Quatre mesos després de la DANA, al centre de Catarroja (l’Horta Sud) encara són ben visibles els seus efectes. Des dels enormes solars que han deixat les cases enderrocades per haver quedat irrecuperablement danyades fins a detalls més concrets: una persiana rebentada ací, un negoci tancat es diria que ja permanentment o publicitat d’empreses de reformes per a «edificis afectats per la DANA». N’hi ha fins i tot molt subtils. La majoria de negocis que ja han reobert es mostren impol·luts, tan nous de trinca que contrasten amb el context general encara dominat per un polsim que no acaba de marxar i que és el responsable de l’increment de les malalties respiratòries.
Si bé, a poc a poc –«massa a poc a poc», insisteixen a destacar els veïns- algunes coses es van arreglant. Mariló, veïna del poble comenta sorpresa: «Mira, aquest semàfor ja funciona, crec que és el primer que veig que hagen arreglat».
Amb tot, la sensació és que les ajudes són insuficients i que estan tardant massa a arribar i que hi ha problemes que pareixen fins i tot de difícil solució. En tota la zona afectada es calcula que hi ha 17.000 ascensors espatllats. Una xifra que posa el problema fins i tot fora de la qüestió purament econòmica. Existeix personal tècnic suficient per reparar o instal·lar tants aparells? I el mateix passa amb les desenes de milers de cotxes que continuen apilats als descampats dels polígons i de les eixides dels pobles. El volum de faena és sovint pràcticament inabastable.
I aquesta és la part únicament material. Anna, treballadora social a Alfafar, destaca precisament la part que no es veu, la que queda dins de les cases i de les vides. «Hi ha molta gent que no té per menjar, que encara depén de les entitats que segueixen repartint menjar calent tots els dies. Són molts drames invisibles. En certa forma, continuem en emergència», explica.
«La gent necessita veure que la vida continua»
«Com podem fer festa en aquest ambient? Reconec que molta gent ens ha fet la pregunta i el debat està obert –explica José, president de la falla Literato Azorin-mestra Rosario Iroil de Benetússer (l’Horta Sud)- precisament perquè no podem acceptar que la riuada ens deixe també sense falles».
Per al món faller, que viu intensament la festa, és inimaginable que aquesta es puga suspendre.
De fet, el passat gener, el president de la Junta Local Fallera de Paiporta –un dels municipis més durament afectats per la barrancada- va haver de dimitir després d’assegurar que el 2025 no es plantarien les falles perquè «no hi ha ni alegria ni ganes de celebrar». Totes les comissions de la ciutat van desmentir-lo de forma automàtica.
I José, precisament, veu en la DANA un motiu per celebrar les festes més que cap altre any: «No ens podem quedar estacats en el fang –al·lega-, la gent necessita eixir, airejar-se, veure que avancem, que tirem avant, i les festes i la cultura són elements imprescindibles per fer pobles vius». De fet, defensa que sovint, la gent que ha perdut més coses, fins i tot algun ésser estimat, és la qui «més necessita veure que la vida continua».
Amb tot reconeix que no seran unes falles normals: «Els casals no estan arreglats, hem treballat molt per poder fer unes falles com més normals possibles, però en casos com el nostre, que ho vam perdre tot, farem el que podrem». La gran sort, destaca, és que els monuments no s’han perdut, ja que «sense monument no hi ha festa» i la resta, tot és solucionable: si tenim el casal sense pintar doncs què hi farem».
Món faller solidari
Des del primer minut de la DANA, el món faller va bolcar-se en organitzar la resposta solidària. Molts casals de les zones no afectades van servir com a punts logístics per a la recollida de material i van coordinar grups de voluntaris. Però on la solidaritat s’ha notat especialment ha estat entre comissions. «Al principi pareixia que hi havia una comissió [de Benetússer] que potser havia perdut el monument i entre totes les altres vam oferir ajuda per pagar-ne un de nou», recorda José.
De fet, des del món faller es va crear la plataforma Ajuda’m – t’ajude, que va organitzar una exposició d’indumentària festera per recollir fons per a les comissions més afectades. Un exemple més de l’esperit col·laboratiu de la festa per excel·lència.
