Miguel Ripoll Abad ens va deixar el passat 2 de gener, després que unes setmanes abans se li detectara la malaltia. La seua mort ha causat una profunda commoció entre les persones i col·lectius d’Alcoi que el coneixien i amb qui va compartir tants projectes.
Ripoll era un home polifacètic, amb una trajectòria marcada tant per la creació artística com pel compromís social. Com a artista, va destacar en el domini de la plumilla i per uns treballs minuciosos elaborats amb la tècnica del puntillisme amb tinta xinesa. Paral·lelament, va mantindre una activitat constant en l’àmbit associatiu, on va participar de manera decisiva en nombroses associacions i grups locals.
La seua vocació artística es remunta a ben jove. La seua primera exposició a la Casa Municipal de Cultura, al carrer Casablanca, sobre personatges com Murillo, Goya, Rubens i altres, en què Adrián Espí Valdés el va elogiar i va augurar un futur artístic a Miguel.
També la seua segona exposició a la Casa de Cultura sobre paisatges alcoians, com ara el Pont de Riquer, la Glorieta, la Font Roja, etc., i on José Antonio Blanes va fer-ne un glossari, elogiant la seua rigorositat i qualificant-lo de “detallista, pacient, precís”.
Miguel va fer altres exposicions a les Cases de Cultura de Muro i Cocentaina, al Col·legi Salesians…, i una memorable, titulada “Per la bona gent”, a la UNESCO d’Alcoi, on feia una crida a la pau i a la concòrdia. Parlava en ella amb els seus dibuixos d’Alcoi i de l’atropellament contra l’Aqüífer del Molinar -formava part dels grups Salvem el Molinar i la Carrasca-, o de les desigualtats en un continent com Àfrica, amb aquelles mirades perdudes que va plasmar en els seus dibuixos.
Miguel també va publicar dos llibres, Des de la vida i D’allò bo que hem fet alguna cosa quedarà. D’aquest últim tots els beneficis de les vendes van anar a Salvem l’Aqüífer del Molinar.
Compromès amb diverses causes, com la de la Gestió Pública de l’Aigua, en la seua lluita incansable per revertir la privatització que es va fer l’any 2000, o el compromís personal per evitar que s’utilitzés el sòl de la Canal com a industrial i el perill que suposava per a l’Aqüífer del Molinar.
Era Miguel un home clar, sense embuts es dirigia a la classe política municipal del moment per reivindicar el nostre medi ambient i el desig de millorar les desigualtats de les persones més necessitades. Es va comprometre amb altres grups activistes reivindicatius, pels migrants, pels exclosos.
Ens deixa una gran persona, molt unida a la seua família, la seua esposa Gina i el seu fill Carles, i també amb molts amics a l’àmbit activista i cultural local.
Vaig tenir ocasió de treballar amb ell a l’ONG No+Precarietat on va donar un cop de mà sempre que se li va requerir, com en tantes coses més.
Miguel, no t’oblidarem fàcilment, ens caldrà la teua presència, la teua determinació, la teua claredat d’enfocament sobre les desigualtats, el teu desig de deixar un món més humà i habitable als qui vindran.
En un dels seus agraïments públics al reconeixement de la seua feina, deia Miguel l’orgullós que se sentia d’haver estat acompanyat per tants amics, i finalitzava amb la frase “alguna cosa bona haurem fet”. Segur, Miguel, que vas fer molt per moltes causes i per molta gent.
Descanse en pau, Miguel Ripoll Abad.
Jaume Brotons és membre de l’ONG No+Precarietat Alcoià-Comtat.
