Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Durant els mesos de novembre i desembre del 2021 i gener del 2022, el Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica (GRMH) de Castelló de la Plana ha organitzat visites guiades als treballs d’exhumació de les víctimes de la repressió franquista al cementeri de la ciutat. Hi han participat 558 alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat dels instituts Sos Baynat, Bovalar, Penyagolosa i Caminàs de la capital de la Plana Alta, i del Ximén d’Urrea de l’Alcora.
L’objectiu fonamental era que l’alumnat coneguera els treballs d’exhumació dels cossos de les víctimes del franquisme afusellats al Riu Sec i soterrats a les 14 fosses del «cementeri civil» de Castelló de la Plana. Així, en cada ocasió, membres de l’associació han rebut l’alumnat i el professorat al monòlit que es troba a la vora del riu i han explicat «amb una metodologia constructivista (partint dels coneixements previs de l’alumnat) l’inici de la guerra civil a partir del colp d’estat de 1936 i la consegüent repressió brutal».
D’aquesta manera, el GRMH ha informat l’alumnat de les 971 víctimes de la repressió, de les quals quasi 900 afusellades i unes 70 mortes per altres circumstàncies com ara assassinats per la Llei de Fugues, malalties a la presó o a l’hospital, etc. Durant aquestes explicacions, ha suscitat «molt d’interés» el procediment d’afusellament en què es distribuïen els presoners en «saques»: «lligats de mans i peus, eren traslladats de matinada en caminoneta des de la presó de Castelló al lloc d’afusellament» i del fet que «se’ls donara la possibilitat de rebre confessió catòlica», ja que «si es confessaven eren soterrats a les fosses del “cementeri catòlic”, en cas contrari, eren soterrats a les fosses del “cementeri civil”». Una vegada afusellats se’ls propinava el «tret de gràcia».
A continuació, s’ha dut a terme un recorregut històric pels tres cementeris de Castelló de la Plana: el medieval, al costat de l’actual Ajuntament, en funcionament fins al 1804; el del Calvari, a l’actual Parc Ribalta, en funcionament fins al 1862, i el de Sant Josep, des de 1862 fins a l’actualitat, al costat del nou de la carretera de Borriol. Una vegada a l’interior del cementeri, davant del plànol, s’ha exposat l’evolució espacial del cementeri: la ubicació del primer cementeri civil contigu al quadre a partir de la norma del 1855 i la ubicació i funcionalitat del cementeri civil a partir del 1926.
Per completar el contingut històric, el GRMH ha comentat algunes sepultures distingides, com ara la tomba col·lectiva dels xiquets de la tragèdia del cinema La Paz del 1918, la tomba dels fundadors de Falange a Castelló de la Plana, Cernuda i Velasco (on es veu la diferència de tractament de les víctimes d’un costat i de l’altre) i també les tombes d’alguns escriptors castellonencs, com ara Gaetà Huguet, Miquel Peris i Segarra, etc.
Posteriorment, ja al cementeri civil, els guies han indicat a l’alumnat que allí estaven soterrats els no catòlics, lliurepensadors, maçons, suïcides i, a partir del 1938, els represaliats pel règim franquista. «En un total de 41 tombes reposen els cossos de 43 persones identificades, que en la major part no pertanyien a la religió católica», assenyalen. «Eren lliurepensadors o maçons, i entre ells trobem destacats personatges de la vida política, social i cultural del Castelló de l’època com el cònsol britànic August Stubbs, Francisco Fletcher, Agustín Betoret, Russell Ecroyd i alguns membres de la família Sabat», detallen. «A les tombes trobem també quatre executats el 1938 víctimes de la repressió franquista i un milicià mort durant la Guerra Civil», han afegit.
Així mateix, han mostrat al cementeri civil «una construcció amb 24 nínxols en la qual hi ha persones que per diferents raons no van ser soterrades al cementeri catòlic, entre aquestes tres represaliats del franquisme i dos milicians castellonencs morts durant la Guerra Civil». Els afusellats estan distribuïts en 14 fileres (12 paral·leles i dues més menudes perpendiculars), en la primera en soterraments individuals i en les altres en soterraments col·lectius, col·locats alternativament de cap i de peus per aprofitar l’espai.
Finalment, a l’espai de les exhumacions, l’alumnat ha observat els treballs dels arqueòlegs i antropòlegs de l’empresa Arqueoantro i han pogut plantejar in situ les preguntes que han considerat oportunes.
Cal recordar que des de l’any 2018 s’hi han dut a terme diverses campanyes d’exhumacions: 4 de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, 2 de Diputació i 2 de Generalitat Valenciana. En acabar aquesta última campanya, s’hauran exhumat 155 restes humanes i en quedaran per exhumar 337. La Generalitat Valenciana té prevista una nova campanya els pròxims mesos en la qual s’exhumaran més de 50 víctimes.
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica considera «un èxit i un encert la participació de l’estudiantat d’ESO i Batxillerat en aquesta activitat, ja que han pogut vore de primera mà què pot arribar a fer un règim dictatorial i poden trobar resposta a moltes qüestions de la nostra història recent que s’han mantingut silenciades». D’altra banda, agraeix al professorat d’aquests centres, tutors i membres dels equips directius les facilitats per poder dur a terme aquestes activitats.
