L’agost de l’any passat va ser un mes marcat per greus incendis al País Valencià, que van començar a la Vall d’Ebo (la Marina Alta), just el dia 13, i van arribar a ser qualificats de veritables «tempestes de foc» per la llavors titular de Justícia i Interior, Gabriela Bravo. Aquest municipi, juntament amb Begís (l’Alt Palància) i les Useres (l’Alcalatén), van viure moments molt durs, amb l’evacuació de milers de persones en conjunt i amb tot l’entorn afectat per les flames. Un any després, les dues alcaldesses i l’alcalde al capdavant d’aquestes localitats consideren que «encara queda molt per fer».
El foc de Vall d’Ebo es va declarar a causa d’un llamp a la partida del Frigalet i va cremar 12.150 hectàrees del seu terme i d’altres de pobles del Comtat, d’on van ser desallotjats uns 1.500 veïns. Els efectius d’extinció el van donar per controlat el 21 d’agost, però no va quedar extingit fins al 28, dues setmanes després. Va afectar la Vall d’Alcalà, l’Atzúbia, Balones, Benimassot, Castell de Castells, Fageca, Famorca, Orba, Pego, Plans, Tollos, Tormos, la Vall d’Ebo, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.
El de Begís va danyar onze termes: Altura, Barraques, Begís, Xèrica, Sacanyet, Teresa, Toràs, el Toro i Viver, a l’Alt Palància, i les Alcubles i Andilla, als Serrans. Es va declarar igualment per un llamp d’una tempesta seca, el 15 d’agost, va calcinar 20.000 hectàrees de superfície i va obligar a evacuar a 1.500 persones. Les tasques de control es van prolongar fins al 27 d’agost, però va tardar quasi un mes a extingir-se: el 13 de setembre.
La complexitat de l’extinció quedava resumida en un missatge en xarxes socials del Servei de Bombers Forestals de la Generalitat que celebraven que «per fi» publicaven el missatge que «fa temps» desitjaven escriure. «I ho fem després d’uns dies molt durs i intensos que tardarem a oblidar», indicaven.
Pel que respecta a l’incendi forestal de les Useres, declarat el diumenge 14 d’agost, va afectar els termes de Costur, Figueroles, Llucena i les Useres fins a l’extinció el 19 d’agost, amb un total de 800 hectàrees i un perímetre de 21 quilòmetres. A tots aquests focs se’n va sumar el 19 d’agost un altre més a Olocau (el Camp de Túria), per una tempesta elèctrica, i va arribar a afectar la Serra Calderona. Les hectàrees cremades van ser unes quatre.
«Fa mal, però ni està tan negre»
Un any després, a les zones afectades per les flames a penes ha crescut res. La batlessa de Begís, María José Madrid (PSPV), ha recalcat que al municipi van treballar amb la idea «que això no fora el final» i així ha sigut: «Es van salvar quasi totes les cases; només n’hi va haver tres o quatre afectades», igual que la indústria o el càmping, i s’han millorat les sendes i infraestructures. «Fa mal, però no està tan negre com abans», ha expressat
«Sempre hi ha coses que falten però hem de continuar amb les nostres vides, intentant que afecte el menys possible a tot el poble», ha dit, i ha apuntat que al setembre van celebrar festes i han continuat fent «tot el que tocava». Entre els pròxims actes, un homenatge aquest 15 d’agost als efectius d’extinció i als que van ajudar el municipi.
Si bé ha reconegut que s’ha notat un descens en el senderisme, tampoc aportava econòmicament gran quantitat al municipi. En tot cas, ha ressaltat que a l’incendi se suma el canvi climàtic, amb molt poques pluges l’any i que el riu «no baixa amb tanta aigua». «No està tan verd com deuria i per això potser costa una miqueta més de recuperar perquè la climatologia no acompanya”», ha dit.
A María José Madrid li agradaria que no tornara a passar el mateix cada deu anys, ja que recorda els focs del 2012, que també els van afectar. I vol que quan arribe el moment de la reforestació puguen participar en la Mesa que va prometre en anterior Consell per a aportar-hi idees.
Ara no és el moment, ha puntualitzat, perquè s’ha d’eliminar tot el cremat i, a partir del pròxim any, pensar com reforestar. «Hi ha temps i no dubte en absolut que es faça de la millor forma possible», ha sostingut. «Entenem que això seguirà, no té per què no», ha dit, i ha expressat la «il·lusió i ganes de continuar lluitant, perquè Begís continua ací i som com l’au fènix: renaixem de les cendres».
També cal tindre en compte que la Cooperativa del municipi ha organitzat una campanya de micromecenatge per a replantar les oliveres cremades l’any passat.
«30 o 40 anys perquè es recupere»
Per part seua, l’alcalde de les Useres, Jaime Martínez (PP), ha assenyalat que «va eixint alguna cosa verda, però els arbres no es recuperen en molts anys», i, per tant, «sense ser expert», precisa, creu que «es necessitaran 30 o 40 anys més perquè torne a estar com abans».
Martínez subratlla que a més de les ajudes rebudes l’any passat de la Generalitat, ara s’estan desbloquejant les que faltaven de la Diputació de Castelló. A parer seu, el foc va créixer perquè «no se li va donar importància» i «es va tardar a reaccionar», ja que va coincidir amb els altres incendis.
Martínez lamenta que la zona cremada era la millor del municipi, amb diverses rutes per a excursionistes. «Hem fet bastant promoció del municipi i s’han continuat omplint les cases rurals, el poble està ple, però el paisatge…», lamenta.
El batle assegura que en data de hui desconeix les causes del foc perquè inicialment es va apuntar a un llamp latent, però aquest dia no hi havia tempesta, i remarca la importància de la prevenció i dels tallafocs que permeten frenar un incendi quan es declara. «Els ajuntaments tenim el que tenim, la Generalitat ha posat una partida però és insuficient», ha conclòs.
«Fomentar l’agricultura sostenible i la ramaderia»
Des de la Vall d’Ebo, l’alcaldessa, Sara Moll (Compromís), agraeix que l’hivern ha sigut «molt humit» i ha permés recuperar «prou» la muntanya encara que «al seu ritme». La batlessa admet que hi ha hagut «una baixada» important de turisme que espera que es recupere. En aquesta línia, assenyala que s’han tramitat ajudes de la Generalitat i la Diputació d’Alacant, algunes d’elles destinades a millorar el territori, evitar l’erosió, dotar de més seguretat les zones pròximes a camins i també a fomentar el turisme.
«S’estan començant a executar però queda molt per fer», apunta i confia que aquestes ajudes tinguen continuïtat a llarg termini i que aquelles destinades a reforestació i millora del territori a llarg termini hauran de fer-se segons el criteri dels professionals.
Moll explica que el sector primari en la zona està «molt empobrit» pel que es mostra partidària de «treballar a fomentar l’agricultura sostenible i la ramaderia» per a evitar la desforestació i per apostar per productes de més qualitat i sostenibles. «Ací va quedar molt poca muntanya sense afecció pel foc i estem en procés de recuperació, però poc. En aigua i foc, a Vall d’Ebo som els primers», recalca.
