Denunciar que s’està cometent un genocidi molesta a l’Ajuntament de València. I molt. Molesta fins al punt d’enviar dos ordenances del Mercat municipal de Russafa a les parades que havien penjat cartells solidaris amb Palestina i de denúncia del genocidi que actualment estan patint.
Segons ha explicat el responsable d’una de les parades a Ràdio Klara, dos responsables del mercat municipal van exigir-li que retirara dos cartells que havia penjat des de l’inici dels bombardeigs massius amb l’argument que el reglament del mercat prohibeix «penjat qualsevol cartell que no tinga relació amb el producte que s’ofereix». En cas de no fer-ho amenaçaven amb sancions econòmiques i, fins i tot, la retirada de la concessió de la parada.
Des d’una de les parades afectades es reconeix que legalment «l’argument és impecable i no es pot recórrer», però també recorden que la norma «només s’aplica quan es vol». En aquest sentit recorden que diferents parades han penjat cartells contra els mercats de venda directa –una campanya instigada pel PP quan estava a l’oposició- i ningú els ha fet retirar malgrat el seu contingut «òbviament polític». Per això, en l’entrevista a Ràdio Klara, Emilio, el responsable de Terra i Xufa, una de les parades on s’ha fet retirar els cartells, insistia en definir-ho com un «acte de censura».
«Per escrit no m’han dit res, però oralment m’han reconegut que l’acció ha estat a partir de la denúncia d’una organització que assegura que s’ha sentit molesta, però no m’han dit el nom», ha explicat Emilio en l’entrevista.
En els cartells en qüestió s’hi podia llegir «Aturem el genocidi a Gaza» i «Palestina som tots. Món desperta, prou assassinats».
No és el primer cas
L’obsessió de l’Ajuntament de València per silenciar les denúncies del genocidi comencen a fregar el deliri. El cas més sonat va produir-se al desembre, quan una brigada municipal va esborrar un mural on denunciava el genocidi de Gaza del mur d’un habitatge privat. Llavors el consistori va argumentar que ho havia fet a petició del propietari, però després va destapar-se la mentida, ja que era el mateix propietari qui havia cedit el mur i en cap cas l’Ajuntament s’hi havia posat en contacte.
En aquesta ocasió, la censura municipal va donar la volta al món, desenes de mitjans de comunicació van fer-se ressò dels fets i la pintada no sols ha tornat als murs on estava originalment, sinó que s’ha replicat a llocs tant distants com Catalunya, Aragó o l’Equador.
