RedactaVeu / València.
Transparencyscience.es. Aquest és el nom del nou portal de transparència sobre la inversió de l’Estat en ciència i recerca creat per quatre alumnes del Màster Universitari sobre Gestió de la Informació de la Universitat Politècnica de València (UPV).
La pàgina forma part d’un projecte proposat per a participar al març en la Social Media Expo de la iConference 2015 convocada per les iSchools, a Califòrnia (EUA) i proporciona també una senzilla eina per a conèixer a què destina el Govern els diners que inverteix en R+D, com ho reparteix o quant s’han retallat les partides en els últims anys.
La nova web es nodreix de les dades suposadament obertes del Govern sobre els pressupostos per a recerca i ciència. L’objectiu és que qualsevol ciutadà sàpiga on es destina cada partida segons els seus impulsors, un grup de quatre alumnes format per Cristina Font, enginyera tècnica en Informàtica de Sistemes, Lidia Contreras, Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió i Graduada en Enginyeria Informàtica per la UPV, Paulina Morillo, Enginyera en Electrònica i Telecomunicacions per la Universitat Escola Politècnica Nacional de Quito; i Diego Vallejo, Enginyer en Electrònica i Telecomunicacions per la Universitat Escola Politècnica Nacional de Quito.
Segons els creadors de transparencyscience hi ha una “falta absoluta” de transparència per part de l’administració respecte a les inversions en recerca.
Despesa pública en R+D
Segons apunta el portal, des de l’any 2000 la despesa pública en R+D va créixer progressivament durant vuit anys. Des dels 5.718.988 milions d’euros de fa 15 anys als més de 14 milions de 2008. No obstant açò, des de llavors, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica, la inversió no ha deixat de caure fins arribar en 2012 a un 8,9% menys que quatre anys enrere.
Per sectors d’execució, el sector Empreses va representar el major percentatge sobre la despesa total en R+D, amb un 53,1%, seguit del sector Ensenyament Superior, amb un 28,0% de la despesa total. Per la seua banda, la despesa en R+D del sector Administració Pública va suposar el 18,7% de la despesa total (el 0,23% del PIB). El 0,2% restant va correspondre al sector Institucions Privades Sense Finalitats de Lucre.
El portal transparencyscience.es també ofereix informació al voltant dels diners destinats per les comunitats autònomes per a la recerca en els Pressupostos Generals de l’Estat. Madrid va atrapar en 2012 el 28,6% de la inversió, seguida de Catalunya, que es va quedar amb el 23,1%. Juntes sumen més de la meitat de la despesa total a l’Estat espanyol. Les comunitats pitjor parades en aquest cas són Ceuta i Melilla, seguides de La Rioja, Balears i Cantàbria, totes per sota del 1%.
Les dades sobre despesa en recerca de FECYT permeten també a la web comparar la inversió sobre les diferents àrees de recerca a l’Estat espanyol. L’anomenada “Recerca Científica” rep una mica més de la meitat de la inversió total, seguida des de lluny per Recerca i Estudi de les Forces Armades (13,6%) i Foment i Coordinació de la Recerca Científica (7%). Les àrees pitjor parades són la seguretat pública i la Recerca en transport i infraestructures, els percentatges de les quals són quasi insignificants.
Personal Investigador
Respecte al nombre d’investigadors en cada comunitat autònoma, en FECYT podem trobar dades sobre el personal investigador a l’Estat espanyol des del 2000 fins al 2012. En la següent gràfica podem veure el total de personal investigador contractat a, directa o indirectament, en activitats de R+D. Comprèn el personal investigador, tècnic i auxiliar:
El nombre d’investigadors va ser màxim en 2010, quan hi havia contractats 224.000 i els dos últims anys es perden 8.456 d’ells.
Comparant el nombre d’investigadors total a l’Estat espanyol per comunitat en 2012 obtenim el següent gràfic:
Així, les 5 comunitats amb més personal investigador total són Madrid, Catalunya, Andalusia, País valencià i País Basc, en aqueix ordre. Però si comparem ara el personal de cada comunitat amb la població total en cada zona obtenim el següent gràfic, on destaquen el País Basc, Madrid, Navarra i Catalunya, i el País Valencià se situa en penúltima posició.
