L’Ajuntament d’Alacant ha publicat el treball «Barris d’Alacant: estudi de dotacions i teixits residencials», un informe de 32 pàgines elaborat pels arquitectes José María Gómez, Borja de Madariaga i Esmeralda Martínez i que ha sigut promogut per la regidoria d’Urbanisme, liderada actualment per Rocío Gómez, del PP.
Amb l’objectiu de plantejar un procés de participació ciutadana per a fer «un diagnòstic i una proposta d’unes directrius bàsiques per a la millora de l’estat actual dels barris d’Alacant» i construir, així, «un projecte de futur amb el qual la ciutadania se senta identificada», les aportacions ciutadanes van ser recopilades a través d’un web obert per a intercanviar informació i perquè els veïns dels barris accediren a les enquestes sobre temes de desenvolupament urbanístic, de cohesió social, d’equipaments i serveis i de mobilitat.
Tot i que en l’enquesta hi van participar 769 persones, el 0,23% dels veïns de la ciutat, els promotors de l’estudi consideren que «proporciona una imatge aproximada de la percepció de la ciutadania sobre les principals dotacions i serveis públics dels seus barris i un registre d’algunes de les necessitats, demandes i queixes que el veïnat de cada part de la ciutat considera rellevants».
Els resultats
Així, entre les respostes recopilades queda clar que els veïns i veïnes valoren que el comerç és una activitat beneficiosa per als seus barris, així com també ho són les instal·lacions esportives, mentre que el 60% dels participants en l’enquesta qüestionen els allotjaments turístics, que han proliferat en diversos barris i han encarit de manera preocupant els preus de la vivenda.
Alhora, segons el mateix estudi, la valoració de la ciutadania sobre diversos aspectes dels seus barris sol ser positiva a l’hora de mesurar la cohesió social, l’àmbit millor valorat, amb 3,14 punts sobre cinc. La qualitat de les instal·lacions esportives, en canvi, rep la puntuació més baixa: 1,9 sobre 5. Per a millorar espais com aquests, els veïns proposen diverses fórmules per millorar-los, com ara més inversions o accions adreçades a minimitzar els conflictes que es desenvolupen en aquests llocs.
Els qui han participat en l’enquesta també demanen més parcs i zones amb vegetació (20,58%), més centres socials (18,6%) i més centres esportius (16%), alhora que el 37,46% dels veïns exigeixen més neteja en aquestes instal·lacions.
La mobilitat també se situa entre les demandes veïnals, amb un 26% dels enquestats que demanen més servei d’autobús i quasi un 17% que demanen més servei de tramvia, a més del quasi 20% que exigeixen l’increment i la millora dels carrils bici i dels espais perquè circulen els vehicles de mobilitat personal.
D’altra banda, quasi l’11% dels enquestats demanen la rehabilitació dels edificis que acullen vivendes i exigeixen, també, més inspeccions en aquest sentit. Quasi el 9% dels consultats sol·liciten ajudes per a poder desenvolupar aquestes reformes, així com per a habilitar accessos a les seues pròpies cases.
Tot i així, l’estudi detecta que el principal problema relacionat amb l’habitatge a Alacant està relacionat amb l’excés de soroll i amb la degradació dels edificis, així com amb la paradoxa que es dona amb l’existència de vivendes buides i el creixement dels apartaments turístics.
La major part dels qui han participat en l’enquesta, més del 30%, tenen entre 40 i 49 anys, la majoria són dones (quasi el 54%) i quasi el 18% dels enquestats han respost en valencià. Es pot consultar l’estudi complet, barri a barri, a través d’aquest enllaç.
