L’Ajuntament d’Elx (el Baix Vinalopó) ha donat llum verda a l’inici del Reglament de Cooficialitat Lingüística entre valencià i castellà, amb els vots a favor de l’equip de govern -format per PP i Vox-, enfront del vot en contra de Compromís i l’abstenció del PSPV. Una normativa amb què la dreta i la ultradreta volen «donar normalitat al que ja és normal, en un context de llibertat, que a Elx hi ha dues llengües històriques: el castellà i el valencià», segons l’alcalde, Pablo Ruz (PP). Per part seua, la portaveu de Compromís al consistori ha asseverat que el nou reglament «perpetua la discriminació» del valencià.
La normativa aprovada inicialment substituirà l’actual Reglament de Normalització Lingüística, que data del 1997 i que, entre altres coses, estableix que el valencià és la llengua històricament pròpia d’Elx; que els acords de l’Ajuntament, les convocatòries, ordres del dia i actes dels òrgans col·legiats ha de fer-se preferiblement en valencià; que els funcionaris han d’adreçar-se al públic inicialment en valencià i després interactuar en la llengua que l’altra persona empre; que els anuncis de l’Ajuntament en mitjans de comunicació han de fer-se majoritàriament en valencià i que la retolació d’edificis municipals i rètols en la via pública han d’estar únicament en valencià.
Davant això, el nou Reglament planteja la cooficialitat de totes dues llengües i que els documents municipals es redacten en valencià i castellà; que els acords aprovats per l’Ajuntament es publiquen en les dues llengües oficials, llevat que en casos excepcionals, per raons d’urgència, només siga possible la seua publicació en una d’elles, i que els topònims i denominacions de carrers i espais públics siguen en castellà i valencià, excepte en els casos en què la denominació històrica s’haja expressat tradicionalment en una sola llengua.
«La llengua amb què cantem a la Mare de Déu»
L’alcalde ha sostingut que «es tracta d’un avanç que millorarà la vida dels il·licitans, ja que a l’Ajuntament es faran servir les dues llengües: el castellà, llengua vehicular de la majoria de ciutadans d’Elx, i el valencià, la llengua de la Festa i la llengua amb què cantem a la Mare de Déu», ha afirmat.
Per part seua, Aurora Rodil (Vox), tercera tinenta d’alcalde, ha assenyalat que «el valencià és una llengua que ha de promoure’s com a herència generació rere generació, però s’ha de fer sempre des de la convivència i la llibertat».
«Perpetuar la discriminació» del valencià
La portaveu de Compromís, Esther Díez, ha subratllat que el nou reglament «perpetua la discriminació» del valencià i ha rebutjat que la norma antiga fora desigual, atés que, «conscient de la realitat lingüística del municipi, el que feia era impulsar les polítiques públiques per a poder posar fi a la discriminació que pateix el valencià».
Així mateix, Díez ha assenyalat que la coalició valencianista ha proposat que el reglament incloga que les campanyes de comunicació estiguen en valencià, fer com a mínim una campanya anual de promoció de la llengua o convenis amb entitats que promouen el valencià, entre altres, i «a totes s’han negat», amb un «injustificable rebuig». «Tenen aversió al valencià; parlar d’equilibri quan hi ha una desigualtat manifesta és perpetuar la desigualtat», ha asseverat.
El grup socialista ha declinat participar en el debat d’aquest punt. Després de la seua aprovació en el Ple, s’obri un tràmit pel qual el Reglament de Cooficialitat Lingüística passarà per audiència pública durant 30 dies, fins que s’aprove definitivament en el pròxim ple.