Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Al País Valencià hi ha més de 32.300 empreses amb «potencial de generació de desaprofitament alimentari». D’aquestes, un 61% pertanyen al sector de la restauració i consum fora de la llar, un 27% al sector de la distribució, el 6% al de la producció i el 5,4% al de la manufactura.
Així es desprén d’un estudi engegat per la Conselleria d’Agricultura, a través de la direcció general de la PAC i amb la col·laboració de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), en el marc del Pla Bon Profit contra el desaprofitament alimentari al País Valencià.
Aquesta investigació vol avançar en el diagnòstic del problema de les pèrdues i del desaprofitament alimentari al nostre territori i cerca avançar no només en les xifres, sinó també en les metodologies per poder obtindre-les de la manera més fiable.
Concretament, el 2021 s’han elaborat dos estudis. El primer, ha explicat la directora general de Política Agrària Comuna, Maite Cháfer, «ha sigut dut a terme pel doctor Héctor Barco i estableix les bases per a un diagnòstic rigorós de seguiment al llarg de tota la cadena alimentària, i compleix així amb els requisits europeus i els inclosos en la futura llei estatal sobre el desaprofitament alimentari».
D’aquesta manera, es determinen quantes empreses hi ha al País Valencià en aquesta situació i on estan ubicades. La llista permet fixar les actuacions a desenvolupar i les zones i activitats o sectors industrials en què cal actuar de manera preferent.
Aquesta distribució per sectors és el que realment marca la novetat i el caràcter pioner del treball, ja que, a més d’identificar els sectors de la cadena alimentària, es concreten quines són les activitats econòmiques a les quals pertanyen. Tot això possibilita fer anàlisi, redactar recomanacions i prendre decisions específiques diferenciant territoris i subsectors econòmics.
Dades dels contenidors de residus
D’altra banda, el segon dels estudis consisteix a utilitzar els dipòsits finals, o contenidors de residus, amb la finalitat d’obtindre dades del potencial desaprofitament alimentari generat per la ciutadania valenciana.
Per a això, s’han pres mostres de bosses depositades al contenidor gris (residu urbà mesclat) en tres moments diferents de l’any i en quatre localitats diferents: Gandia i Oliva, a la Safor; Énguera, a la Canal de Navarrés, i la Font de la Figuera, a la Costera. El mostreig ha confirmat que existeix una part important de matèria orgànica potencialment comestible a les bosses que es dipositen al contenidor gris.
Aquesta anàlisi detallada, que s’ha dut a terme bossa per bossa a les plantes de reciclatge, té per objectiu fonamental establir a curt o mitjà termini un mètode de mesurament que definisca amb xifres fidedignes el desaprofitament alimentari que es produeix al País Valencià.
