipi i que compta amb molta participació”.

La Muntanyeta de Sant Antoni, a Betxí

Lloc emblemàtic del valencianisme

La Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí es va convertir fa més d’un segle en un lloc de pelegrinatge polític per al valencianisme. El 26 d’agost del 1920 s’hi va celebrar el primer aplec gràcies a l’empenta de Vicent Tomàs i Martí (1890-1924). Nascut a Artana (la Plana Baixa), al bell mig de la serra d’Espadà, aquest literat va estudiar Medicina a Barcelona, on va despertar el seu interès pels moviments catalanistes. Tant va ser així que va ser nomenat delegat perpetu a València de la Unió Catalanista, un dels molts partits nacionalistes catalans de l’època que aspirava a una transversalitat que no es va assolir mai.

La trobada es va anar repetint fins al 1923, atés que l’any següent Tomàs i Martí va morir amb només 34 anys i l’Aplec de Betxí ja no comptava amb el seu principal impulsor. Alhora, l’amenaça del règim de Miguel Primo de Rivera, imposat a través del colp d’estat de setembre d’aquell any, atemoria uns valencianistes que defensaven un projecte polític ben antagònic al que aquell dictador havia establert per la força. I no només per les intencions descentralitzadores dels promotors de l’Aplec, sinó també perquè entre els seus objectius hi havia el de combatre el caciquisme rural que tant afectava aquelles comarques i que el primorriverisme protegia amb determinació. Tant era així que en l’Aplec del 1923, el quart consecutiu i l’últim de la primera etapa, es va llegir un «manifest als llauradors valencians» en què se’ls instava a protegir «la vostra pàtria natural, la vertadera Pàtria valenciana», i es feia una crida perquè els camperols s’alliberaren «de les nombroses sangoneres que fan impossible la nostra vida». El setmanari El Temps, en un article de Violeta Tena, va reproduir íntegrament aquest manifest.

Vicent Tomàs i Martí

Tomàs i Martí també va tindre temps de convertir-se en un articulista de referència en publicacions periodístiques com ara Nostra ParlaPàtria Nova o La Correspondencia de Valencia. El 1922 fins i tot va fundar un periòdic mensual, El Crit de la Muntanya, autodefinit com «fulla mensual valencianista agrària [sic]», conceptes que encaixen amb la biografia política d’aquest gran inspirador artanenc.

Ell mateix, en una d’aquestes trobades, va impulsar també la fundació de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, amb la intenció d’absorbir el nacionalisme valencià en una mateixa entitat. Com apuntava Vicent Baydal a la revista Saó, aquella Lliga volia expandir el valencianisme en clau rural a través d’aquella convocatòria a Betxí i també mitjançant la implicació de personalitats d’aquestes localitats –metges, capellans, mestres– en la causa, que també havia de comptar amb una agenda lingüística desenvolupada, en aquest cas, per l’històric Carles Salvador.

El 12 de novembre del 2022 es va rememorar el primer Aplec Valencianista de la Muntanyeta de Sant Antoni, celebrat cent dos anys abans. La trobada va ser organitzada per l’Ajuntament de Betxí, Decidim i Acció Cultural del País Valencià.

Més notícies
Notícia: Denuncien que l’Ajuntament d’Alginet paga obres no començades o no acabades
Comparteix
PSPV, Compromís i Cercle Idea demanen explicacions al govern municipal, integrat per PP i Socialistes d'Alginet (Sd’A)
Notícia: Demanen assessorament internacional per protegir l’Albufera
Comparteix
Entitats ecologistes sol·liciten que s'active el "Conveni Ramsar" per valorar l'estat integral del parc natural
Notícia: VÍDEO | Xavi Castillo: “Fatxa, si no t’agrada el que faig, no vingues!”
Comparteix
L'actor i humorista comenta les notícies d'aquesta setmana en «El veriue-ho de La Veu
Notícia: Castelló (la Ribera) s’ompli de flors aquest cap de setmana
Comparteix
La tercera edició de "Castelló en flor" comença aquest divendres

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa