El papa Francesc ha mort aquest Dilluns de Pasqua, 21 d’abril del 2025, a les 7.35 h, amb 88 anys, a la seua residència del Vaticà, la Casa Santa Marta. El cardenal Kevin Farrell, camarlenc de la Cambra Apostòlica, ha anunciat la seua defunció i ha destacat la seua vida dedicada al servei de l’Església i dels més vulnerables.
El pontífex havia estat ingressat durant 23 dies a l’Hospital Gemelli de Roma a causa d’una pneumònia bilateral. Tot i la seua salut delicada, Diumenge de Resurrecció, va aparéixer al Papamòbil per Roma i va impartir la benedicció “Urbi et Orbi”, en què va criticar el rearmament global i va expressar preocupació per la guerra a Ucraïna i el conflicte a Palestina.
Ha nominat persones no clericals com a ministres del vaticà i alguns dicasteris, ha permés votar en alguns processos les dones i a més ha obert debats. El diumenge es va reunir amb el vicepresident dels Estats Units JD Vance, qui ha mostrat una línia molt dura amb els migrants, fet que ja va criticar el jesuïta argentí.
Francesc i el País Valencià
Durant el seu pontificat, Francesc va mostrar un interés especial pel País Valencià. Va rebre exemplars de la revista Saó, degana de la premsa en valencià, i va agrair el seu compromís amb la cultura i la llengua pròpia dels valencians. No només, sinó que l’elecció d’un arquebisbe valencià de línia progressista, Enric Benavent Vidal, que va començar a fer misses en valencià i va impulsar la publicació dels Evangelis en valencià, va ser un gest en favor de la nostra llengua.
La revista Saó ha dedicat diversos articles al papa Francesc i n’ha destacat la visió oberta sobre temes com el celibat sacerdotal, que considerava una regla de vida i no un dogma de fe. L’octubre del 2016, la revista va dedicar el seu Quadern a analitzar la figura del papa Francesc i les reformes que impulsava dins l’Església.
Aquest exemplar, escrit íntegrament en valencià, va arribar fins al Vaticà i va ser rebut personalment pel pontífex amb el seu habitual somriure. El lliurament el va fer l’escolapi valencià Francesc Mulet i Ruís, qui també havia col·laborat en aquella edició especial. El gest simbolitzava no només l’interés del Papa per les veus crítiques i compromeses dins de l’Església, sinó també el seu reconeixement cap a la cultura i la llengua pròpies del País Valencià.
La postura política de Francesc
El papa Francesc també va ser una veu crítica amb l’actual crisi climàtica. A través de l’encíclica Laudato Si, va fer una crida a la conversió ecològica i a la protecció de la “casa comuna”. I destaca la seua coherència entre fe i acció.
Durant els últims mesos de vida, el papa Francesc va mantenir una postura clarament crítica davant els conflictes armats globals. En la seua última benedicció “Urbi et Orbi”, realitzada el Diumenge de Resurrecció del 2025, va condemnar de manera contundent el rearmament global i va lamentar que la Unió Europea s’haguera compromés a invertir més de 900.000 milions d’euros en armament. Va qualificar la guerra d’Ucraïna com “un conflicte que potser va ser provocat”, qüestionant-ne els orígens i els interessos geopolítics que l’alimenten.
Igualment, va denunciar amb fermesa el genocidi a Gaza, tot reclamant un alto el foc immediat i una resposta internacional basada en la justícia, la pau i el respecte als drets humans. Aquestes declaracions, alineades amb el seu compromís constant amb els oprimits, el van situar com una de les poques veus globals amb autoritat moral que s’atrevien a alçar la veu enmig del silenci de les institucions internacionals.
