El passat 28 de febrer, els exèrcits dels Estats Units i Israel van iniciar un atac massiu contra l’Iran sense prèvia declaració de guerra en clara vulneració del dret internacional i falta de respecte a l’ONU. L’objectiu semblava que era una ràpida rendició del país persa o, fins i tot, provocar una revolta interna que provocara un canvi de règim. Les conseqüències d’aquesta guerra internacional també les patim directament a peu de carrer el poble valencià: de moment la pujada de preus de la benzina, del gasoil i del gas, i possible variació a l’alça dels preus en productes bàsics de l’alimentació, com ja va anunciar el flamant i exitós empresari valencià Sr. Roig en la presentació dels guanys en 2025 de la seua cadena de supermercats.
Pràcticament un mes després els fets no han anat exactament així. Malgrat els immensos danys materials i la mort de civils -incloses 175 xiquetes assassinades mentre estaven a escola- l’Iran ha demostrat una gran capacitat de resistència, contraatacant a les bases i interessos dels EUA al Golf Pèrsic, arribant a bombardejar Israel i, sobretot, tancant l’Estret d’Ormuz, l’estratègic enclavament per on passa el 20% del petroli mundial. A més, el conflicte ha escalat ràpidament, amb la implicació dels aliats iranians a l’Iraq, Iemen i Líban i els atacs massius i indiscriminats d’Israel contra aquest darrer país.
Ara mateix no només estem veient com es produeix un autèntic conflicte regional amb la possible implicació global i amb cada vegada més països i actors implicats, sinó que el bloqueig del comerç de petroli i gas natural amenaça amb una crisi econòmica mundial si no s’atura la guerra. Diferents experts parlen d’entre dues setmanes i dos mesos perquè comence a haver problemes seriosos de subministrament de diferents productes, començant pel fuel de vaixells que fa moure tot el trànsit marítim mundial.
Per ara, tant el president dels EUA, Donald Trump, com les autoritats israelianes, no sembla que tinguen cap altre pla que seguir escalant el conflicte. Trump intenta involucrar altres països de l’OTAN mentre Israel fantasieja en llençar un atac nuclear. Les conseqüències d’aquesta bogeria militarista poden ser incalculables. Malgrat açò, fins ara no hi ha hagut grans mobilitzacions al carrer contra la guerra. Ja és el moment de canviar-ho.
Per aquest dissabte s’ha convocat a València una manifestació unitària amb el simple i contundent lema de “No a la guerra“, al qual afegim, des de Diari La Veu, el Sí a la pau! És una bona notícia i només podem esperar que siga -tant a València com a la resta de ciutats on s’ha convocat- absolutament massiva. Malgrat que ara ens semble que la guerra quede lluny -i més amb la clara negativa del Govern espanyol d’involucrar-s’hi,- no quedarem al marge de la previsible crisi mundial que probablement es generarà ni tampoc hi ha ningú que puga assegurar que el conflicte quede contingut al Pròxim Orient.
Una mobilització social massiva, transversal i continuada contra la guerra ha de ser l’atac pacífic, contundent i preventiu dels pobles contra les ànsies bèl·liques de Trump i Netanyahu, i a favor de la pau mundial.
