El govern de Mazón ha decidit una vegada més mostrar-nos amb qui està. En lloc de reforçar els serveis públics essencials, destina recursos de les oficines d’atenció a les víctimes del delicte i dels serveis d’emergència per finançar el seu pla “antiocupació”, una croada populista que pretén convertir la pobresa i la precarietat en una amenaça criminal.
És greu. És gravíssim. Estem parlant de desviar fons de serveis que atenen a dones víctimes de violència de gènere, a persones agredides, a menors vulnerables i a col·lectius que necessiten una atenció immediata i especialitzada. Mentre la violència masclista no deixa de sumar víctimes, mentre les xifres d’agressions sexuals augmenten, el Consell decideix que la prioritat és combatre una ocupació que, segons dades oficials, és marginal en comparació amb altres delictes.
Açò no va d’ocupacions. Va de criminalitzar la pobresa. Va de fer electoralisme amb el patiment de la gent. Va d’una estratègia clara de la dreta i l’extrema dreta per desmantellar els serveis públics, especialment aquells que han costat dècades de lluita popular i social.
Les oficines d’atenció a les víctimes no són un luxe. Són una conquesta. Un mur de contenció davant la violència estructural. Deixar-les sense recursos és una forma indirecta —i perfectament calculada— de perpetuar el silenci, la por i la impunitat.
Les polítiques públiques no són neutres. Quan Mazón buida els serveis d’atenció a les víctimes per alimentar un discurs de por, està triant. I la seua tria és clara: protegir la propietat abans que les persones; fer seguidisme de Vox abans que garantir drets; prioritzar la seguretat dels murs abans que la vida de les persones.
Davant d’això, només ens queda alçar la veu. Exigir polítiques valentes que posen la vida al centre. Que blinden els drets conquistats. Que escolten les víctimes reals, no els fantasmes amb què la dreta alimenta la seua agenda reaccionària.
No és només un canvi pressupostari. És un atac directe al feminisme, a la justícia social i a les polítiques de reparació. I davant d’això, no callarem.
Perquè no es pot protegir una societat desprotegint les seues víctimes.
Èlida Puig és la coordinadora de de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
