Aquest zombi polític, una despulla, un cadàver, un tal Mazón, s’arrossega pel fang de la indignitat, per tal d’arribar a completar la seua legislatura i cobrar 75.000 euros anuals, tenir cotxe oficial, dos secretàries i despatx pagat per tots els valencians… Ell i el seu tòxic Consell «valencià» només fan que llançar tinta de calamar sobre afers comunicatius, lingüístics i literaris, des de la més absoluta ignorància, cinisme, sectarisme, fariseisme i analfabetisme funcional… per a entretenir els incauts, erradicar el valencià (com assenyala, amb encert, Vicent Flor, a Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura, editorial Afers, 2025). Accepta totes les propostes antivalencianes del partit dels feixistes per tal de desviar l’atenció sobre la seua responsabilitat amb els 230 morts i dos desapareguts. Morts, ofegats, assassinats per la seua pròpia negligència el 29 d’octubre de l’any passat davant una gota freda amb alerta roja, des de les 7 del matí, que va mostrar uns dirigents polítics absolutament absents, sords a la tragèdia que s’albirava, fora d’un «joc» dramàtic, una colla de “cantamañanes” feta d’illetrats, aticientífics i irresponsables, sense un bri d’humanitat, ni d’empatia ni d’honestedat i decència, com psicòpates consumats, que només procuren per la seua poltrona, tot i que mostren que no tenen ni un gram d’humanitat ni compassió pels danys que han causat… Encara es burlen i es riuen tots els dies dels que han mort i han perdut els seus béns… i se’n foten amb crides a «l’autoprotecció» i altres collonades, falsedats i mentides sistemàtiques, una mentida sobre un altra mentida, com a tels de ceba, a veure si tapen la realitat paral·lela que s’inventen des de la crueltat, la despietat i les misèries personals, socials, cíviques i polítiques que ens mostren: un bunyol, un nyap d’una humanitat monstrenca, esdevinguda un drap ple de brutícia, de la seua brutícia. El dia d’una de les majors manifestacions a València contra la nefasta i criminal gestió de Mazón i la seua «cort» d’inútils, d’imbècils, aprofitats i incompetents, assalten la TV «valenciana», À Punt, i posen una correguda de bous, enllaunada d’un tal exconseller de «cultura, neofranquista, el matador Burrera,per tapar una de les manifestacions més grans en la història del País Valencià. Espectacles de bous, sang, fetge i ceba, per tal d’entabanar una ciutadania desinformada i manipulada des de dalt, per les elits al servei dels multimilionaris, al servici de les seues conveniències, del seu profit, sense cap escrúpol…
Mazón és un president acabat, finiquitat, que unta els seus amics, amigues, amants, socis i empresaris corruptes, amb el conte de fades de la “reconstrucció”, per sostenir-se en el poder; un «president», socarrat i cremat, que junt al seu conseller i amic, el repugnant Primo de Rovira, farten més que una revolta de riu en restaurants de luxe, després de la gota freda, han fet esmorzarots, dinarots i soparots, com uns desmaiats, morts de gana, com si hagueren de dimitir demà mateix i aprofitem per menjar de l’erari públic. Mentrestant, pontifiquen, amb estupidesa i estultícia, sobre els afers lingüístics per odi profund contra el valencià i per tal de desviar l’atenció de les seues possibles incriminacions penals. ¿S’imagina algú, el president d’Andalusia, provant de de separar l’andalús del castellà i instar perquè l’alumnat d’Andalusia estudie només escriptors andalusos i treure’n dels llibres els autors de Castella i de Sud-amèrica? Segur que el farien dimitir immediatament, com un cap de suro rematat, per voler trencar la unitat de la llengua castellana/espanyola que té, al darrere, exèrcits i estats propis per defensar-la, cosa que nosaltres no tenim als Països de Llengua Catalana. Aquest sàtrapa amb (ir)responsabilitats criminals per dilucidar i alguns filòlegs impresentables de la Diputació provincial i provinciana de València, ja fan servir l’accent tancat de València sense esperar-se al dictamen de l’AVL… De pressa, de pressa, com a lladres cobdiciosos i malparits, saltant-se les lleis i normes actuals «en vigor», abans que es pronuncien les autoritats filològiques competents en aquests afers… en aquest cas, l’AVL, IIFV, IEC i tots els departaments de romanística del món que defensen la unitat de la llengua i cultura catalanes. El trencament de la unitat d’una llengua, és el pas previ per a exterminar-la millor, imbècils.
Aquests mandataris malfactors, malgovernants, Mazón i la seua banda d’irresponsables, president de la Diputació inclós, com és habitual amb els moviments feixistes i reaccionaris que odien els intel·lectuals i els voldrien emmordassats i apessebrats, carreguen contra «els quatre o vint-i-quatre» signants del Manifest en defensa del valencià, qualificant-los de «sabuts», amb menyspreu, cosa que expressa la impotència, la frustració i la ràbia que els fan els escriptors que no els segueixen, submisament, ni aplaudeixen les barbaritats per destrossar el valencià/català; per descomptat, en mentir davant de la jutgessa, Vicente Mompó, amb l’escrit que li va escriure algún llepó fariseu, quan el Manifest en defensa del valencià ha sigut signat per més de 300 escriptors (en algun diari apujaven el nombre fins a uns 500, perquè molts s’han afegit posteriorment a la publicació del Manifest en defensa del valencià). Aquests polítics tirans, sàtrapes són petits dictadors, homenets provincians i antivalencians, que no accepten la critica i la dissidència a les seues absurdes i indignants barrabassades contra el valencià/català; cal dir-los, com els clàssics, si fa no fa, a la manera del poble, com volen que siga el valencià/català, llengua “de poble”, domèstica, privada, reduïda a una cleda xicoteta: “Cesar, fill de mala mare i pitjor pare, lleva les teues brutes mans, tacades de sang i de fang, de la gramàtica” i no aprofundiu la fosa del vostre propi soterrament civil, polític i ciutadà, en no anar, voluntàriament, a declarar per tal d’esclarir les vostres responsabilitats penals, sense mentir-li a la jutgessa Núria Ruiz Tobarra, com va fer l’ínclit Vicente Mompó per salvar-li el cul al seu cap i tractar de salvar-se ell mateix ja que va aconseguir salvar els “seus” funcionaris de la Diputació, però, va deixar que s’ofegaren 229 víctimes i dos persones més desapareguts, quan sabia, perfectament, que el que venia era molt greu. Les actuacions delictives i penals dels dirigents del PP-Vox, la supressió del servei valencià d’emergència i els intents de confondre i insultar les víctimes de la desídia dels que no van estar a l’altura ni en el seu lloc de treball durant la gota freda perquè menyspreen i odien els damnificats… Com va fer Francisco Camps amb les víctimes de l’accident del Metro de Patraix quan era president. Aquesta genteta d’extrema dreta, repeteixen, per sistema, la corrupció, les agressions sistèmiques contra el valencià/català, en conflictualitzat-lo per contribuir a minoritzar-lo… Un «president» de la Generalitat que fa servir totes les estratègies, tàctiques i martingales per salvar el seu cul, no ser jutjat i no entrar a la presó de Picassent o de Fontcalent, no pot seguir ni un minut més. De fet, a la darrera manifestació, de milers i milers de gentada, es comentava que al si del seu propi partit hi havia un nombre molt elevat de gent que estava en contra que seguisca governant… Mentre continue al Govern, ell i els que han sigut còmplices de la tragèdia, per negligència criminal, les víctimes no podran eixir del fang, perquè aquest Govern d’extrema dreta, ho enfanga tot, la vida resta plena de fang, sense possibilitat de recomençar de nou i refer-se d’un desastre que roman en un horitzó sense eixida; un bucle permanent, de color gris, d’olor marró…
Cal (és necessari!) que les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre de l’any passat, puguen tornar a respirar sense tenir la cara i el cul de Mazón a sobre de les seues pròpies vides… Si el que hi ha per sobre de Mazón, a Madrid, un tal Freijóo, tingués una mica de consideració, enmig de la seua fredor glacial habitual, una mica de pietat, de capacitat de compassió i de justícia, el faria dimitir ipso facto. Perquè Mazón és un irresponsable, un baliga-balaga, un tararot, un estaquirot, sense cap empatia, no mereix ser president de la Generalitat Valenciana ni un minut més, ni mereix estar en cap Consell Jurídic Consultiu per tal de cobrar bona cosa de diners cada any, després de la seua consumada i demostrada incompetència criminal, que ha causat un dolor immens i inesborrable entre tantes víctimes de la gota freda, entre tantes misèries de tractar d’exterminar el valencià/català… (Com més li foten les barretes i els guions, més en posarem!). Perquè ell i els que són com ell, ignorants, miserables i cínics, no volen que el valencià siga una variant de la nostra llengua i cultura catalana, voldrien tallar la branca del tronc comú perquè es seque i muïra, criminals com són, lingüicidis i genocides de gent, béns, llengua, economia, cultura i del nostre País Valencià.
Després de tantes versions i mentides que han llançat, com escombreria, tant Carlos Mazón com Maribel Vilaplana, si és veritat que abandonaren l’entaulament a El Ventorro a les 18.30 h, a les 18.45 h o a les 19 h, i després d’acompanyar-la al pàrquing de la Glorieta, va passejar pel carrer de la Pau o del Mar per arribar al Palau de la Generalitat o se’n va anar a casa a dutxar-se, refer-se de l’ebrietat i després arribar al Palau del carrer dels Cavallers… en aquell moment, feia un vent calent apocalíptic, les branques de molts arbres estaven caigudes per terra, feia por, feredat, caminar per València. Després de tantes telefonades, quan era al dinarot interminable, algunes cridades sense atendre, després de tants advertiments, avisos de risc, de l’alerta roja des de les 7 del matí, de crides de perill imminent, de gent ofegada des de matí i migdia, Utiel inundat, etcètera… Com té la barra, com ha dit M. Vilaplana, de no mostrar cap signe de preocupació? Com no es va posar nerviós i es va alçar de la taula o del llit per anar a la faena? Quina cara i quina ganduleria més gegantina que té en passejar-se pels carrers de València sense cap inquietud mentre tanta gent d’ofegava i perdia la vida, els béns i l’aigua s’ho enduia tot per davant sense cap avís ni cap cura per la gent? Ni durant la barrancada ni durant uns dies després… Un home així ha esdevingut un perill públic, un dels elements més greus, inquietants i perillós que tenim clavats els valencians al cor, com una espina que no ens deixa viure ni respirar tranquils… per l’odi que mostra cap a tot allò valencià/català, contra el nom del País Valencià, contra la nostra gent, la nostra llengua i cultura d’expressió valenciana/catalana, que singularitza el nostre País Valencià davant el món sencer, contra feixistes, bords, renegats, lladres, ignorants, ganduls i criminals.
