Milers de persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona aquest Onze de Setembre per a reclamar la independència de Catalunya i pressionar Junts i ERC perquè no cedisquen en les negociacions per a investir Pedro Sánchez. L’acte ha congregat 800.000 persones, segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i 115.000, segons la Guàrdia Urbana.
La marxa, convocada per l’ANC sota el lema «Via Fora», ha començat a l’hora simbòlica tradicional de les 17.14 h des de quatre punts de la ciutat, la Ciutat de la Justícia, l’Escola Proa, l’Estació de Sants i Hisenda. Cadascuna de les columnes estava batejada amb un dels noms «dels valors fonamentals que tindrà la República Catalana: llibertat, llengua, país i sobirania». Les quatre columnes han seguit els seus itineraris fins arribar a la plaça d’Espanya, on han confluït i on hi ha hagut el final d’acte amb els parlaments de les entitats participants.
Enguany, les quatre manifestacions han estat encapçalades per les entitats de la societat civil, i posteriorment s’hi han ajuntat, tot i que no al capdavant, representants dels partits polítics, ERC entre ells, en una mostra que el clima ha canviat en relació amb l’esdeveniment de l’any passat.
Totes quatre marxes han transcorregut sense incidents i en poc més d’una hora han confluït al punt final, a la plaça d’Espanya, on han format un mosaic a partir de les pancartes que encapçalaven cadascuna d’elles on es podia llegir «11S, per la independència, via fora». Val a dir que l’ANC ha rebatejat l’espai com a plaça 1 d’octubre, com a reivindicació del referèndum d’autodeterminació del 2017.
L’acte polític final a la plaça d’Espanya ha consistit en discursos de la mateixa ANC, així com d’Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i el Consell per la República.
La «repressió de l’estat espanyol no aturarà» el moviment
La manifestació de la Diada de Catalunya ha transcorregut amb la voluntat, segons els organitzadors, d’exigir «que es faci efectiva la independència» de Catalunya al Parlament i per «demostrar que la repressió de l’estat espanyol no aturarà» el moviment. També per tornar a «visibilitzar internacionalment» l’existència d’un «conflicte nacional» amb l’Estat coincidint amb el semestre en què l’estat espanyol exerceix la presidència rotatòria del Consell d’Europa.
La columna anomenada Llibertat ha eixit de la Ciutat de la Justícia per mostrar el «rebuig» al poder i a la «imposició» de la justícia espanyola a Catalunya, així com per donar suport als «més de 4.000 represaliats polítics» a Catalunya.
La columna Llengua ha eixit de l’Escola Proa, al barri de la Bordeta, fundada el 1966 en ple franquisme. Un indret simbòlic, atés que aquesta escola catalana i de pedagogia activa es va posicionar com a alternativa a l’ensenyament oficial de l’època, «plantant cara al règim».
La columna País ha eixit de la plaça dels Països Catalans, davant l’estació de Sants, i ha comptat amb la capçalera principal. Aquesta part de la manifestació tenia l’objectiu de denunciar la manca de finançament a la infraestructura ferroviària, entre d’altres, de l’Estat.
Finalment, la columna Sobirania ha eixit de la plaça de Letamendi, davant l’Agència espanyola d’Administració Tributària, per a denunciar «l’espoli fiscal de més de 18.000 milions d’euros que pateix cada any Catalunya per part d’Espanya». També tenia l’objectiu de defensar altres aspectes de la independència econòmica, la terra i la pagesia.
Les quatre columnes han avançat de manera eminentment festiva i han arribat a plaça Espanya una mica més tard del previst, acompanyades durant el recorregut per manifestacions de caràcter lúdic com ara exhibicions castelleres i batucades.
