Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Més de 200 xiquetes que resideixen al País Valencià estan en risc de patir mutilació genital femenina, segons ha alertat Save the Children.
Amb motiu del 6 de febrer, Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, l’organització ha advertit que 3.652 xiquetes a l’estat espanyol poden patir aquesta agressió, segons les dades del 2020 del Ministeri d’Igualtat. L’entitat ha estudiat la prevalença de pràctiques nocives a l’Estat, entre les quals es troba la mutilació genital femenina, i estima que al País Valencià 237 xiquetes estarien exposades a aquesta pràctica.
La mutilació genital femenina (MGF) fa referència a «tots els procediments consistents en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics», segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L’anàlisi s’ha basat en l’estudi de la informació ja existent i en entrevistes a professionals de diferents sectors: administració pública, ONG, sanitat, policia i mediació cultural i de gènere.
«Encara que el risc de mutilació d’una xiqueta que ja haja nascut a Espanya s’ha reduït notablement a causa de l’activació de mecanismes de detecció en els serveis sanitaris i en l’àmbit educatiu, com l’engegat per la Conselleria de Sanitat el 2016, encara es tracta d’un problema tabú i es desconeix el seu abast real. A més, les xiquetes nascudes als països que practiquen la mutilació genital femenina i arriben a Espanya corren més risc de patir-la», ha explicat el director de Save the Children al País Valencià, Rodrigo Hernández.
En el cas de l’estat espanyol, receptor de persones que provenen de països on es continua mutilant les xiquetes, els esforços estan més centrats en la prevenció, detecció i protecció de xiquetes en risc de patir mutilació genital i en l’atenció a aquelles que van arribar a l’Estat ja mutilades.
El País Valencià és la quarta comunitat autònoma amb més xiquetes en risc de patir la mutilació genital femenina, per darrere de Catalunya, Madrid i Andalusia. Cada comunitat té el seu propi protocol d’actuació quan s’identifica un possible cas i també n’existeix un d’estatal, aprovat el 2015.
Això, juntament amb els protocols existents i la prohibició de la pràctica en alguns països en els quals no estava penada —com ara Nigèria i el Senegal— i saber que a l’estat espanyol la mutilació és constitutiva de delicte, «ha facilitat en certa forma el tractament de la mutilació amb les famílies i les mares», han reconegut les mediadores culturals entrevistades en l’anàlisi.
També es posa el focus en la prevenció a través de la detecció primerenca en les consultes pediàtriques, ja que fins als 14 anys acudeixen regularment a les cites, i establir un vincle de confiança amb la família resulta essencial per a tractar el tema, sense criminalitzar, però amb l’objectiu de prevenir-ho. «Els protocols han de ser coneguts i participatius en l’elaboració i no només amb la participació de l’àmbit sanitari», han assenyalat.
Un dels principals obstacles per tallar el problema de mutilació genital femenina a l’Estat és la falta de dades, ja que només hi ha estimacions, però també la manera en què s’utilitzen i analitzen.
«Actualment, els registres administratius no s’empren de manera eficaç, la recopilació de les dades no es fa de forma sistemàtica, existeix una falta de desglossament en els registres, a penes es duu a terme una centralització de les dades, i els professionals que codifiquen i avaluen la mutilació genital femenina no compten amb tota la formació», ha afirmat Catalina Perazzo, directora d’Incidència Política i Social de Save the Children.
La crisi de la COVID-19 ha accentuat la desprotecció
L’ONG recalca que la crisi sanitària i social per la pandèmia ha accentuat la inseguretat i desprotecció que viuen moltes persones vulnerables i, per tant, moltes i molts menors. L’obligatorietat de romandre a les llars durant els primers mesos de la pandèmia va augmentar l’exposició de menors i adolescents a situacions de risc que ja es donaven en l’àmbit familiar.
Sense tindre dades oficials, es creu que, a causa de la delicada i estressant situació als centres hospitalaris, hi ha hagut més dificultat per controlar casos de dones ja mutilades que han tingut filles durant aquest temps, sobretot, durant els primers mesos del 2020.
«S’han fet avanços, però hem de continuar treballant i no oblidar tots els tipus de violència. És fonamental que en el marc d’intervenció participen els diferents agents implicats, com ara l’educatiu, el sanitari i els serveis socials, incloure la perspectiva intercultural i de gènere —una visió constructiva, de respecte i comprensió mútua—, la incorporació de mediadors culturals, i un treball previ amb les famílies per a la sensibilització i formació entre tots els professionals», ha aclarit Perazzo.
En l’àmbit autonòmic, l’organització valora el protocol del 2016 engegat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per combatre la MGF, així com el recurs per a l’atenció especialitzada i multidisciplinària de dones que hagen patit MGF de la Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València.
«És crucial continuar treballant en aquesta direcció i que l’aplicació de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència contemple mesures concretes per erradicar aquest tipus de violència, com algunes de les ja incloses en les Estratègies Valenciana de Migracions o contra les Violències Sexuals. A més, cal continuar impulsant la capacitació i la formació als professionals que treballen amb la infància en risc perquè puguen detectar i intervenir davant un possible cas», ha conclòs Hernández.
