Diari La Veu del País Valencià
Només un terç dels ajuntaments tenen plans de mobilitat sostenible, segons la Sindicatura de Comptes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací

La Sindicatura de Comptes adverteix que només 24 municipis del País Valencià dels 65 obligats (36,9%) a tindre un pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) el tenien aprovat a finals del 2020, segons una auditoria dels últims cinc anys.

Aquest informe del període 2015-2019 analitza amb criteris d’economia, eficiència i eficàcia la implantació de polítiques públiques en mobilitat urbana sostenible per part de la Generalitat i de les ciutats d’Alacant, Castelló de la Plana i València, així com l’evolució de la intermodalitat del transport públic a les tres àrees metropolitanes.

Entre les conclusions, Sindicatura reconeix que l’estratègia del govern autonòmic és coherent amb el marc establit per la Unió Europea, si bé té pendent complir aspectes de la Llei de Mobilitat com ara articular mecanismes de coordinació entre les administracions.

Segons les seues xifres, el 2015, només 10 dels 65 municipis obligats (15,4%) havien aprovat el pla de mobilitat urbana sostenible. Posteriorment, ho han aprovat uns altres 14 més, d’acord amb el balanç actualitzat a la fi del 2020.

L’autoria també recull que la Generalitat ha formulat els plans de mobilitat metropolitana d’Alacant-Elx, Castelló de la Plana i València, actualment en fase de tramitació. Per a quan s’aproven, proposa establir mecanismes de coordinació amb els ajuntaments que garantisquen l’obtenció i gestió de les dades.

En l’àmbit local, reconeix que els PMUS dels tres ajuntaments contemplen estratègies i mesures «coherents», si bé alguns requeriments no estan prou establits i això suposa «importants inconvenients» per a la gestió eficient i eficaç de la mobilitat.

De fet, segons l’òrgan fiscalitzador, aquests plans no defineixen objectius concrets i el 67,3% dels indicadors establits no poden calcular-se per no disposar de la informació necessària. Els tres ajuntaments han abordat un 61,5% de les propostes previstes en les seues PMUS i han executat un 40,6% i parcialment un 20,8%, si bé els percentatges varien significativament d’un ajuntament a un altre, mentre no s’ha dut a terme el 38,5%.

Un altre dels advertiments és que durant el període esmentat s’ha registrat un nivell molt baix (7,7%) de certificació de despeses subvencionables amb fons europeus FEDER.

Baix nivell de transbords

D’altra banda, Sindicatura adverteix que la intermodalitat del transport públic al País Valencià és molt poc significativa, amb una escassa demanda de viatgers que faça transbords de transport públic, encara que reconeix que els plans metropolitans contemplen mesures dirigides a l’augment d’oferta de transport públic.

L’auditoria afegeix sobre aquest tema que el passat 31 de gener van entrar en funcionament els nous títols de transport SUMA, que integren per primera vegada, en una sola targeta i amb el mateix preu, el transport públic de l’àrea metropolitana de València de Metrovalencia, Metrobus, EMT i Renfe-Rodalia. A parer seu, fan més senzill i còmode l’ús del transport i suposaran una rebaixa important de tarifes, la qual cosa considera una aposta significativa pel transport públic metropolità, per la descarbonització, per descongestionar les ciutats i per cuidar el medi ambient.

Recomanacions

Entre les recomanacions, Sindicatura insta la Generalitat a aprovar els plans metropolitans en coordinació amb els ajuntaments implicats, així com que els consistoris aposten per un transport menys contaminant i més control d’accés urbà i seguretat viària.

També reclama que tant la Generalitat com el govern espanyol condicionen la concessió de subvencions de transport a l’existència d’un PMUS i que es fomente que la gestió d’ajudes europees es faça per personal amb adequada formació.

En clau municipal, demana millorar el contingut dels PMUS en la definició d’objectius realistes i intensificar mesures que permeten reduir la mobilitat no sostenible. Entre aquestes, apunta al teletreball, a un model de ciutat de proximitat i a millorar l’ús de bicicletes dins del transport públic.

Comparteix

Icona de pantalla completa