Durant el confinament de la primavera del 2020, els membres del projecte cultural Lola·Terreta van coincidir en la necessitat de donar forma a una obsessió que els acompanya des de fa molt de temps: «Reivindicar el parlar dels pobles valencians, les paraules més genuïnes de cada poble o ciutat».
Les restriccions van fer que es replantejaren l’ús del temps. I gràcies a «eixe temps “de més”» van revisar els aspectes que cadascú considerava importants.
Així va nàixer la idea, «amb la voluntat de rescatar les expressions que defineixen la idiosincràcia de cada punteta del País Valencià». Amb la voluntat de «radiografiar el llegat cultural que ens han transmés els/les nostres majors a través de les paraules». Paraules que «sovint no sobreviuen al canvi de generació o a l’avanç del castellà»
Per exemple, «a Benissa (la Marina Alta), ja queden pocs jóvens que li diguen als diners “xirigüels”; a Castelló (la Ribera Alta), ja no diuen tots allò de pujar-se les criatures “al bec”; i a Xàtiva (la Costera), molts altres ja no estan “derringlats” després de fer esport o massa faena». I així, «fins a milers de mots que es queden pel camí».
Què fer amb açò?
Els membres del projecte, «van reaccionar, per amor al nostre idioma, per fomentar-ne l’ús, per contribuir a l’enorgulliment de parlar-lo». Com? «En el moment que tens un “perquè” ja no importa el “com”». Així, van estudiar les investigacions que han fet els principals dialectòlegs valencians (Vicent Beltran, Carles Segura, Joan Giner i Vicent Bataller) i hi van extreure les paraules i expressions més genuïnes. Després, «ens hem pegat mesos i mesos contrastant la vigència de les paraules extretes, investigant quines ja no diuen les generacions més jóvens».
A més, van fer «un fum d’entrevistes a informants de cada poble i ciutat, persones nascudes allí, ellsi els seus pares». I han creat un projecte que «pretén influir en les actituds i l’ús social del valencià i que, a més, repercuteix en el comerç local».
Els productes creats per a finançar el projecte (ara com ara no reben ajuda institucional) es venen, també, en punts de venda de cada poble. Camisetes i dessuadores, principalment. «Per què ha de tenir més glamur una camiseta on pose BROOKLYN, que una on hi haja la paraula COLOMBRO (“meló verdós” a Sueca)? O TENDUR (que és com li diuen a Ontinyent a la taula redona amb faldó que tots recordem de ca la iaia)?», pregunten.
A força d’entrevistar persones nascudes en aquest o l’altre poble, i de preguntar-los per determinades paraules, han creat una xarxa afectiva i social que ha fet que augmentaren «exponencialment» la quantitat d’amistats que tenen per tot el País Valencià. «Gent que quan acaba l’entrevista et dona les gràcies perquè la conversa els ha traslladat a la infantesa, perquè han recuperat de manera nítida la presència d’uns pares o avis que potser ja no estan», asseguren. «Deu ser perquè eixe grapat de paraules que hem escoltat a casa -i que al poble del costat diuen de manera diferent- també estan impregnades d’allò que som», diuen. «Paraules que dibuixen un territori, que tenen el poder de convocar la memòria i de construir la nostra identitat», conclouen.
A hores d’ara, ja han passat per 37 municipis valencians i encara els queda molt de camí per recórrer. Però els sobra l’entusiasme. Els vindrà bé el teu suport. Entra en la web i busca el teu poble.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
