No és el barranc de Poio, estúpid! (1a part)
“Beu més que un guaret”, diu la hipèrbole popular. O siga, que beu més aigua que un camp sense treballar o, senzillament, que una extensió de terra campa. Sí que deu tindre set, sí!
El tradicional reg a manta -o per inundació- abasta, aproximadament, 80 litres per metre quadrat en condicions de no compactació de la terra. Al cap de poques hores, la seua superfície para en sec, és a dir, de nou apta per rebre’n i filtrar-ne més.
Eixe procés és el que es coneix com a laminació natural i és el que permet en període de pluges que es recarreguen els aqüífers -com ara el del Pla de Quart.
Són els dipòsits subterranis que ens haurien d’abastir d’aigua potable si no fora perquè determinades empreses industrials fora d’ordenació -i amb pous cecs- els han contaminat impunement durant anys. El pou de l’aigua d’Aldaia, per exemple, no és operatiu des de fa molt per eixe motiu, malgrat el milió d’euros que l’ajuntament es gastà fa uns anys a rehabilitar-lo. Ací està, més sec que un tostó.
Ara dic jo; feu-ne el càlcul: quants litres d’aigua són capaços d’absorbir -posem per cas- dos milions de metres quadrats de conreus o de terra campa en unes hores? Molts, no? I ara, aquest altre: quants litres d’aigua poden absorbir dos milions de metres quadrats d’asfalt i formigó? Jo vos ho dic: cap!
El clavegueram d’aigües pluvials ho farà, diran els tècnics a sou -és a dir, els qui tenen el cul llogat pels seus pagadors. I on l’abocaran?, al barranc?, a col·lectors urbans?, a desviaments de barrancs? És allò de “qui vinga darrere que arree”, ve a dir; perquè, alerta!, l’aigua no desapareix encara que la desvies o l’amagues, i més quan ve de dalt -com apunten els llauradors, que d’això en saben un niu. I hi està també la gravetat -vos en recordeu? Mala traça té la cosa.
Compte fet, penseu on anirà parar l’aigua que el programat Parc Industrial del Pont dels Cavalls d’Aldaia generarà i la que li caurà damunt en episodis extrems de pluja com en el de la dana o en altres de molta menor entitat. On anirà a parar eixa aigua sense que tinga afectació sobre el territori i les poblacions veïnes (Aldaia, pel camí del Pla de Quart i el Coscollar, i tots els municipis d’aigües avall del barranc de Xiva, en passar Torrent)?
En fi, que per algun lloc donarà la cara l’aigua desviada -i les canyes que l’acompanyen i la brutícia de tota classe que surarà, arrasarà i col·lapsarà per on passe. Eixa és la planificació urbanística de l’Ajuntament d’Aldaia: aquesta aigua per a tu, no tenies tanta set?
