Un col·lectiu antifeixista suec ha publicat a internet la base de dades dels clients d’una de les distribuïdores de material nazi més importants d’Europa, anomenada Midgard, després de hackejar-ne els servidors. És un llistat amb més de 8.000 comandes per part de milers de clients de tot el món i dels quals n’apareixen el nom, l’adreça, el correu electrònic i el telèfon. I, és clar, les preferències musicals, ja que el producte estrella de la tenda és la música de grups amb lletres explícites d’exaltació del nazisme.
Una de les adreces més curioses que hi apareix és el carrer Major número 2 de Vilanova d’Alcolea (Plana Alta), que correspon a la seu de l’Ajuntament de la localitat. Des d’allí, un auxiliar administratiu que respon a les sigles M.M., es feia enviar discs de grups amb noms tan suggerents com Svastika; el disc Inquisición del grup Skinstorm; Hate is our justice III [l’odi és la nostra justícia] de Brainwash; Race War [guerra racial], de Bekenntnis; Freikorps [una referència als cossos paramilitars alemanys que van servir de base social del futur partit nazi], o Konkwista 88… i així fins a una trentena de referències –M.M. és un dels principals clients de Midgard a l’estat espanyol- de l’autoanomenat «Rock Anticomunista», encara que és més conegut com a «White Power Rock» o «bandes d’skinheads neonazis».
Grups antifeixistes de La Plana expliquen que M.M. és un «vell conegut» i que ja tenien informació de la seua militància d’ultradreta, concretament al grupuscle Moviment Identitari Català (MIC). De fet, al seu correu electrònic figura el número 33, que membres d’aquesta tendència gasten com a acrònim de Catalunya Catalana [es llegeix com a les sigles CC, canviant la C, tercera lletra de l’alfabet, per un 3].
Aquest tipus d’acrònims són molt habituals en cercles nazis i, de fet, entre els correus dels clients de Midgard, abunden els que contenen els número 88, acrònim de Hail Hitler, o 18, d’Adolf Hitler.
Clients de València, Puçol i Albal
De les 154 comandes ordenades des de l’estat espanyol –huit de les quals corresponen a M.M.- n’hi ha sis més del País Valencià. Un client d’Albal que en n’ha fet tres i després tres persones de València, Puçol i Castelló de la Plana -precisament convertit recentment en un laboratori ultra-, amb una comanda cadascun.
«Rock Anticomunista»
L’etiqueta de «Rock Anticomunista» va més enllà d’una simple escena musical, sinó que va ser ideada pel feixista Front Nacional Britànic a finals de la dècada del 1970 com una ferramenta de propaganda i difusió de la seua ideologia entre la gent jove. El que hui s’anomenaria «guerra cultural».
Gastant estils com el hard-core, el punk o l’Oi, vinculats normalment a grups de tendència antifeixista, els seus concerts serveixen també com a punts de trobada entre militants feixistes per teixir relacions i coordinar estratègies, a més de recaptar fons per a organitzacions neonazis.
Entre les seues lletres es poden trobar cançons com «Legión», de Konkwista 88, on es pot sentir «Waffen SS/legión blanca, sangre aria/frente blanco, unión blanca».
