No ho dubteu, el gran enemic de l’ésser humà és la gravetat -la força de la gravetat, per ser exactes. La seua maldat és contumaç i irreductible: quan som unes criatures, la por paralitzant a la caiguda anunciada; en l’edat abjecta, el temor al bac amb maluc trencat inclòs -amb el debat enfadós de qui fon primer, l’ou o la gallina; i, enmig, quan ja tens una edat -no he sabut mai exactament quina-, tot allò que abans estava allà dalt, ara està allà baix -pansit, penjollós i redundant, ai las!
I, si vos hi fixeu atentament, constatareu que l’aigua cau de dalt i corre avall -miracle!-; sempre que no li posem davant obstacles que, temporalment, retarden o desvien el seu curs natural, i que, vullguem o no, en poder, recuperarà inexorablement. Quines coses té la gravetat!
Per als veïns de l’Horta Sud, el barranc de Xiva ha estat la referència hidrològica històrica recurrent. En canvi, la rambla de Poio, batejada ara erròniament pels mitjans com a barranc, n’és només una part i aboca, en una ziga-zaga constrenyedora de 90 graus, en el pont dels Cavalls d’Aldaia. Aquest, per la seua banda, enllaça centenars de metres enllà amb el barranc de Torrent -en la confluència natural amb el barranc de l’Horteta, provinent de la serra Perenxisa.
A més, el cas és que, aigües avall, a Picanya, Paiporta, Massanassa o Catarroja, sempre s’ha sabut que el barranc que els travessa i amenaça cada cert temps és el de Xiva, no el gallinaci de Poio. Punt.
I, per esmenar el despropòsit nominal encetat amb la dana, cal dir que el barranc de la Saleta d’Aldaia és, senzillament, el Barranquet de tota la vida, perquè és -òbviament- molt anterior al barri que ara li vol donar nom i que a principis del segle XX ni tan sols existia.
Xiva, apuntem, ha estat una població important durant molts segles per la seua ubicació estratègica i la grandària del seu terme. I ha estat així fins al punt que l’actual Godelleta -al segle XVI encara era així- era coneguda en la documentació antiga com Godella de Xiva. I, a més, n’és testimoni toponímic revelador l’anomenada Senda de Godella, que separa el terme d’Aldaia del de Quart i que, travessant el Pla, connectava històricament eixa població amb els propers municipis de l’Horta.
Fet l’aclariment nominal, volem cridar l’atenció sobre l’ocurrència de l’Ajuntament d’Aldaia de programar una gran actuació urbanística, un nou polígon industrial, l’anomenat Parc Empresarial, allà dalt. I l’ha planificat en un terreny productiu fins fa ben poc, sense cap necessitat real i amb una feblesa estructural preocupant: la gravetat -sí eixa de què vos he parlat adés, la maleïda contumàcia física que tenen els elements -persones i coses- de voler caure sempre cap avall -cabuts que són.
