Una manifestació multitudinària amb el lema “No a la guerra” ha recorregut aquest dissabte el centre de València i ha llançat “un crit per a la pau”. La mobilització, que ha aplegat unes 10.000 persones, segons l’estimació de la Delegació del govern espanyol al País Valencià, ha reclamat “No a la guerra al Pròxim Orient”, perquè les dones “no pareixen fills per a morir en guerres il·legals”. En la protesta, han participat unes 10.000 persones, segons l’estimació de la Delegació del Govern.
Durant la marxa, convocada per associacions, sindicats i partits polítics, s’han exhibit pancartes amb els lemes “Palestina lliure, Israel genocida”, “Dones de negre contra la guerra”, “Per la pau i la justícia” o “Trump, un perill per al món”, entre altres. També s’ha corejat “No a la Guerra”, “El silenci és complicitat”, “Fora, fora, fora, sionistes terroristes”, “Boicot Israel”, “Israel no és un país, és una ocupació” o “On estan els antisionistes?”.
Una portaveu de les entitats convocants, Càndida Barroso, ha indicat, en declaracions als mitjans de comunicació, minuts abans de l’inici, que els participants pertanyen a diferents organitzacions, però han volgut que aquesta siga “una manifestació molt horitzontal, en què les persones isquen al carrer amb un sol crit de no a les guerres”.
“L’imperialisme al qual ens està portant no desembocarà en res bo i estem molt preocupats. Volem que aquesta manifestació siga el primer crit unitari de València perquè, desgraciadament, pel que sentim, això durarà molt”, ha agregat. “Cap guerra és legal”, ha subratllat Barroso.
En aquest punt, ha reclamat a Europa que tinga una “veu clara, que dialogue i plante cara a l’imperialisme”. “Que Europa reclame la Carta de Drets Humans perquè, si Eleanor Roosevelt alçara el cap, es moriria immediatament de veure el que està fent el president del seu país -Donald Trump- o, si Ana Frank alçara el cap, estaria avergonyida del que està fent el senyor Netanyahu”, ha emfatitzat.
Barroso ha lamentat que els països armats aporten “més bel·licisme”. Per això, ha reclamat “més inversió en serveis públics, menys rearmament i més pau”. “És un crit per a la pau. Hui és un crit per a la pau”, ha insistit.
Sobre si s’ha convidat els partits polítics de diferent signe a participar, Barroso ha assenyalat que s’ha fet una convocatòria oberta que han rebut mitjans de comunicació i associacions, “l’ha rebuda tothom” i, per tant, “creiem que tothom havia d’estar hui ací”.
Manifest
Al final de la manifestació, s’ha llegit un manifest en el qual es condemna “enèrgicament” l'”aliança bèl·lica” entre Israel i els Estats Units, “responsables directes de l’actual espiral de destrucció a l’Orient Mitjà i de la neteja ètnica sistemàtica del poble palestí”. “Denunciem que aquesta acció conjunta, emparada en la impunitat, vulnera el dret internacional i condemna a la barbàrie tota la regió davant la passivitat còmplice de la comunitat internacional”, proclama.
Així mateix, subratlla que “lluny de ser una excepció, aquesta situació s’emmarca en una realitat geopolítica on la guerra esdevé sistèmica”. “El genocidi palestí, l’agressió contra Veneçuela, l’asfíxia econòmica a Cuba, l’escalada bèl·lica contra l’Iran o la cronificació de la guerra d’Ucraïna evidencien una mateixa estratègia: una normalització de la militarització que ignora la diplomàcia per a imposar interessos neocolonials a escala global. Ens oposem a qualsevol intervenció militar que viole la sobirania dels pobles i defensem el dret d’autodeterminació. Les grans potències utilitzen sovint una doble vara de mesurar per a justificar guerres, sancions i agressions que només beneficien els interessos econòmics i geopolítics de les elits”, han comentat.
Per això, denuncia “l’imperialisme i la utilització de la guerra com a eina de dominació”. Les bombes, prossegueix, “no porten democràcia ni llibertat: porten mort, destrucció i sofriment per als pobles”.
“Rebutgem les guerres, les sancions coercitives i qualsevol tutela imperial sobre països sobirans. Defensar la sobirania dels pobles no significa recolzar en els seus governs, sinó respectar el dret de cada poble a decidir el seu futur. Per això exigim un alto el foc immediat i una desescalada total en tots els conflictes, així com el respecte estricte del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides com a base imprescindible per a la convivència entre els pobles”, apunta.
També retreu el “negoci de la guerra i el militarisme”. Segons han subratllat, “l’augment de la despesa militar significa retallades en drets socials: pensions, sanitat, educació, serveis socials o habitatge”. “Les guerres tenen un impacte especialment devastador sobre les dones i les xiquetes. En els conflictes armats, els seus cossos es converteixen en camp de batalla: violacions massives, esclavitud sexual, matrimonis forçats, desplaçaments i pobresa”, ressalta.
Les dones pateixen la guerra com a “víctimes directes” de la violència, “com a refugiades obligades a fugir amb les seues criatures i com a sustentacions de la vida enmig de la destrucció”, assenyala. I afegeix que “amb les guerres també creixen la tracta, l’explotació sexual i totes les formes de violència patriarcal”.
“El militarisme i el patriarcat comparteixen una mateixa lògica de dominació. Per això el feminisme també és una lluita per la pau. La pau real només és possible amb democràcia i drets. Per això defensem el ple respecte de la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i dels drets democràtics, com a condició imprescindible perquè els pobles puguen decidir lliurement el seu futur”, recalca.
Amb tot, i davant aquesta situació, fa una crida a la mobilització. “Les declaracions no són prou: cal omplir els carrers per a defensar la pau, la justícia global i el dret dels pobles a viure en llibertat”, conclou.
