Un total de 168.047 persones han tingut accés a l’atenció sanitària integral al País Valencià des que el 16 de juliol del 2015 s’aprovara la universalització de l’atenció, una de les primeres iniciatives del Govern del Botànic «destinades a la recuperació de drets sanitaris».
El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, ha ressaltat que «en qüestions de salut només hi ha persones, perquè les malalties no entenen de fronteres ni de permisos de residència». «El reconeixement de la universalitat va suposar un canvi de model, de les retallades en drets sanitaris i l’exclusió sanitària, a una sanitat basada en els principis de l’humanisme i els drets humans», ha subratllat.
En aquesta línia, Mínguez ha assenyalat, en el seté aniversari de l’entrada en vigor d’aquesta mesura, «el més rellevant ha sigut tindre garantida l’atenció sanitària integral en temps de pandèmia, no només en l’àmbit assistencial, sinó també preventiu, respecte a les campanyes de vacunació».
En aquests moments, un total de 109.304 persones tenen accés a una cobertura sanitària integral. A més, unes altres 49.838 persones han passat a ser assegurades del Sistema Nacional de Salut (la gran majoria per haver adquirit la nacionalitat espanyola) i 8.905 a altres modalitats d’assegurament.
El 90% de les tramitacions corresponen a ciutadans que no pertanyen a un país de la Unió Europea. Els països d’origen més freqüents són Colòmbia (26.487 persones), Ucraïna (19.110), el Marroc (8.203), Hondures (7.320), Veneçuela (5.546), Algèria (2.894) i l’Argentina (2.829).
Per sexes, hi ha un 57% de dones i un 43% d’homes que han sol·licitat la tramitació. I per edats, els grups d’edat més freqüents estan entre els 19 i 39 anys.
