Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’arc de Sant Domènec, conegut popularment com la Puerta de la olma, al centre de la capital del Baix Segura, és l’espai que travessarà el bisbe José Ignacio Munilla a lloms d’una mula entre el fervor dels fidels. Oriola serà testimoni de la investidura del nou bisbe de la seua diòcesi, disgregada de la de Cartagena de manera definitiva –després de molts intents– a mitjan segle XVI. Durant la segona meitat del segle XX, per raons polítiques, la diòcesi oriolana incorporaria la ciutat d’Alacant. És per això que el bisbe és investit a les catedrals de les dues ciutats.
Però aquesta jornada, per motius històrics, és de tradició llunyana a Oriola. Així s’evidencia amb els preparatius. El protocol s’inicia a la localitat de Coix, ubicada 10 quilòmetres al nord d’Oriola, on el nou bisbe és rebut al matí per les autoritats locals en una comitiva liderada per l’alcalde Antonio José Bernabeu, del Partit Popular; i pel rector del municipi, Vicente Alonso Quiles. José Ignacio Munilla farà un passeig pel municipi envoltat d’autoritats i feligresos per visitar l’església parroquial i l’Ajuntament, des d’on s’adreçarà al públic. Tot seguit, el bisbe és convidat a un arròs en crosta, plat típic de la localitat, tradició vigent des d’inicis del segle XIX.
Abans d’arribar a Oriola, el bisbe passarà per les localitats de Callosa del Segura i de Redovà per, finalment, accedir a la capital comarcal cavalcant sobre la mula Bartola, designada per protagonitzar aquest esdeveniment que s’està celebrant des del segle XVI. Aquesta posada en escena és una rèplica a l’entrada de Jesús a Jerusalem, realitzada segons fonts historiogràfiques de manera idèntica, a lloms d’una mula entre el clamor i la joia dels presents.
Però no tothom viurà amb emoció aquest moment a la capital del Baix Segura. Els representants del PSOE, de Canviem –marca local de l’esquerra alternativa– i de Ciudadanos han rebutjat la seua participació en aquest acte per les declaracions homòfobes i masclistes que han caracteritzat el bisbe al llarg de la seua trajectòria. L’absència té més significat si es té en compte que el partit taronja governa a Oriola conjuntament amb el Partit Popular, que ostenta l’alcaldia a través d’Emilio Bascuñana. De fet, Bascuñana, imputat per un presumpte delicte d’apropiació indeguda –la Fiscalia l’investiga per un cobrament de 200.000 euros de la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat sense que conste cap tasca seua en aquest àmbit–, manté una guerra oberta amb Ciudadanos al si del govern local des de fa un any.
L’absència de Ciudadanos, però, serà parcial. El vicealcalde i líder del partit a la localitat, José Aix, sí que assistirà a l’arribada del nou bisbe, però sense més representants del seu partit. Una decisió a mitges que alguns interpreten com un intent del partit de no desconnectar-se dels seus votants catòlics. Alhora, des de Canviem, a través de la regidora María García Sandoval, van presentar una moció perquè l’Ajuntament no reba el bisbe amb honors. Aquest grup, que aglutina partits d’esquerra i ecologistes, considera que «no toca engalanar la ciutat i desplegar recursos per rebre un senyor que està anys faltant al respecte al col·lectiu LGTBI, a les dones i que també s’ha pronunciat contra la investigació dels casos de pederàstia al si de l’Església».
I és que la trajectòria de Munilla sempre ha anat lligada a la polèmica. Nascut a Sant Sebastià el 1961, el 2006, amb 44 anys, va estrenar bisbat com a cap de la diòcesi de Palència. Durant aquell període va assegurar que la llei de l’avortament aprovada pel govern Zapatero era com «legitimar la llei de la selva», va acusar l’esquerra de «matar innocents» i va assenyalar els partidaris d’aquesta llei de «còmplices d’assassinat». Durant tota la seua carrera religiosa, Munilla ha estat protagonista de declaracions encara més cridaneres. Com a bisbe de Sant Sebastià, en el context del 8 de març del 2018, va dir que l’avortament és «un holocaust femení del qual ningú no en vol parlar». També va alertar que «el feminisme s’ha fet l’harakiri assumint la ideologia de gènere»
Pel que fa a les tendències sexuals, Munilla va assegurar que havia aconseguit emparellar un baró homosexual amb una dona després d’haver-lo «atès». També va afirmar que els homosexuals actuen de manera «intrínsecament desordenada». Munilla també ha sigut crític amb el divorci, amb la masturbació i ha arribat a relacionar els refugiats amb el terrorisme islàmic quan va donar suport a unes expressions del cardenal Cañizares, arquebisbe de València, en aquest sentit.
Els qui segueixen l’actualitat religiosa consideren que el trasllat de Munilla de la diòcesi de Sant Sebastià a la d’Oriola-Alacant és un moviment del papa Francesc, clarament distanciat dels posicionaments del bisbe, per relegar-lo a un àmbit religiós amb menor transcendència al si de l’Església catòlica. Autor de diversos llibres i habitual en columnes d’opinió i en emissores com Radio Maria, Munilla exercirà el bisbat des d’Alacant i des d’Oriola.
I ho farà amb l’oposició dels col·lectius feministes i LGTBI, que han convocat concentracions aquest dissabte. Els organitzadors d’aquestes protestes denuncien impediments de les autoritats, atès que la manifestació no es podrà realitzar a menys de 500 metres de l’acte religiós, si bé han convocat persones de fora d’Oriola per fer el màxim soroll possible. Alhora, el rebuig no només s’ha generat entre els col·lectius més polititzats. Les comparses de moros i cristians, que tradicionalment reben el nou bisbe a la plaça de la Soledat, s’han mostrat dividides davant l’arribada de Munilla i algunes agrupacions festeres dubten si rebre’l, incòmodes amb les seues declaracions.
