Durant l’informatiu d’À Punt del passat diumenge dia 1 de desembre en la seua edició de nit apareix una peça sobre els centres educatius amb el títol Fang a les Escoles. El reportatge es fa al col·legi Ausiàs March de Paiporta (l’Horta Sud). Diverses mares es queixen de l’estat de l’escola de les seues filles i fills. Però, a les imatges apareixen en tres ocasions, unes més clares i altres per darrere, persones voluntàries que porten un jupetí color verd obscur amb un símbol i la paraula «voluntario». A la part inferior, hi apareix el nom de l’organització: Nueva Acrópolis.
Després de la devastació causada per la DANA al País Valencià, l’organització Nueva Acrópolis ha ofert ajuda aparentment altruista en zones afectades. Però no és per a res una entitat innòcua. És considerada grup sectari per la Unió Europea i per les institucions estatals que lluiten contra les organitzacions sectàries i coercitives. Més enllà de l’ajuda, experts en sectes alerten que aquesta entitat aprofita situacions de crisi per a captar persones vulnerables i perpetuar les seues pràctiques.
Accions solidàries amb intencions encobertes
Nueva Acrópolis, sota la façana d’una associació cultural, ha organitzat brigades per a netejar i reparar escoles danyades. No obstant això, segons assenyala Carlos Longarela al seu llibre Las Sectas Destructivas y Demoníacas en España, aquesta és una estratègia recurrent per a captar adeptes en moments de vulnerabilitat social i emocional.
Antecedents i vincles amb l’extrema dreta
Fundada el 1957 a Buenos Aires per Jorge Livraga, Nueva Acrópolis ha estat vinculada amb ideologies ultradretanes i pràctiques sectàries des dels seus inicis. El seu fundador, que va ser assessor d’Augusto Pinochet durant la dictadura xilena, era un admirador declarat de pensadors vinculats al nazisme i l’esoterisme, com ara Julius Evola, figura clau del feixisme esotèric. Aquesta influència es reflecteix en els rituals interns de l’organització, on s’exalta una jerarquia rígida i la submissió absoluta a la figura del líder, sovint identificat com un guia espiritual superior.
Un dels aspectes més polèmics és la utilització de símbols associats amb moviments autoritaris i ultradretans en cerimònies privades, fet que ha estat documentat en diverses investigacions periodístiques i testimonis d’exmembres. A més, les seues publicacions internes inclouen textos que defensen l’ordre social jeràrquic i critiquen les democràcies liberals.
Casos mediàtics i denúncies
Nueva Acrópolis ha estat assenyalada en múltiples països per les seues pràctiques manipuladores. El periodista Pepe Rodríguez va revelar que l’organització estructura la seua captació amb tècniques coercitives que busquen desconnectar els membres de les seues famílies i entorns socials. L’any 1993, un reportatge publicat per El País detallava com l’entitat era investigada per presumptes delictes d’explotació psicològica i laboral. La revista El Temps ja el 1986 va fer un reportatge d’investigació titulat Nueva Acròpolis, secta avui, exèrcit demà i que va redactar el periodista Ismael López. En la peça es feien ressò del relat de Joan Fuster Lago, qui els va denunciar en el seu moment.
Lago va explicar allò que va presenciar a les entranyes de la falsa escola de filosofia. «He estat testimoni: de proselitisme d’ideologia d’ultradreta o nazi». Segons el mateix article reflecteix com alguns dels membres de Fuerza Nueva, partit feixista espanyol, van acabar en grups paramilitars de Nueva Acrópolis.
En altres ocasions, exmembres han denunciat públicament pràctiques d’adoctrinament que inclouen dietes estrictes, privació del son i cerimònies ritualitzades per reforçar el control sobre els adeptes. Un d’aquests últims articles va ser el de Maria Paredes al diari El Español el 2022, on un exmembre relatava les pràctiques indignes que es practiquen a les seues reunions.
L’any 2000 la secció número 14 de l’audiència provincial de Madrid rebutjava el recurs de Nueva Acròpolis per calúmnies a tres persones que l’havien acusat de ser un grup sectari. El jutjat va trobar provades en la sentència les afirmacions bolcades pels qui els acusaven d’aquestes pràctiques denigrants.
Nueva Acrópolis al País Valencià
A Castelló de la Plana (la Plana Alta), Nueva Acrópolis opera sota el paraigua del Centre Cultural Castàlia, on es porten a terme activitats aparentment culturals, però que, segons exmembres, amaguen reunions jerarquitzades en què es promouen idees ultradretanes i es pressiona per obtenir fidelitat absoluta i donacions econòmiques.
En una entrevista per a la Universitat Jaume I de Castelló el 26 de juny del 2018, Carlos Farraces, líder de Nueva Acrópolis a Castelló, va defensar l’organització de les acusacions que la descriuen com una secta, argumentant que són víctimes d’una campanya de desprestigi. Farraces afirmava: «Això de la secta és perquè hi ha interessos, i per això ens difamen. És possible que hàgem comés errors en el passat, però no es pot jutjar la part pel tot». Previ a l’entrevista va afirmar al periodista que no s’incomodara si el veia manar massa. El periodista és el redactor d’aquesta peça.
S’ha de subratllar el concepte corregir, la qual cosa indica la mentalitat de l’organització respecte del pensament lliure i l’acció. No està dins dels paràmetres de la filosofia la correcció dels iguals, és a dir, de la resta de les persones. Filos Sofos vol dir qui estima el coneixement. Res ha de veure amb la correcció de les actituds. Cosa per la qual als seus cursos s’obvien estudiar alguns dels filòsofs anomenats liberals com ara Stuart Mill o algunes idees de Friedrich Nietzsche o altres pensadors moderns com Judith Butler, Joan Fuster, Marx, Engels o Nancy Fraser. Només es pot accedir als que ells diuen i als fragments que preparen per a dirigir el seu discurs, relat i manipulació.
Crida a la vigilància
La implicació de Nueva Acrópolis en activitats de reconstrucció després de la DANA és només l’últim capítol en una història plena d’estratègies amb fins ocults i denúncies. Experts com Longarela i Rodríguez insisteixen en la necessitat que les autoritats supervisen les activitats d’aquest tipus d’entitats per evitar que la vulnerabilitat social derivada de crisis com la DANA siga explotada per grups amb finalitats ocultes i potencialment nocives i en aquest cas de provada ideologia pro nazi.
