La comparació que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha fet entre la sequera que està patint Catalunya i l’enviament d’aigua dessalada procedent de Sagunt –des d’una infraestructura de titularitat estatal–, i la demanda que el PP d’Aznar, Zaplana i companyia feia amb l’anomenat Pla Hidrològic Nacional no pot ser més histriònica.
La situació que està patint Catalunya, segur, que en molta part és fruit d’una mala planificació i d’un seguit de polítiques desencertades que no han comptat amb la previsió suficient com per a evitar una conjuntura com l’actual, que ha imposat restriccions en l’ús d’aigua en diversos municipis. El que ocorria al País Valencià a principis d’aquest segle no era, en cap sentit, comparable al que està ocorrent a Catalunya.
I cal recordar-ho, per a evitar que relats demagògics com el del president Mazón s’imposen al si d’una societat a la qual, des de les altes instàncies, no se li ha proporcionat una informació real sobre aquest tema. Aquesta desinformació, i, en part, manipulació té un clar exemple en el context en què es va planificar i demandar l’execució del Pla Hidrològic Nacional.
En aquell moment, l’aparent bonança econòmica que vivia l’estat espanyol, especialment les zones més vinculades al turisme, va derivar en l’exigència de l’arribada de més aigua cap a les zones costaneres més àrides, com ho són les del sud del País Valencià o altres com les de Múrcia. Es tracta de dos territoris on els últims anys el PP s’ha sabut imposar gràcies a la guerra de l’aigua, una estratègia que té molts resultats electorals, però cap resultat real que compense i solucione la sequera estructural.
La manca d’aigua, unida a l’anhel del sector de la construcció d’enriquir-se i provocar situacions d’abusos urbanístics sense tindre en compte les conseqüències mediambientals, van empentar el PP a iniciar una guerra política per a obtindre recursos hídrics d’altres conques hidrogràfiques a través de transvasaments massius, una alternativa desestimada des de fa temps per les autoritats europees, conscients de les conseqüències del canvi climàtic i del fet que els transvasaments, amb els efectes d’aquest fenomen, són solucions parcials que generen expectatives que més tard no s’acompleixen. El motiu és evident: no hi ha aigua per a un model de país que es va demostrar obsolet des del primer minut segons el criteri científic i mediambiental –i segons el criteri econòmic, tal com es va evidenciar amb la crisi immobiliària del 2008, que va arrossegar tot l’Estat. Davant aquesta realitat tantes vegades posada sobre la taula, el PP només tenia un eslògan: «agua para todos», que servia per a omplir manifestacions, per desarmar –aparentment– la narrativa dels científics i dels ambientalistes o fins i tot per a agredir físicament veus crítiques amb el Pla Hidrològic Nacional, tal com va arribar a ocórrer.
En aquell moment una de les exigències del PP era traslladar aigua de l’Ebre cap al sud valencià fent servir aquell famós eslògan aparentment tan raonable i alhora tan fal·laç. Al sud del Principat, al voltant del lema «lo riu és vida», hi va haver una protesta social immensa que va sevir per a aturar el que des del Govern Aznar es projectava com poca cosa més que una obligació solidària, que era la de traspassar aigua d’una conca a una altra. Si aquell projecte haguera culminat cal pensar que al sud valencià mai no s’haurien complert les expectatives generades –l’aigua, i més encara ara, és un recurs finit– i al sud català l’ecosistema i la riquesa hidràulica s’haurien vist malmeses amb unes conseqüències ben catastròfiques.
Ara, en canvi, el president Mazón fa de l’enviament d’aigua dessalada de Sagunt cap a Catalunya un gest de bondat per a presentar-se com un polític que no creu en el revengisme. Però el cert és que la situació actual de sequera que es viu a Catalunya, tot i ser fruit també en part de la irresponsabilitat política, no és gens comparable a la viscuda al Baix Segura, al Vinalopó o a l’Alacantí a inicis d’aquest segle. Per dir-ho resumidament i ben clar: enviar aigua dessalada des de Sagunt no assecarà cap riu valencià a canvi d’omplir camps de golf a Catalunya. Mazón i el PP ho saben, però els governants valencians actuals no entenen la política si no és a través de la tergiversació i la manipulació, ajudats per l’aparell mediàtic espanyolista i del sistema.
