Ja n’hi ha prou. No és desconcert, no és sorpresa, no és incredulitat: és ràbia. Ràbia i fàstic davant l’allau de casos d’assetjament sexual que, dia rere dia, estan esquitxant el Partit Socialista de nord a sud i d’est a oest. No parlem d’errors ni de malentesos ni de comportaments “inadequats”. Parlem de masclisme, d’abús de poder i d’assetjament sexual. Amb totes les lletres.

Com a dona, em sent traïda. Traïda per un discurs que s’ompli la boca de feminisme mentre protegeix homes que utilitzen les estructures del partit per a sotmetre, intimidar i assetjar dones. Homes que s’han sentit impunes perquè estaven dins, perquè tenien carnet, càrrec o padrins polítics. Això no és una desviació del sistema: això és el sistema quan no se’l combat.

Fa anys que sentim allò de “soy feminista porque soy socialista“. Però el feminisme no és una frase buida ni una foto el 8 de març. El feminisme és actuar, i actuar vol dir expulsar, assenyalar i depurar responsabilitats. Tot el que no siga això és pura hipocresia. I sí, diré la paraula: encobriment.

Pense en les dones militants, en les joves que entraven al partit amb esperança, en les que han callat per por a represàlies, en les que han sigut qüestionades, desacreditades o silenciades. Elles són les úniques víctimes ací. No el partit, no la seua imatge, no les enquestes. Les dones.

No volem protocols que arriben tard ni comunicats amb veu passiva. No volem “tolerància zero” només quan el cas ja és públic. Volem fets: expulsions immediates, investigacions reals, reparació a les víctimes i una neteja profunda de les estructures de poder masculí. Perquè mentre hi haja un sol assetjador dins d’un partit progressista, aquest partit no pot dir-se feminista.

Els homes masclistes no són errors del sistema: són una amenaça. I no tenen cabuda ni en la política ni en una societat que aspire a ser justa i igualitària. Cap sigla, cap trajectòria i cap càrrec està per damunt de la dignitat de les dones.

El feminisme no es negocia, no s’excusa i no s’aparca quan incomoda. I cal dir-ho clar i fort: no en el nostre nom.

Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.

Més notícies
Notícia: Denuncien amenaces i missatges d’odi contra l’alcaldessa de Quart de Poblet
Comparteix
L'Ajuntament posa en coneixement de les autoritats competents aquells missatges que podrien ser constitutius d'infracció o delicte
Notícia: Gramsci i Rosalia
Comparteix
"A casa nostra, l'odi i el rebuig del principal signe d'identitat, la llengua, compta amb milers de seguidors, per acció o per omissió -comoditat, adaptació, resignació...-"
Notícia: Reivindiquen el consens de les Normes de Castelló
Comparteix
Una jornada commemora el 93 aniversari de la normativa que va permetre modernitzar i prestigiar el valencià
Notícia: VíDEO| Miki Esparbé: “«Frontera» és d’aquests regalets que et fa la professió”
Comparteix
Entrevistem Miki Esparbé arran de l’estrena de la pel·lícula catalana "Frontera", inspirada en fets històrics de la postguerra on l’actor català interpreta a Manel Grau, un agent de duana franquista l’any 1943 que ha de gestionar l’arribada de refugiats jueus a la frontera pirinenca

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa