L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha decidit donar marxa enrere a una de les mesures de mobilitat més populars entre el veïnat de Ciutat Vella, l’anomenada Àrea de Prioritat Residencial (APR) que limita l’accés en vehicle privat a una àmplia zona entre el Jardí del Túria, al nord, i la zona a l’entorn del Mercat Central, al sud.
La reforma de Catalá no serà l’eliminació de les càmeres de control que multen als cotxes que accedeixen a la zona sense permisos –tal com va permetre en campanya- sinó que passarà per una ampliació i flexibilització dels permisos d’accés, fins al punt que els veïns denuncien que l’APR quedarà desdibuixada fins a perdre el sentit.
Davant l’oposició veïnal, l’argument de l’equip de govern municipal per tirar endavant la seua reforma és el suport dels comerciants. En concret de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València, que han aplaudit públicament les reformes en mobilitat al centre de la ciutat.
El problema? Doncs que aquesta associació a penes té afiliats en la zona de Ciutat Vella on té vigència l’APR. Una consulta al seu web, on es poden trobar els comerços associats, es veu que com la gran majoria es troben més al sud del Mercat Central, al voltant dels carrers de La Pau i la Plaça de l’Ajuntament, així com el carrer Colón o fins i tot l’Eixample. En canvi, a carrers com el de Quart, només hi figuren dos associats, quatre al de Serrans i cap a carrers com el de Dalt o Corona, on ho ha desenes de comerços i locals d’hostaleria.
Suport comercial a la pacificació del trànsit
De fet, una simple pregunta a comerciants del carrer Serrans confirma que la peatonalització de la via a partir del 2016 ha millorat el trànsit de vianants i, en conseqüència, les vendes. En la mateixa línia, un estudi de Telefónica del març passat indicava un increment de les transaccions comercials del 135% a l’entorn de la plaça del Mercat, un 103% a la de la Reina i un 54% a la de l’Ajuntament, els tres grans espais peatonalitzats les darreres legislatures.
Aquests beneficis de la pacificació del trànsit contrasta amb el suport de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València al retorn massiu del vehicle privat al centre de la ciutat. Un suport que ha estat el gran argument de Catalá a l’hora de visualitzar un presumpte debat social sobre la qüestió.
Veïns ignorats
De fet, qui sí qui ha aportat propostes de reforma de l’APR és l’associació veïnal Amics del Carme, una de les entitats amb més activitat al barri.
Des d’aquesta associació, Lluís Mira explica que les seues peticions anaven en la línia de reduir els permisos de cotxes de no residents per a circular –actualment només un 9% dels 44.000 vehicles autoritzats són propietat de residents, una xifra que encara es reduirà mes amb es noves reformes- afegir noves càmeres per evitar el que anomenen «gateres» i control horari d eles zones de càrrega i descàrrega, per tal de pacificar també aquesta activitat, que ara pot donar-se a qualsevol hora de dia i, a voltes, de la nit.
«Justament han anat en direcció contrària –denuncia Mira- i no han escoltat cap de les nostres reivindicacions- El seu argument és que volen dinamitzar comercialment el barri, però no hi ha cap dada que assenyale que a més cotxes més activitat comercial, potser en tot cas el contrari».
Amb l’ampliació de l’APR a la zona de la plaça de la Ciutat de Bruges, no soles tots els comerciants del Mercat Central passaran a tenir automàticament el dret a accés, sinó que la pròpia gerència del Mercat tindria una bossa de permisos que podria gestionar a directament i a discreció, «pervertint» totalment l’ànima de l’APR.
Mira també tem que amb l’increment de cotxes, el veïnat de Ciutat Vella perga la qualitat de vida guanyada els darrers anys. «Una de les coses que més valorem és com s’ha reduït el soroll del trànsit i la perillositat des de l’entrada en vigor de l’APR», explica.
