He recordat aquestes paraules de Jesús (Mt 10:26), que també recull l’evangelista Lluc (12,2), després d’escoltar la intervenció del president en funcions de la Generalitat del País Valencià, dilluns passat al Congrés dels Diputats i les dels diputats que el van interrogar. Perquè res d’amagat, no quedarà ocult.
I és que entre la versió que donava el senyor Mazon dels fets del dia 29 d’octubre de l’any passat i la versió dels periodistes, l’àmbit de l’esquerra i, sobretot, la dels familiars de les víctimes de la Dana, hi ha força contradiccions.
Per a mi, la contradicció més flagrant és quan el senyor Mazon, primer va dir que havia arribar al Cecopi “a media tarde”. Després, “a partir de las 7” i finalment, “a las 20 y 28”. Evidentment que “a partir de las 19 h” encara pot considerar-se “a media tarde”, però “a las 20 h y 28”, jo diria que ja no és “a media tarde”, sinó ja de nit i més a finals d’octubre, quan, a la matinada del diumenge 27, hi hagué el canvi d’hora i es va fer fosc més prompte.
En qualsevol cas, la veritat sempre guanya, perquè com diu Jesús, “no hi ha res d’amagat que no s’haja de saber”. I segurament sabrem què va passar de veritat aquell 29 d’octubre de 2024. Tot i que com diu el salm 35, “l’injust es creu que les seues culpes no seran descobertes”, ja que és un home que “tot el que diu és engany” (Ps 35: 3-4)
George Orwell (1903-1950), deia que “en el temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”. I també: “Si la llibertat significa alguna cosa, serà sobretot, el dret a dir a la gent allò que no vol escoltar”. Per això la importància tan gran dels mitjans de comunicació per aclarir els fets de la dana. Encara que alguns no vulguen escoltar-los. Ni saber-los, mentre amaguen la veritat.
La periodista Maribel Vilaplana, testimoni clau en aquests fets que s’investiguen, hauria de recordar que Orwell deia també que “periodisme és publicar tot allò que no volen que es publique. La resta, són relacions púbiques”. I per això hauria de dir la veritat de tot el que va viure aquell dia al Ventorro i fora del restaurant, més enllà de les dues cartes que va donar a conèixer.
Una pregunta que m’he fet sovint i que cap dels diputats no li va fer al senyor Mazon, és la següent: Si en el dinar al Ventorro, a l’ara president en funcions de la Generalitat li hagueren dit que el seu fill havia tingut un accident i que estava hospitalitzat, ¿el senyor Mazon hauria continuat dinant com si res, allargant durant hores la sobretaula, o bé hauria deixat el restaurant i se n’hauria anat directe a l’hospital?
Necessitem polítics sincers, honestos, veraços. La Paraula de Déu elogia la sinceritat i per això l’Escriptura posa com a exemple l’home que “té el cor sincer i les mans netes de culpa” (Ps 23,4). Pel contrari, Déu abomina la mentida i la falsedat: “Als seus llavis no hi ha sinceritat, guarden al cor la intriga” (Ps 5:10) i també: “Destesteu els amics de males arts, extermineu els mentiders….l’home fals, Senyor, Vós l’abomineu” (Ps 5:10).
Cal saber la veritat, sobretot, per la dignitat dels familiars de les víctimes de la dana. I que cadascú puga assumir les seues responsabilitats i rebre la retribució segons els propis actes, com diu el profeta Ezequiel: “Vos jutjaré a cadascun segons la vostra manera de fer” (Ez 18:20).
Enmig de tants interrogants i de diverses versions dels fets d’aquell 29 d’octubre, al final sabrem la veritat del que es va fer i del que no es va fer, ja que com diu Jesús de Natzaret, “No hi ha res d’amagat que no s’haja de saber”.
Per cert, ¿els bisbes valencians no tenen res a dir en relació al que va passar el 29 d’octubre de 2024 i a la gestió de la dana per part del govern valencià? ¿Va ser una catàstrofe natural i prou?
Cal saber la veritat i que allò que encara estiga amagat, puga eixir a la llum, per respecte a la memòria de les 229 víctimes ofegades en l’aigua i el fang. Perquè deuria ser aterrador sentir els crits d’auxili a les residències i als carrers, mentre 229 valencians anaven ofegant-se.
