El 38,9% de pensionistes al País Valencià viu per davall del llindar de pobresa. És a dir, del quasi 1.100.000 persones majors de 65 anys (el 20,14% de la població), més de 440.000 no poden cobrir les seues necessitats bàsiques, perquè cobren menys de 681 euros al mes. La pensió mitjana al nostre territori és de 1.215 euros, enfront dels 1.313 euros de la mitjana estatal, mentre que la pensió de viduïtat baixa fins als 877 euros. A més, cal destacar la bretxa de gènere existent, ja que la pensió mitjana que cobren les dones és de 814 euros enfront dels 1.216 euros que perceben els homes. En aquest sentit, el 53,1% de les pensions rebudes per dones estan per davall del llindar de pobresa enfront del 23,2% dels homes.
Així mateix, la pensió mitjana no contributiva de jubilació al País Valencià el 2024 es va situar en 511 euros, moltíssims d’aquests casos, en la majoria dones (65,5% del total de persones beneficiàries), s’enfronten a una situació greu de vulnerabilitat. De fet, el 66,8% de les dones cobren una pensió inferior a l’SMI i el 83,1% perceben complements de mínims en comparació amb el 16,9% dels homes. Situació derivada de factors històrics, com ara les interrupcions laborals per a la cura de fills i el treball a temps parcial, la qual cosa genera pensions més baixes que implica la percepció d’aquesta mena de complements com a mecanisme de correcció.
D’aquesta manera ho indica l’estudi de l’Observatori Social de les Persones Grans per a un Envelliment Actiu, presentat a València pels secretaris generals de la Federació de Pensionistes de CCOO PV, Juan Sepúlveda, i de Pensionistes PV, Juan Pradells, i la secretària general de CCOO PV, Ana García. L’informe és elaborat anualment per la Fundació Primer de Maig i la Federació de Pensionistes, i analitza les polítiques públiques i les condicions de vida de les persones grans en àmbits com la salut, l’autonomia personal, l’atenció a la dependència, l’envelliment actiu i les pensions.
“Reforç urgent” de serveis públics essencials
La conclusió fonamental de l’anàlisi és la urgència d’abordar una situació de falta de participació en la presa de decisions que els afecten de manera directa i de tallar la desigualtat social i de pobresa que empitjora la qualitat de vida del col·lectiu. Davant una evolució demogràfica en la qual cada vegada hi ha més persones grans, el sindicat apel·la a “un reforç urgent” de serveis públics essencials com són els serveis socials.
Sepúlveda ha advertit que l’estat espanyol és un dels més envellits d’Europa. Segons l’INE, l’esperança de vida en nàixer és de 81 anys en els homes i de 86 anys en les dones. Elles viuen “més anys, en pitjors condicions” i, per això, revertir la situació “exigeix implementar mesures específiques amb perspectiva de gènere i una dosi alta de previsió i recursos destinats a polítiques socials que atenguen les necessitats de la població major”. Respecte a l’atenció a la dependència, ha recordat que “és un dret aconseguit per la reivindicació del moviment sindical i es va transformar en Llei gràcies a un Acord de Diàleg Social”.
Per part seua, Pradells ha detallat que, segons la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa, d’aquest 38,9% de pensionistes per davall del llindar de pobresa, un 17,1% es troba en pobresa severa (458 euros al mes), i al voltant del 70% són dones.
D’altra banda, Ana García ha destacat “la tremenda bretxa” de gènere existent: “Un 33% de diferència derivada de la bretxa salarial, associada a la precarietat, de molta faena no cotitzada, de la parcialitat imposada i l’assumpció en solitari de cures no reconegudes”.
Respecte de la inversió sanitària per a atendre la demanda creixent de cures, el País Valencià té un 66,8% de places residencials amb finançament públic, enfront del 80% d’altres comunitats autònomes.
Per tant, CCOO PV reclama l’aprovació d’una llei integral de drets de les persones grans, que garantisca la protecció en tots els àmbits i la no discriminació per raó d’edat o sexe. El sindicat defensa reforçar el sistema públic de pensions, millorar l’aplicació de la Llei de Dependència —amb 16.000 persones en llista d’espera— i garantir l’accessibilitat, l’autonomia i la seguretat de les persones grans en entorns urbans i en l’accés a les noves tecnologies.
