Aquestes són (repetides diverses vegades), les respostes del senyor Avelino Mascarell, diputat president del Consorci de Bombers de València, als parlamentaris del Congrés de Diputats durant la seua compareixença en la comissió de la dana de fa uns dies.
Amb l’objectiu d’aclarir què va passar i què van fer (o no van fer) els responsables polítics de la Generalitat del País Valencià durant el 29 d’octubre de 2024, amb unes pluges que van provocar 230 morts, el senyor Mascarell no recordava gairebé res.
No sé si algú ho pot recordar tot. Segur que no. Però oblidar què van fer i amb qui van parlar aquests polítics un dia tan tràgic és patètic i increïble, és a dir, no creïble.
Jo no recorde què vaig fer hui fa un any. Però sí que recorde perfectament que el diumenge 27 d’octubre de 2024, a l’espai del temps del telenotícies de TV3, el meteoròleg Francesc Mauri va dir, literalment: “Dimarts, el cel es desplomarà sobre les comarques centrals del País Valencià”, com així va ser. Dos dies abans de la tragèdia, ja s’anunciava aquesta catàstrofe.
El 29 al matí vaig telefonar a la meua germana i em digué que eixa matinada, a l’Alcúdia, havia plogut molt i molt. De seguida, per internet, vaig connectar-me a À Punt i les imatges que mostraven els grans professionals d’aquesta cadena, amb carrers inundats i barrancs desbordats, eren esborronadores.
Més patètica encara va ser la compareixença (muda) del senyor Josep Lanuza, assessor de l’expresident Mazón, en la mateixa comissió d’investigació. El senyor Lanuza, que es va negar a respondre a cap pregunta dels diputats del Congrés, mostrava una indiferència total, un mutisme i una falta d’empatia pel sofriment dels familiars de les víctimes de la dana. A cada pregunta dels representants de la sobirania popular, el silenci del senyor Lanuza era un insult a les víctimes de la dana, ja que no es va dignar a respondre i a aclarir, què va passar aquella vesprada tràgica i que li va aconsellar al senyor Mazón per fer un relat que l’exculpara.
El silenci del senyor Lanuza i la falta de memòria del senyor Mascarell són un insult a totes les víctimes que van morir i als seus familiars, unes morts provocades, en gran manera, a causa de la ineficàcia d’un govern que es va desentendre, des d’abans del dia 29, del que ens veia al damunt.
La por de dir la veritat, indica que el relat (fals) que ens volen vendre per tapar-se els uns als altres, és una ignomínia. Aquests polítics fan realitat aquelles paraules del “Príncep” de Maquiavel, que diuen: “La política no té relació amb la moral”. I és que amagant la veritat, mentint sobre què va passar i que van fer malament aquell dia tan tràgic, aquests polítics s’estan qualificant ells mateixos com a amorals o immorals.
El professor Rafael Narbona deia fa uns dies: “Els cristians hem de retrobar l’antiga tradició profètica d’alçar la veu contra les injustícies, perquè amb bones paraules no n’hi ha prou. És necessari adoptar una perspectiva crítica, o si es vol, crística” (Religión Digital, 12 de març de 2026), per denunciar, amb indignació, la hipocresia i les mentides dels qui haurien d’haver protegit els ciutadans i no ho van fer, bé per acció o per omissió.
Aquests polítics que han passat per la comissió del Congrés dels Diputats, i altres que també han oblidat els fets d’aquell 29 d’octubre, ens mostren la cara més immoral, la cara més baixa de la política i la més bruta. Els qui no recorden què van fer (o no van fer) aquell dia i els qui donen diverses versions dels fets, a vegades contradictòries, haurien de recordar les paraules de Jesús: “La veritat vos farà lliures” (Jo 8:32). I, per tant, les mentides o les mitges veritats (o el silenci còmplice) d’aquests polítics, els fan esclaus d’una política que han transformat en una immoralitat. D’una política que no veuen com a servei als ciutadans, sinó com a un mitjà de supervivència, tot i les mentides i els enganys.
